Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
el Casol de Puigcastellet

El Casol de Puigcastellet
Jordi Borràs i Vivó (CC BY-NC-ND 2.0)
Oppidum ibèric del municipi de Folgueroles (Osona).
Fou erigit a mitjan segle III aC al capdamunt d’un turó que permetia controlar la part oriental de la plana de Vic Uns cinquanta anys més tard, segurament en temps de la segona guerra Púnica, fou abandonat És un tipus de construcció denominada de barrera, constituïda per un pany de muralla rectilínia, de 2,5 m d’ample, reforçat amb una torre central adossada Als extrems, els braços de la muralla arribaven fins al cingle
poblat ibèric de Burriac

Aspecte del poblat ibèric de Burriac
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Oppidum ibèric del municipi de Cabrera de Mar (Maresme).
Situat al turó de Burriac per a controlar millor la plana litoral circumdant, té una superfície de 10 ha i està totalment envoltat per una muralla reforçada amb torres de planta quadrangular És un dels més grans de Catalunya i fou habitat pels laietans entre els segles VI i I aC i, en fundar-se la ciutat romana d’Iluro Mataró, patí un procés de despoblament Alguns autors identifiquen aquest jaciment amb l’antiga Ilduro dels laietans Les restes arqueològiques foren descobertes l’any 1915 i han estat objecte de diverses campanyes d’excavació dutes a terme pel Museu Comarcal del…
El Ksar-el-Kébir
Ciutat
Ciutat del Marroc, a la costa atlàntica.
Situada a l’emplaçament de la ciutat d’Oppidum Novum, fou una base militar per a les expedicions espanyoles durant l’edat mitjana Important mercat rural Refineria de sucre
Vix

Detall del crater de Vix (trobat al mont Lassois, França)
© Fototeca.cat-Corel
Localitat
Localitat del departament de Costa d’Or, a la Borgonya, França, al mont Lassois, prop de Châtillon-sur-Seine.
Antic oppidum celta de l’edat del ferro, el 1953 hi fou descoberta una sepultura del començament del s V aC que contenia un esquelet femení amb una diadema d’or d’uns 480 g, així com un gran crater de bronze esculpit d’1,64 m d’alçada i d’uns 200 kg de pes
cossetà | cossetana
Història
Individu d’un poble ibèric preromà centrat al Camp de Tarragona fins al coll de Balaguer; la Conca de Barberà i el Penedès formaven probablement part del seu territori.
El nom sembla provenir de l' oppidum o ciutat de Cissa o Cissis , presa pels romans el 218 aC, no localitzada la seva possició lluny de la mar priva que pugui ésser identificada amb Tarragona Els cossetans no degueren ésser gaire importants el botí pres pels romans fou qualificat com “d’utensilis bàrbars i d’esclaus miserables” Hi ha monedes cossetanes de bronze amb llegenda ibèrica
Jordi Claustres
Arqueologia
Arqueòleg.
Resident al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló Treballà també sobre Illiberis l’antiga Elna, sobre Parestortes, i reconegué dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers Entre els estudis que feu es destaquen L’oppidum de Cessero 1943, Les graffiti romains de Peyrestortes 1958 i Stratigraphie de Ruscino 1951
Paul-Marie Duval
Arqueologia
Arqueòleg francès.
Especialitzat en l’arqueologia de la Gàllia romana i en l’estudi de l’art cèltic, fou director d’estudis a l’École pratique des Hautes Études 1946-80 i catedràtic d’arqueologia i història de la Gàllia del Collège de France 1964-82 Entre les seves publicacions cal destacar La vie quotidienne en Gaule pendant la paix romaine 1952, Les dieux de la Gaule 1976, Les Celtes 1977, Monnaies gauloises et mythes celtiques 1987 i De Lutèce oppidum à Paris capitale de France 1993 També dirigí la publicació en diferents volums de Recueilles d’Inscriptions Gauloises
Vercelli
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia.
Situada a la riba dreta del Sesia, és el centre d’una vasta planura ben irrigada on hom conrea arròs n'és el mercat europeu més important Antic Oppidum Vercellae s II aC, després de la caiguda de l’imperi Romà fou ducat longobard, i més tard capital d’un comtat carolingi Passà als Savoia el 1427, i fou ocupada per Castella del 1638 al 1659 i breument per França 1704 El 1814 tornà al domini dels Savoia El monument principal és la basílica de Sant'Andrea s XIII, llombarda i gòtica, al costat de la qual hi ha una abadia cistercenca, amb un claustre molt notable
Immaculada Ollich i Castanyer
Arqueologia
Arqueòloga i medievalista.
Deixebla de MRiu i Riu, es formà a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1981 i on exerceix la docència com a professora titular des del 1984 La seva recerca s’ha centrat en les fonts notarials de la baixa edat mitjana, l’aplicació de la informàtica en la documentació escrita i en els registres arqueològics medievals i l’arqueologia experimental És autora de nombroses publicacions, de les quals destaquen Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII 1988, L’oppidum ibèric de l’Esquerda amb M de Rocafiguera 1994 i Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l’…