Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
comptador de gas
Comptador de gas domèstic de tipus diafragma (a la dreta) Recorregut del gas per les cambres interiors del comptador, les quals s’omplen i es buiden alternativament amb la mateixa quantitat de gas, circulació que resta assegurada mitjançant el moviment de dues corredores (a l’esquerra)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aparell per a mesurar el volum d’un gas que passa per un conducte.
Actua comptant el nombre de vegades que s’omple i es buida una cambra de volum conegut Hom usa dos sistemes diferents el comptador amb líquid i el de membranes Aquest darrer és el més emprat en els habitatges, bé que no és de tanta precisió com el de líquid
amigdaloide
Mineralogia i petrografia
Dit, també, dels minerals secundaris que omplen les cavitats de les roques amigdaloides.
catúfol
Construcció i obres públiques
Física
Tecnologia
Cadascun dels recipients o caixons que, muntats sobre una corretja o una cadena sens fi o una roda de sínia, serveixen per a treure aigua de pous (en el qual cas disposen d’un petit orifici al soler), efectuar dragats o transportar materials.
S'omplen en la part més baixa del seu recorregut i es buiden per mitjà d’un dispositiu apropiat, a una altura determinada
serra del Cogulló
Serra
Unitat de la Serralada Prelitoral (879 m alt.), continuació septentrional de la serra de Miramar, passat el coll de Cabra; enllaça, per la serra de Comaverd, amb els primers contraforts del bloc del Gaià.
Malgrat ésser constituïda per conglomerats oligocènics que omplen la Depressió Central, morfològicament és integrada a la Serralada Prelitoral, i fa alhora de partió d’aigües entre el riu d’Anguera i el Gaià, i de límit entre l’Alt Camp i la Conca de Barberà
aspiració diastòlica
Biologia
Fenomen pel qual els ventricles del cor s’omplen passivament de sang durant la diàstole.
espícula
Espícules silíciques megascleres: A, esfera; B, derma; C, poliaxona; E, monaxona; G, tetraxona. Espícules silíciques microscleres: D, sigmadragme; F, esferàster; H, àster; I 1, sigmaspires; I 2, toxaspires; I 3, polispires
© fototeca.cat
Zoologia
Cadascuna de les agulles calcàries o silíciques que formen part de la malla interna que sosté el cos de les esponges no còrnies (porífers).
Les espícules formades a l’interior de la mesoglea poden ésser meglascleres , que són les més grosses i constitueixen l’armadura fonamental de l’esquelet, i microscleres , que són més petites i omplen els espais buits fent una tasca de farciment Espícules silíciques megascleres 1, estil 2, 3 i 5, oxes 4, amfidiscs © fototecacat
aplita
Aplita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia de la família dels granits i de grans molt petits.
És composta de quars i feldespat alcalí oligòclasi, disposats en forma de mosaic Les mides dels grans van des de 0,05 mm fins a 1 mm Pot tenir mica en petites quantitats i a vegades altres minerals accessoris, com la microclina i la turmalina Les aplites omplen les fissures de les masses graníti ques i representen un producte de final de cristallització
submunició
submunició
© Fototeca.cat
Militar
Municions que omplen la carcassa de determinats tipus de bombes i que en esclatar són alliberades.
Escampades sobre una àrea extensa, gràcies al paracaigudes de què van proveïdes en multipliquen l’abast destructiu
dendroquirots
Zoologia
Ordre d’equinoderms de la classe dels holoturioïdeus.
Tenen forma de cogombre i posseeixen tentacles ramificats que filtren el plàncton i el porten al vestíbul faringi Els pulmons són aqüífers i s’omplen d’aigua, que hi entra i en surt com si fossin brànquies Tenen sexes separats La larva és simple, amb anells ciliars, i no està adaptada a la vida pelàgica, car els ous de les femelles d’aquest ordre són molt rics en vitella
cos cavernós
Anatomia
Cadascuna de les dues columnes erèctils situades en el dors del penis i del clítoris i també al voltant de la uretra anterior masculina.
Els cossos cavernosos són formats per un teixit trabecular que constitueix un sistema d’espais vasculars, intercalats entre les artèries aferents i les venes eferents, que durant la fase d’excitació sexual s’omplen de sang a pressió i donen lloc a l’erecció de l’òrgan En la dona, hi ha dos petits cossos cavernosos a l’interior del clítoris, que acaben en un gland rudimentari i que són responsables de l’erecció de l’òrgan en la fase d’excitació sexual