Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
malvasia
Viticultura
Vi obtingut del raïm dit malvasia.
És licorós, fi i olorós Constitueix un excellent vi de postres, i hom el considera un dels millors del món L’exportació del vi a Amèrica, iniciada a Sitges al s XVIII, decaigué al XIX, per tal com hom transformava el vi en aiguardent Actualment, desapareguda pràcticament l’elaboració de Banyalbufar Mallorca Occidental, hom en continua elaborant a Sitges, amb raïm de municipis veïns Oleseta
nectarina

Nectarines
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit de l’empelt del presseguer i la prunera.
És semblant a un préssec, però no tan olorós, un xic més petit i amb la pell llisa la polpa és de color groc viu, de gust agradable i refrescant i el pinyol no hi és adherit Hom el consumeix fresc És apreciat comercialment, ja que es conserva força més bé que el préssec Tot i que durant força temps hom l’ha considerada un híbrid de préssec i pruna, és realment una varietat de préssec Es cultiva cada vegada més a les zones càlides de regadiu de Lleida i Girona per la seva bona acceptació al mercat N'hi ha nombroses varietats de polpa blanca i polpa groga
farinera borda

Farinera borda
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les amanitàcies, de barret de color verd d’oliva de matís molt divers, de 7 a 12 cm, amb les làmines blanques i de cama d’un color més clar, amb un anell blanc i una volva membranosa.
Té la carn blanca i blana, i és una mica olorós Es fa principalment en boscs caducifolis És molt metzinós i, pel fet de contenir falloïdina, la seva ingestió sol tenir efectes mortals Es pot confondre amb algunes llores, cualbres o puagres de color verd Russula , però aquestes no tenen ni anell ni volva També amb alguns camperols Agaricus , que tenen anell, però no volva, i amb les làmines rosades que viren a brunes amb la maduresa La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible a primer cop d’ull Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s’hi…
citronel·lol
Perfumeria
Alcohol líquid molt olorós del qual són conegudes dues formes, la forma alfa o rhodinol
i la beta o citronel·lol pròpiament dit.
Aquesta última és òpticament activa l’isòmer l- es dóna en els olis de rosa i de gerani, i el d- , en els de la llimona de Java i de Sri Lanka És molt emprat en perfumeria
al·loocimè
Química
Líquid olorós que bull cap a 90°C a 20 mm de Hg, fàcilment oxidable i polimeritzable, que s’obté per piròlisi de l’α-pinè.
Component de vernissos i polímers
magenc
Micologia
Fong subterrani, de l’ordre de les tuberals, en forma de tubercle, de 2 a 5 cm d’amplària, molt olorós i de gleva d’un gris negrós amb venes blanques poc paleses.
És del grup de les tòfones i és comestible
citral

Citral
©
Química
Aldehid líquid molt olorós que constitueix del 75% al 85% de l’oli del lemon grass
; també es dóna en poca quantitat en els olis essencials de la berbena, la llimona i la taronja, a tots en forma d’una mescla de les dues formes geomètriques isomèriques geranial (citral-a) i neral (citral-b).
Hom l’obté sintèticament per oxidació del geraniol o el nerol És emprat en la síntesi de la vitamina A i molt àmpliament en perfumeria