Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
mura
Etnologia
Individu d’un poble de l’Amazònia brasilera que habita la vall del riu de Madeira.
De cultura molt primitiva, al s XVIII els mures oferiren molta resistència a la colonització portuguesa
monestir de Sentís
Monestir
Antic monestir (Sant Julià de Sentís) situat sota el poble de Sentís, prop del riu de Bellera, al municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà).
Hom en desconeix la fundació El 848 els preveres Constantí i Atilà, que regien el lloc, s’oferiren a l’abat Trassari de Lavaix perquè hi restaurés la disciplina monàstica L’intent era de crear-hi un monestir independent, però no hi reeixí Sovint s’han confós documents de Sant Tirs de Llastarri, propietat de Lavaix, amb els de Sentís
Gudea
Història
Príncep sacerdot (patesi) de Lagaš (~2170 aC).
Fou un clar exponent del governant antiguerrer i mantingué bones relacions amb les altres ciutats sumèries A Lagaš reconstruí el temple del déu Ningirsu i efectuà també treballs d’irrigació Les seves estàtues conservades al Musée du Louvre influïren sobre l’art babilònic posterior i, gràcies a les inscripcions que contenien, oferiren molta informació sobre el país, els habitants i la toponímia de la regió
campanya de Sicília
Militar
Conjunt d’operacions militars de la Segona Guerra Mundial mitjançant el qual els aliats ocuparen l’illa (10 de juliol — 17 d’agost de 1943).
Després d’un intens bombardeig i de conquerir tres illes properes, els atacants —forces anglo-nord-americanes comandades pels generals Eisenhower i Alexander— desembarcaren al sud i sud-est de Sicília Els defensors, inferiors en nombre i equip, eren 220 000 soldats italians, que oferiren poca resistència, i 70 000 alemanys, que resistiren fortament prop de l’Etna La campanya acabà amb l’ocupació de Messina
Joan
Cristianisme
Abat de Santa Cecília de Montserrat (~1011-17).
Noble català, abans d’ésser abat havia estudiat a Ripoll Ell i el seu germà, Bernat de Sant Vicenç, prohom de la cort del comte de Barcelona, abandonaren el país per fer-se monjos al monestir de Fleury, on era venerat sant Benet, al qual oferiren un evangeliari d’argent amb uns dístics dedicatoris Joan és autor d’una carta i d’un poema adreçats a l’abat i bisbe Oliba de Vic
Societat Patriòtica Barcinonense de Bons Amics
Societat fundada el 1820, les finalitats de la qual eren de difondre les llums, consolidar el sistema (constitucional) i aterrar-ne els enemics; el seu principal animador fou fra Lluís G.Oronoz.
Els seus membres s’oferiren per formar el primer batalló de milícies nacionals La societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una Constitución eclesiástica , de la qual s’encarregà Joan BGrassot Pel novembre del 1820 instauraren càtedres d’ideologia i de dret natural No hi ha notícies de la societat després de l’empresonament d’Oronoz, acusat de connivència en l’intent republicà de GBessières
Beatriu de Ventimiglia
Història
Filla de la princesa Eudòxia Làscaris
.
Es casà el 1282 amb el senescal Guillem de Montcada, senyor de Fraga, que la menystingué Els reis, però, la protegiren i li oferiren el palau de Xàtiva i pensions sobre la moreria i l’aljama de València Morta sense descendència, rebé sepultura definitiva al monestir dominicà de Santa Agnès de Saragossa, després d’un repòs provisional a la seu vella de Lleida Li han atribuït erròniament un fet d’empresonament que correspon a Teresa, la segona muller de l’esmentat Guillem
Gualter VI de Brienne
Història
Comte de Brienne (1311-56) i de Lecce, senyor de Tebes i de Florència i duc nominal d’Atenes (Gualter II: 1311-56).
Fill de Gualter I d’Atenes Expulsat del ducat pels almogàvers, s’installà a Nàpols amb els Anjou Els seus intents de recuperar el ducat 1330, 1335, amb l’ajut del papat, fracassaren El 1341 els florentins, en guerra amb Lucca, li oferiren la senyoria de la ciutat, però el partit popular acabà foragitant-lo 1343 Participà en la primera part de la guerra dels Cent Anys, al costat de França, on fou nomenat conestable 1356, i morí a la batalla de Poitiers
Rantzau
Llinatge noble originari de Holstein.
El cim de la seva influència política fou el s XV, quan els Oldenburg pujaren al tron danès, i fou també ampliada al ducat de Mecklemburg Els membres més destacats foren el comte Johann von Rantzau Steinburg, Holstein 1492 — Breitenburg, 1565, el qual convencé el duc de Holstein rei Frederic I de Dinamarca que acceptés la corona que el 1523 li oferiren els danesos, sotmeté el país a l’autoritat del rei Cristià III i implantà la Reforma i el comte Josias von Rantzau Bothkamp, Holstein 1609 — París 1650, mariscal de França des del 1645
La Salle
Nom amb què són coneguts els centres educatius dels Germans de les Escoles Cristianes
.
El conjunt de centres educatius fundats al s XVII per Jean-Baptiste de La Salle s’ha desenvolupat en desenes de països El primer centre a Catalunya, La Salle Bonanova, es fundà el 1889 Disposa d’una trentena d’escoles d’inspiració cristiana a Catalunya Les escoles universitàries oferiren els primers estudis superiors d’enginyeria 1903 i de telecomunicacions de l’Estat espanyol el 1960 Durant la Guerra Civil de 1936-39 en fou suspesa l’activitat docent El 1991 participaren en la fundació de la Universitat Ramon Llull El 2006 oferien set titulacions d’enginyeria i dues d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina