Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
bitxa
Química
Vareta de fusta que serveix per a escatar els racons i llocs poc accessibles d’escultures, motllures, etc.
És de llargària apropiada, aplanada en un extrem —i a vegades amb diverses formes a la seva punta—, sobre el qual és embolicat un retall de paper de vidre Sol ésser fet pels operaris mateixos que l’empren
Institut Català de les Arts del Llibre
Corporació activa a Barcelona del 1898 al 1939, fundada per J.Ll.Pellicer, J.Cunill, J.Casas i Carbó, J.Russell, A.Verdaguer, F.Giró i E.Canivell.
Aglutinava els diferents sectors de les arts gràfiques, i els seus objectius foren crear una escola professional 1905, intervenir en les disposicions administratives i facilitar les relacions professionals i entre industrials, operaris i clients Publicà, a més de monografies, memòries, etc, la Revista Gráfica 1900-28 Intervingué en la creació de la Cambra Oficial del Llibre 1918, avui INLE
Manuel Domingo i Sol
Cristianisme
Eclesiàstic.
Sacerdot 1860, es doctorà en teologia a València 1867 Dedicat en especial al foment de vocacions sacerdotals, creà el collegi de Sant Josep de Tortosa 1873 per a seminaristes, i uns altres a València, Múrcia, Oriola, etc Fundà la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús 1883-84, dedicada sobretot a la direcció de seminaris diocesans operari diocesà El 1892 inaugurà el Colegio Español de Roma, per a la formació del clericat espanyol El 1987 fou beatificat per Joan Pau II
Orsola, Solà i Companyia
Empresa de mosaics hidràulics fundada el 1876 per Joan Orsola i Merino (Mattia, Torí 1845 — Barcelona 1929).
Fou la primera empresa del sector a l’Estat espanyol, i també la més important Tenia la fàbrica al carrer de Calàbria de Barcelona, on arribaren a treballar uns 450 operaris i on hom també produí granit de marbre comprimit, pedra artificial i paviments continus de ciment pòrtland Exportava a l’Amèrica Llatina, especialment a Cuba, on l’empresa obrí una agència Rebé nombroses distincions medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i de París 1889 i el diploma d’honor de la de Brusselles 1892, entre d’altres L’empresa plegà en morir el seu fundador
cronometratge
Tecnologia
Fase d’un estudi de temps consistent a mesurar i enregistrar el temps invertit en una operació, element d’operació o inactivitat.
Durant el cronometratge el cronometrador observa un o més operaris o una o més màquines que fabriquen uns elements, per tal de determinar-ne el temps d’execució normal Per a calcular el temps normal de cronometratge d’un element hom ha de disposar d’una sèrie de valors que permeti d’obtenir una mitjana estable i representativa Convé que el nombre de vegades que hom cronometra els elements sigui com més petit millor però, com que l’exactitud dels temps normals obtinguts augmenta amb el nombre de valors, cal determinar en cada cas el nombre mínim de vegades que hom ha de…
Lluís Sala i Balust
Historiografia
Cristianisme
Sacerdot operari diocesà, teòleg i historiador.
Estudià al seminari de Burgos 1939 i a Salamanca, on es doctorà en teologia 1948 Completà els estudis d’història eclesiàstica i civil a la Gregoriana de Roma i a Valladolid 1957 Tingué diferents càrrecs dintre la Germandat de Sacerdots Operaris diocesans vicerector del Collegi Espanyol de Roma i prefecte general d’estudis i fou professor a la Universitat de Salamanca, de la qual fou rector 1964-65 Era membre de l’Academia de la Historia 1960 i d’altres entitats científiques És autor de molts treballs històrics, sobretot entorn de Juan de Ávila i de la Universitat de Salamanca,…
treballador | treballadora
Economia
Dret del treball
Persona que treballa en qualitat d’assalariat.
Per tal que es doni la figura jurídica del treballador, cal que hi hagi un contracte de treball entre aquest i l’empresari, però el sol fet de treballar per compte d’altri ja fa sorgir la figura del treballador El treballador pot ésser fix, eventual o temporer Com a contraprestació del seu treball, l’empresari satisfà un sou al treballador Són considerats treballadors els aprenents, encara que no rebin salari, els obrers i operaris, especialitzats o no, en oficis i professions manuals o mecàniques, els encarregats d’empreses i els caps de tallers o d’oficines, els empleats de…
cuixal
Oficis manuals
Tros de pell, cuir, etc, que es posen certs operaris (paraires, cardadors) per protegir les cuixes.
Manises
Passeig de Blasco Ibáñez de Manises
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, estès a la dreta del Túria (límit septentrional del terme) i accidentat al sector occidental pels primers turons (100 m alt.) que dominen la plana al·luvial del Túria.
L’àrea no conreada es limita a 45 ha de matollar La superfície de terres de conreu l’any 1985 ocupava 806 ha el 42% de la total del terme hi predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Manises i ocupa 660 ha, a les proximitats del riu tarongers 594 ha i una mica d’hortalisses el secà ha esdevingut quasi marginal 146 ha, la meitat de garrofers Un 90% d’explotacions tenen menys de 5 ha, i la pràctica totalitat de la superfície és treballada en règim directe El cens ramader del 1982 dona 4300 caps d’oví i 15500 d’aviram per a producció d’ous L’activitat…
Reinard Fonoll
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i picapedrer, actiu a Catalunya des del 1332.
Hom ja el troba documentat en el contracte que feu amb Pere Alegret i amb Guillem de Lillet, abat i encarregat respectivament, de les obres de Santes Creus, on s’especifiquen amb detall totes les qüestions de les obres i el compromís de l’artista a no fer en vida cap altra obra sense permís de l’abat d’altra banda, el monestir excloïa cap altre mestre d’obres i li donava plens poders sore els altres operaris L’obra inclou el claustre i el refectori El 1342 continuava al monestir, però entre 1352 i el 1359 hom el troba a Montblanc Després de 1362 consta com a mestre d’obres de la…