Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
parisenc | parisenca
Le Monde
Periodisme
Diari vespertí parisenc.
Fundat el 1944, fou dirigit per HBeuve-Méry, seguint la fórmula i la línia de collaboracions de Le Temps , i posteriorment el dirigiren JFauvet 1969, ALaurens 1982 i AFontaine 1985 Del 1946 al 1948 publicà un setmanari, Une Semaine dans le Monde , substituït per Sélection Hebdomadaire du Monde També edita dos periòdics mensuals, Le Monde Diplomatique i Le Monde des Philatélistes i nombrosos suplements Es destaca per la informació, abundant i que tendeix a ésser objectiva El 2000 el tiratge era d’uns 368 000 exemplars
Folies-Bergère
Teatre
Teatre de varietats parisenc.
Inaugurat el 1869 amb el nom de Café du Sommier Élastique , el 1871 adquirí el nom definitiu Fou dedicat a sala de concerts del 1880 al 1918, que fou comprat per Paul Derval i dedicat a muntatge de revistes musicals, gènere que hi subsisteix
Col·loqui Europeu de Parròquies
Organisme que aplega periòdicament representants de parròquies d’Europa occidental i oriental.
Fundat l’any 1959 pel sacerdot parisenc FConan, no és cap organisme oficial de l’Església Catòlica, però està vinculat amb els diversos episcopats locals i és una de les ONG presents en el Consell d’Europa Cada dos anys organitza una trobada, que en diverses ocasions ha tingut lloc a Catalunya
Philip Astley
Arts de l'espectacle (altres)
Empresari anglès de circ.
Creador del circ modern, era un genet excellent i començà com a director d’una companyia eqüestre El 1770, construí a Londres una pista circular a l’aire lliure, que el 1779 es convert en un amfiteatre permanent de fusta, titulat Astley's Royal Amphitheatre El 1782 s’establí a França i edificà el primer circ parisenc
József Rippl-Rónai
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, artista gràfic i dissenyador hongarès.
Estudià a Munic A París fou deixeble de MMunkácsy, i hi establí amistat personal amb AMaillol i el grup dels Nabís Des del 1902 visqué a Hongria Els quadres de la seva etapa madura, pintats principalment al pastel, representen un estil personal d’alta qualitat, desenvolupat sobre la base de la secessió i el postimpressionisme decoratiu Jardí amb figures, Interior parisenc, El senyor Piacsek amb pipes , etc
Jack Lang
Teatre
Director teatral i polític francès.
Fundà el Festival Mundial de Teatre de Nancy 1963-83, un dels més destacats a Europa en el terreny de la investigació i l’experimentació teatral Dirigí, amb Vitez, el nou Théâtre National de Chaillot parisenc Fou ministre de cultura del govern socialista de Mitterrand, i entre el 1981 i el 1993 impulsà la descentralització teatral, la creació de centres dramàtics nacionals i la renovació de la Comédie Française
Paris-Soir
Periodisme
Diari francès de tarda, fundat a París el 1923.
Des del 1930 Jean Prouvost el convertí en el primer diari parisenc, gràcies al sensacionalisme i a l’ús de la fotografia Dels 60 000 exemplars de l’inici atenyé els dos milions el 1938 Després de l’ocupació nazi, s’installà a Lió 1940 i la censura de Vichy el suprimí el 1943 Mentrestant, a París, els alemanys controlaven un fals Paris-Soir collaboracionista, desaparegut el 1944
Raymond Schwartz
Literatura esperantista
Escriptor i humorista francès en esperanto.
Fou l’ànima d’un famós cabaret parisenc en esperanto anomenat La Verda Kato ‘El Gat Verd’ els anys vint i La Tri Koboldoj ‘Els Tres Follets’ els anys quaranta A més de molts articles en la premsa esperantista, escriví, entre d’altres, els llibres poètics Verdkata Testamento ‘Testament del Gat Verd’, 1926 i La goja podio ‘La tribuna joiosa, 1949 i, en prosa, Prozo ridetanta ‘Prosa somrient’, 1928 i la novella Kiel akvo de l’rivero ‘Com aigua del riu’, 1963
Béla Czóbel
Pintura
Pintor hongarès.
Estudià a Munic i a París, on començà a treballar Posteriorment es traslladà a Amsterdam 1914-19 i a Berlín 1919-25 Després d’un nou període parisenc 1925-40 s’establí a Budapest A partir del 1945 pintà alternativament a París i a la ciutat hongaresa de Szentendre, on el 1975 hom inaugurà el Museu Czóbel Al començament del s XX formava part del grup fauvista de París Més endavant creà un estil propi, caracteritzat per colors brillants i càlids, de vegades sufocants, formes vagues i un component no gaire acusat d’erotisme