Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Exultet
Mot que encapçala i dona nom al pregó que canta el diaca, a l’inici de la vetlla pasqual.
Juntament amb l’oferiment i la benedicció del ciri pasqual, conté la solemne proclamació de la festa de la Pasqua
torneria
Dret civil
Retracte gentilici segons el qual, quan una persona vol vendre un bé immoble, ha d’oferir-lo en primer lloc als seus germans i altres parents col·laterals, i si aquests no volen adquirir-lo, pot després vendre’l a qualsevol persona.
En el cas que el venedor no faci aquest previ oferiment, els parents del venedor poden retreure la finca venuda Només existeix en el dret comarcal de la Vall d’Aran i és regulat pel privilegi de la Querimònia 1313
Bartomeu Camps
Història
Bandoler, anomenat l’Empordanès
.
Actuà amb intensitat des del 1563 pels voltants d’Anglès Selva Gràcies a l’oferiment del lloctinent de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza, de donar dues-centes lliures a qui el delatés, fou ferit i capturat juntament amb el seu germà Miquel pel maig del 1565 Fou processat i executat
extinció de les obligacions
Dret civil
Mode establert per la llei o per la voluntat dels subjectes interessats segons el qual deixa de produir els seus efectes una relació jurídica ja constituïda.
L’extinció pot produir-se per compliment pagament, compensació, oferiment i consignació o dació en pagament, per acord liberatori dissensió mútua, novació, conveni, transacció, remissió o renúncia i pel fet de produir-se una circumstància que n'impossibiliti el compliment mort d’algun subjecte de la relació, pèrdua de la cosa deguda, confusió de drets, rescissió, condició resolutòria, acompliment del terme o prescripció
ofertori
Cristianisme
En la litúrgia eucarística, ritu amb el qual el celebrant ofereix el pa i el vi que han d’ésser consagrats.
L’oferiment s’acompanya amb una pregària que normalment lliga el sentit de les ofrenes amb la festivitat que hom celebra En la litúrgia romana es troba després de la litúrgia de la paraula, a l’inici de la litúrgia del sacrifici En les litúrgies orientals, el pa i el vi, preparats abans de la celebració, són portats a l’altar en aquest moment
Santiago Alba Bonifaz
Política
Polític castellà.
Fou secretari general de la Unión Nacional i ingressà després al Partido Liberal de Moret Ministre de finances del govern Romanones 1916, presentà a les corts un projecte financer que trobà l’oposició de la burgesia industrial catalana per tal com exigia una tributació especial per beneficis extraordinaris de guerra El 1918 fundà la Izquierda Liberal monàrquica i s’enfrontà amb Cambó dins el govern Maura Exiliat a París durant la Dictadura 1923-30, tornà i rebutjà l’oferiment d’Alfons XIII de substituir el general Berenguer Proclamada la República, s’afilià al Partit Republicà…
Pau de la Lafàbrega i Pallarès
Historiografia
Historiador.
Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid D’ençà del 1945 treballa a París Defensor de la catalanitat al Rosselló És autor de diversos estudis sobre qüestions relacionades amb el període de sobirania catalana als comtats en els quals dona una visió de la història des d’una perspectiva catalana D’entre les seves obres destaquen “L’expédition des Catalans en Orient De la chronique au roman de chevalerie”, SASL 1951 “Catalanitat del Rosselló”, Presència catalana 1953 “L’affaire de l’échange des Pays-Bas catholiques”, SASL 1954 “L’offre de rétrocession du Roussillon à l’…
,
Societat Arqueològica Lul·liana

Emblema de la Societat Arqueològica Lul·liana
Entitat fundada a Palma pel desembre del 1880, per iniciativa de Bartomeu Ferrà i Perelló, i aprovada pel gener del 1881 pel bisbe Mateu Jaume.
Els seus objectius eren d’honrar la memòria de Ramon Llull i de recollir objectes artístics, especialment els religiosos retirats del culte, per tal d’evitar llur destrucció Amb aquests materials formaren tot seguit el Museu Arqueològic Lullià, installat al Collegi de la Sapiència El 1916 totes les colleccions, molt importants, passaren al Museu Diocesà, però unes diferències amb la cúria donaren lloc a una divisió entre els objectes de propietat eclesiàstica i els propis de la Societat, que el 1927 els oferí en dipòsit a la Direcció General de Belles Arts, si bé l’oferiment no fou acceptat…
John Bates Clark
Economia
Economista nord-americà, professor de diversos College i de la Universitat de Colúmbia.
Participà en la fundació de l' American Economic Association el 1885, i en fou el tercer president El 1911 fou nomenat director d’economia i història de la fundació Carnegie Desenvolupà el marginalisme independentment dels economistes europeus, separà la teoria econòmica en estàtica i dinàmica i refutà les teories marxistes perquè veia en la teoria de la productivitat marginal una “llei de la natura” que resol tots els problemes de la distribució plantejats pels clàssics Publicà Philosophy of Wealth ‘Filosofia de la riquesa’, 1887, Distribution of Wealth ‘Distribució de la riquesa’, 1889, la…
Claus Peymann
Teatre
Director escènic alemany.
El 1968 estrenà Publikumsbeschimpfung de Peter Handke amb el Theater am Turm de Frankfurt A la Schaubühne de Berlín estrenà les primeres obres de Thomas Bernhard i Botho Strauss El 1974 assumí la direcció del Staatstheater de Stuttgart i muntà innovadores versions de Schiller ‘Eld bandits’, 1975, Goethe Faust , 1977 i Čekhov ‘Les tres germanes’, 1978 El 1980 passà a encarregar-se del Schauspielhaus de Bochum, on dugué a terme una equilibrada programació entre clàssics i contemporanis, i el 1986 se situà al capdavant del Burgtheater de Viena, on realitzà destacades versions de Shakespeare…