Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
macroglòssia
Patologia humana
Hipertròfia consistent en un augment molt accentuat del volum de la llengua.
Pot ésser congènita acompanyant unes altres malformacions, com el cretinisme, el mongolisme, etc i adquirida en el mixedema, en tumors i en inflamacions parenquimàtiques difuses
esclereida
Botànica
Cèl·lula de l’esclerènquima, de figura més o menys isodiamètrica.
Les esclereides són formades generalment per esclerosi de cèllules parenquimàtiques En el xilema i en el floema són associades amb fibres També es troben, aïllades o en grups, a l’escorça de molts arbres, a la coberta d’alguns fruits, en fulles, etc
clorofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues de morfologia molt variada: unicel·lulars (flagel·lades o no), filamentoses, laminars.
Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’espècies unicellulars no flagellades ex…
corm
Botànica
Cos esporofític de les plantes superiors (cormobionts), constituït per arrel, tija i fulles.
El corm presenta veritables teixits conductors, la qual cosa el diferencia del tallus, del qual, evolutivament, procedeix Hom no coneix bé aquest procés evolutiu, però suposa que hi hagué una etapa intermèdia en la qual aparegué el teloma, òrgan en forma de vara que consistia en un eix de cèllules prosenquimàtiques lignificades, conductores, i en una escorça de cèllules parenquimàtiques Mitjançant una sèrie de processos elementals, entre els quals els de concrescència, incurvació, culminació i planació dels telomes, es devien originar els diversos òrgans de les plantes superiors…
icterícia
Patologia humana
Augment de la bilirubina circulant, que provoca l’aparició d’un color groguenc a la pell i a les mucoses especialment a l’esquena, al coll i a la cara.
Hom ha classificat les icterícies en prehepàtiques, flavíniques o hemolítiques quan augmenta la bilirubina del plasma a causa d’una hemòlisi exagerada, parenquimàtiques, rubíniques o intrahepàtiques motivades per una insuficiència hepatocellular i obstructives o verdíniques produïdes per una retenció de la secreció biliar Tanmateix, atès que, llevat de les hemolítiques, totes les altres icterícies presenten un cert grau de colèstasi, és preferible de dividir-les en hemolítiques i colestàtiques El quadre clínic de les icterícies hemolítiques és el següent absència de pruïja, orina pigmentada…
parènquima esponjós
Botànica
Part inferior del mesofil·le de la fulla formada per cèl·lules parenquimàtiques separades per grans espais intercel·lulars.
parènquima en palissada
Botànica
Part superior del mesofil·le de la fulla, constituïda per cèl·lules parenquimàtiques llargues i primes juntes i amb molts cloroplasts.
pericicle
Botànica
Capa més externa del cilindre central de la tija i de l’arrel, originada pel procàmbium i constituïda per cèl·lules parenquimàtiques poc diferenciades.
Té importància en la ramificació i en el creixement secundari
tíl·lide
Botànica
Nom aplicat a les hèrnies de les cèl·lules parenquimàtiques contigües en un vas llenyós i que a través dels porus penetren en aquest.
Les tíllides són causades per diferències de pressió i es formen en els vasos vells o danyats, els quals resten obturats