Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
Erik Gustaf Geijer
Historiografia
Literatura sueca
Historiador i poeta romanticogoticista suec.
Professor a Uppsala, ostentà alts càrrecs polítics Obres seves són Svenska folkets historia ‘Història del poble suec’, 1832-36 i els poemes Vikingen ‘Els vikings’ i Odalbonden ‘El camperol d’Odal’
predi
Dret civil
Heretat, solar o possessió immoble, sobretot la situada al camp.
Quant als drets d’un sobre un altre, hom anomena predi dominant el que ostenta a favor seu alguna servitud, predi servent el que la presta i predi intermedi el que sofreix indirectament una servitud pel fet de trobar-se enmig d’un de dominant i d’un de servent
ciutat pubilla de la sardana
Folklore
Dins la promoció de la sardana establerta per l’Obra del Ballet Popular, títol amb què és designada la ciutat o vila que hom tria anualment com a capital de la sardana.
Girona fou la primera que l’ostentà 1960 En la proclamació hom dicta un missatge al món sardanístic i lliura a l’ajuntament, com a insígnia titular, un trofeu de claus simbòliques La ciutat és representada per una noia que presideix arreu les solemnitats peculiars durant l’any de capitalitat
Gotard I de Curlàndia
Història
Noble livonès de la família Ketteler.
Fou el darrer que, a Livònia, ostentà el càrrec de gran mestre de l’orde teutònic i aconseguí la secularització de la seva branca als seus territoris 1561 El rei Esteve Báthory de Polònia l’investí 1561 com a duc de Curlàndia i de Semigàlia Introduí la Reforma al seu ducat
Perth
Ciutat
Ciutat de la regió de Tayside, Escòcia, a la Gran Bretanya.
Situada dins una frondosa comarca, és un excellent centre d’enllaç amb importants fires de bestiar entre els ferrocarrils i les carreteres de l’interior del país i la navegació costanera Indústries de colorants, de maquinària i del vidre Ciutat des del 1106, ostentà ocasionalment, entre els s XIII i XIV, la capitalitat d’Escòcia cort reial, parlament i tribunal suprem
capità general de l’armada
Història
Transports
Cap superior de les forces navals d’un estat; en els països anglosaxons rep el nom d’almirall de flota.
A l’Estat espanyol el càrrec fou creat el 1793 tenia la direcció orgànica i tècnica de l’armada, però no l’operativa, que era del rei Suprimit el 1869, fou reinstaurat per Alfons XII el 1912, que l’ostentà Suprimit novament el 1932, després del 1939 fou novament reinstaurat i el detingué el general Franco En depenen els capitans generals de departament marítim , càrrec equivalent al de capità general de l’exèrcit de terra
Lèpida
Família de patricis romans que, al llarg de la història de la ciutat, ostentaren importants magistratures.
Entre els seus membres es destaquen els quatre cònsols homònims Marc Emili Lèpid, el primer, ostentà el consolat el 232 aC El segon, ultra exercir com a cònsol 187 i 175 aC, conquerí la Ligúria i actuà d’ambaixador a Egipte El tercer intervingué, sense gaire fortuna, en les guerres de Numància I el quart, cònsol el 78 aC, fou pare del triumvir i intentà d’enderrocar la constitució de Sulla, a la mort del dictador Tanmateix, hagué d’exiliar-se a Sardenya
Capella Davídica de la Catedral de Menorca
Capella de música fundada el 1944 pel bisbe Bartomeu Pascual Marroig.
N'han estat directors Gabriel Salord i Marqués, fins el 1967, Guillem Colom i Allès, que ostentà el càrrec fins a la seva jubilació, el 1995, i Josep Maria Taltafull La Capella ha protagonitzat diversos enregistraments i ha actuat com a ambaixadora cultural menorquina en gires per Espanya, Itàlia, Alemanya i els Estats Units La coral ha estat dirigida per Philippe Bender, Salvador Brotons, Kemal Khan, Antoni Ros i Marbà i Joan Company En el si de la Capella s’han format veus com la del baríton Joan Pons
Frycz Andrzej Modrzewski
Literatura
Escriptor polonès, conegut amb el nom llatinitzat d’Andreas Fricius Modrevius.
Estudià a Cracòvia, a Wittenberg on conegué Luter i Melanchthon i a Nuremberg Tornà al seu país 1540 i ostentà diversos càrrecs diplomàtics amb la seva obra De poena homicidii 1543 propugnà la igualtat de pena per a tots els homes Paladí de la burgesia i adversari de la noblesa, en el tractat De republica emendanda 1551 tractà, sobre una base cristiana i liberal, d’un projecte de reforma general dels costums, de l’ensenyament, de l’ordenació jurídica i de l’Església També escriví altres treballs, de caràcter teològic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina