Resultats de la cerca

Aquest conserva íntegres la intelligència, la memòria, la lucidesa de pensament i la capacitat de judici i de raciocini, sempre que la seva aplicació no afecti el tema del deliri El paranoic és, doncs, una persona d’aparença normal i de comportament raonable mentre no l’afecti el tema delirant Els deliris paranoics preferents són de persecució, de grandesa, eròtics i d’injustícia

Pot ésser purament imaginativa, com és el cas d’histèrics i mitomans La depressió és la causa més freqüent d’autoacusació Els deliris toxinfecciosos aguts alcoholisme, les neurosis obsessives i la paranoia poden comportar manifestacions d’autoacusació

Reflecteix un gran afebliment del sentit de l’autocrítica demència, debilitat mental o una estructura delirant de l’individu paranoia, mitomania En les psicosis que s’acompanyen de megalomania, com són certes paranoies, pot convertir-se en un veritable deliri deliri de grandesa

Originàriament es dóna en les primeres fases libidinals narcisisme primari , en les quals l’infant es creu omnipotent Posteriorment pot succeir que el subjecte retregui la libido dels objectes i la dirigeixi una altra vegada cap a si mateix narcisisme secundari , la qual cosa origina l'esquizofrènia i la paranoia Un cert grau de narcisisme forma part necessàriament de la personalitat

Hom sol entendre la mentida com a fruit d’una expressa intenció d’amagar la veritat, i és en aquest sentit que hom en diu mentida integral , referida a subjectes d’una intelligència i un estat psíquic normals i objecte propi de qualificació moral Tanmateix, la mentida és sovint resultant d’incidències i de determinacions morboses o patològiques, i aleshores ha d’ésser contraposada no tant a la veritat com a la sinceritat, i la intenció d’amagar la veritat no pot ésser prou minvada Entre els diversos factors, personals o socials, que incideixen en el fet de la mentida cal destacar la capacitat…

Començà els estudis de teatre per formar-se com a actor, però aviat es dedicà a la dramatúrgia i des del 1995 també a la direcció escènica, especialment dels seus propis textos Així mateix, estudià arts combinades a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Buenos Aires, però acabà abandonant els estudis per a dedicar-se plenament a l’activitat teatral Ha estat autor resident de teatres com el Royal Court de Londres, el Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg o la Sala Beckett de Barcelona, i autor convidat en diversos teatres internacionals Ha escrit i estrenat Un momento argentino…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1987, fou un dels fundadors de la revista literària universitària Ratlles quatre de la mateixa universitat la dècada de 1980 i coordinà, amb Ruth Galve, l’ Antologia poètica universitària 1985 L’any 1989 feu un màster de literatura comparada a la Universitat d’Indiana EUA i, el 1992, es doctorà a la Universitat Queen Mary de Londres Després de treballar a la Universitat Autònoma de Barcelona 1993, el 1994 començà a exercir a la Universitat de Southampton Regne Unit, fins l’any 2000, que s’incorporà al Royal Holloway College de…