Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pàl·lia
Cristianisme
Tela rectangular blanca i sovint brodada amb què hom cobreix el calze durant la missa.
Melchor Navarra y Rocafull
Història
Alt funcionari reial.
Duc de la Palata i marquès de Tolva Estudià lleis a Salamanca Fou assessor de la governació general d’Aragó, membre del Consell Collateral de Nàpols 1660, fiscal del Consell d’Itàlia, i vicecanceller del Consell d’Aragó 1671 i de la junta de govern durant la minoria de Carles II El 1680 fou nomenat conseller dels consells d’estat i de guerra i virrei del Perú 1680-91 Nomenat de nou vicecanceller del Consell d’Aragó, el 1690 morí abans de poder embarcar-se per retornar a la península Ibèrica El seu virregnat fou eficaç limità la immunitat eclesiàstica, fomentà els estudis a la Universitat de…
Dècada Ominosa
Història
Nom amb el qual és conegut el període comprès entre la represa del poder absolut per Ferran VII d’Espanya, gràcies als Cent Mil Fills de Sant Lluís (octubre del 1823), i la seva mort (setembre del 1833).
Es caracteritzà per una forta repressió antiliberal, que només la presència de les tropes fanceses pallià en part Tot i això, el partit apostòlic considerà el rei massa indulgent perquè no havia restablert la inquisició, i es rebellà, mentre els liberals intentaven alguns cops de mà com Torrijos, el 1831 Del quart matrimoni de Ferran VII —sense fills fins aleshores— amb Maria Cristina de Nàpols nasqué la princesa Isabel 1830, declarada successora, i els apostòlics, partidaris del germà del rei, Carles Maria Isidre, prepararen l’assalt al poder per a quan morís Ferran VII Això convencé Maria…
fam
Història
Sociologia
Sofriment general produït per l’extrema escassetat d’aliments.
La fam ha estat sovint conseqüència dels avatars històrics de les collectivitats humanes guerres, pestes, invasions, etc, però uns altres cops ha estat originada per condicions climatològiques desfavorables o catàstrofes naturals Hom en troba descripcions a la Bíblia, com els cèlebres set anys de fam soferts per Egipte Moltes de les migracions asiàtiques de l’edat antiga tingueren aquest motiu A l’edat mitjana, la recessió econòmica europea i les lluites freqüents feren de la fam un dels flagells de la humanitat, especialment al s XIV Les fams produïren sovint revoltes socials d’abast local,…
Vilamacolum

Església parroquial de Santa Maria de Vilamacolum
JoMV (CC0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de SantPere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de SantPere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N…
disc
Electroacústica
Música
Superfície plana i circular, habitualment de clorur de polivinil (PVC), d’un gruix aproximat de dos mil·límetres on són enregistrats informacions o senyals sonors aptes per a ésser reproduïts qualsevol moment.
El fonament és purament mecànic, i consisteix en un solc de forma espiral concèntrica enregistrat a totes dues cares del disc El valor de l’amplada del solc sol ésser aproximadament de 120 μm per als discs singles o senzills de major nivell d’enregistrament, i de 60 μm per als normals de 25 a 30 minuts de durada per cara El burí de la màquina que grava el primer disc —d’acetat de cellulosa, laca fortament plàstica— hi transfereix el so per una modulació en amplitud, puix que té un moviment de desplaçament horitzontal perpendicular al solc, sense so, i proporcional a la intensitat de pressió…
Reus
El nucli antic de la ciutat de Reus presidit per l’església de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Camp, en una plana de sedimentació quaternària lleugerament inclinada cap a mar, sense accidents, tret de les rieres de la Quadra i de l’Abeurada, a l’E, i dels barrancs de l’Escorial i de Pedret, a l’W.
Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…