Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
crinoïdeus
Blothrocrinus del Carbonífer superior,equinoderm de la classe dels crinoïdeus
© Fototeca.cat
Zoologia
Classe d’equinoderms pelmatozous, que comprèn animals marins i bentònics que viuen fixats al substrat, almenys durant llur fase larval.
Són formats per un cos caliciforme anomenat disc , del qual surten cinc braços radials, sovint ramificats i multidicotomitzats En alguns ordres el disc és a l’extrem superior d’un peduncle Els braços són multiarticulats, presenten unes pínnules laterals i uns solcs nutricis dorsals, que porten l’aliment, aconseguit mitjançant la formació de remolins, a la boca, situada, juntament amb l’anus, sobre la cara dorsal del calze L’aparell aqüífer és semblant al dels altres equinoderms, i l’esquelet és calcari Són molt nombroses les formes fòssils, principalment les pedunculades Entre…
cantirets
Botànica
Herba anual, de la família de les primulàcies, de 5 a 15 cm d’alçària, d’arrel prima i de fulles dentades cuneïformes que formen una roseta basal.
Les flors, blanques o rosades, són disposades en umbelles involucrades i llargament pedunculades Les llavors, grosses i trigones, són incloses en càpsules globuloses Es fa en erms i camps calcaris o argilencs
corniol

Corniol
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 30 a 90 cm d’alçària.
Les fulles basals són bicompostes, amb un llarg pecíol i amb els folíols lobulats Les flors, llargament pedunculades, són de color blau, amb els pètals esperonats Creix en boscs caducifolis i llocs ombrívols de la muntanya mitjana
lofiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis de cos nu o cobert de tubercles espinosos.
Caracteritzats pel fet de presentar les aletes pectorals pedunculades, els primers radis de les aletes dorsals lliures i transformats en filaments pescadors i les feses branquials reduïdes a un simple forat situat darrere cada aleta pectoral Presenten l’aleta caudal no bilobada, la boca generalment és molt grossa i les aletes ventrals són en posició jugular no tenen costelles i són fisoclists Inclou unes 225 espècies marines i bentòniques, agrupades en cinc famílies Una espècie típica és el rap
cirrípedes
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, molt relacionats amb els copèpodes, però molt modificats externament en l’estat adult.
Totes les espècies són marines, sèssils o paràsites, bentòniques o epibionts hi ha formes pedunculades i unes altres de sèssils, sense peduncle El cos no és clarament segmentat recobert pel mantell, és protegit per una closca formada per cinc o més plaques quan no hi ha peduncle els escuts són fusions en una muralla, i quan hi és, són articulats En estat adult, els ulls manquen, i les antenes del segon parell són absents o molt reduïdes posseeixen sis parells d’apèndixs bífids cirriformes, els cirrus , multisegmentats, que es mouen i arrosseguen aigua amb oxigen i aliment Les…
crisantem

Crisantem florista ( Chrysanthemum Priscilla )
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes perennes, de la família de les compostes, de tiges anuals, a vegades quasi llenyoses, i fulles alternes, verdes a l’anvers i blanquinoses al revers; les inferiors i les superiors són diferents de les centrals, oblongues i profundament dentades.
El crisantem fa inflorescències pedunculades, de color morat, groc, daurat o blanc És emprat com a planta de decoració, conreada en tests o directament a terra Hom l’explota més, però, com a flor tallada Generalment es multiplica per esqueixos o per divisió, i la reproducció normal, per llavor, és emprada solament per a obtenir-ne noves varietats Prefereix el terreny sorrenc, però s’adapta també a sòls neutres o lleugerament alcalins A Catalunya, el crisantem floreix naturalment a la darreria d’octubre Avui és una flor sollicitada, quasi exclusivament, el dia dels Morts Les varietats més…
herba del nord

Herba del nord
flponent.atspace.org
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, perenne, viscosa, de fulles en roseta, cuneïformes, trífides i lobulades, i de flors blanques agrupades en inflorescències corimboses pedunculades.
Creix en roques i tarteres, a les Corberes i a les muntanyes orientals de la península Ibèrica És vulneària
decàpodes

Decàpodes
© C.I.C: Moià
Zoologia
Ordre de cefalòpodes dibranquis, amb vuit braços i dos tentacles amb ventoses pedunculades, embut fixat al mantell, closca sempre present i mantell proveït d’una aleta natatòria.
Comprèn, entre d’altres, els calamars i les sípies Alguns d’ells són abissals, però la majoria són bentònics litorals, i n'hi ha alguns de pelàgics
melcoratge de bosc
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les euforbiàcies, pubescent, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles ovades i crenades de flors femenines pedunculades i de càpsules pubescents.
Creix en rouredes i fagedes
rauvòlfia
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes arbòries o arbustives, de la família de les apocinàcies, generalment glabres, de fulles oposades o, més sovint, verticil·lades i amb inflorescències terminals o axil·lars pedunculades, de flors petites.
El gènere comprèn unes 70 espècies de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica tropical, i hom n'obté diversos extrets, molt emprats en medicina, especialment de Rauwolfia serpentina Hom empra en farmàcia l’arrel i el rizoma d’aquesta espècie, que conté més de vint alcaloides, dividits en dos grups el de l’ajmalina i el de la serpentina, entre els quals hi ha el més important, la reserpina Té una acció sedant i hipotensora Ha estat emprada a l’Índia des de l’antiguitat A Europa en són emprats els alcaloides aïllats