Resultats de la cerca

Juntament amb l’Eocè es caracteritza per la presència abundant de nummulits Hi predominen els materials detrítics amb abundància de trams argilosos Hi ha també calcàries lacustres i evaporites Als Països Catalans és regressiu i està mal caracteritzat L’època oligocena ha durat, com a màxim, dels 38 als 24,6 milions d’anys, i la seva divisió en estatges és força discutida, així com els seus límits concrets Hom el divideix actualment en dos estatges Estampià i Catià A part alguns grups de foraminífers que permeten de definir bé l’Oligocè, com és ara les lepidociclines i alguns…

S'inicià fa 24,6 milions d’anys i finalitzà fa uns 5,1 milions d’anys Com durant tot el Terciari, el clima en el Miocè s’anà refredant progressivament això no obstant, es mantingué més càlid que en l’Oligocè i el Pliocè El Miocè fou una època de grans esdeveniments faunístics En el Miocè inferior el contacte entre el continent africà i l’eurasiàtic afavorí l’intercanvi de fauna en ambdós sentits, mitjançant l’existència d’un corredor en el Pròxim Orient Entre els elements faunístics nouvinguts procedents d’Àfrica s’han trobat, en el registre fòssil peninsular, els primers…

És compost de tres sèries o èpoques Paleocè , Eocè i Oligocè Comprèn de -65 a -24,6 milions d’anys

Se n'han trobat representants a l’Eocè superior d’Àsia i a l’Oligocè d’Euràsia i l’Amèrica del Nord, amb els gèneres Entelodon , Archaeotherium i Dinohyus

Els proboscidis més primitius presenten quatre defenses Tetralophodon , mentre que les espècies més modernes en tenen dues Mastodon Hi havia espècies amb les defenses en forma de pala Platybelodon i Amebelodon Hom en troba fòssils des de l’Oligocè fins al Plistocè

De règim pluvial oceànic, neix a la serralada Cantàbrica, d’on es dirigeix cap a l’est, seguint una vall estreta i fonda fins a Estella, on rep l’Urenderra Des d’aleshores agafa la direcció sud i s’encaixa en els materials tous de l’Oligocè

Estudiós de la flora fòssil de l’Oligocè de la Segarra, collaborà amb Josep Ramon Bataller i George Depape, als quals facilità els materials per a la publicació Flore oligocène de Cervera Catalogne 1950, i amb altres especialistes, principalment francesos Publicà nombroses notes amb noves aportacions a aquesta flora, sovint en revistes comarcals

Els seus representants aparegueren a l’Eocè mitjà i s’extingiren al Miocè Al Talladell Tàrrega s’han trobat restes del gènere Elomeryx , de l’Oligocè Eren formes semiaquàtiques que es relacionen amb els súids, però que anuncien ja l’hipopòtam Tenien cinc dits al membre anterior i quatre al posterior Els mascles presentaven un patent dimorfisme sexual en les seves potents canines en forma de defenses

L’estratotip és a les vores del riu Rupel afluent de l’Escalda, a Bèlgica

Els amficiònids eren formes cosmopolites que sorgiren a l’Oligocè i es diversificaren durant el Miocè Es caracteritzaven per una reducció de les premolars i per unes canines i molars robustes i ben desenvolupades Presentaven un fort dimorfisme sexual, manifest en la talla La seva aparença era la d’un gos gegant, però amb una major capacitat trituradora El gènere Amphicyon és representat al jaciment valencià de Bunyol, a Los Valles de Fuentidueña de Segòvia i també al jaciment dels Casots, a l’Alt Penedès, on n'aparegué una forma gegantina