Resultats de la cerca

Treballà a la Seu d’Urgell, Puigcerdà i en general a la Cerdanya i al Rosselló, associat sovint amb Joan Perles i Josep Brell Entre diverses altres obres sabudes a Salses, Cabestany, Oceja, Valiella i Nyer, pintà el retaule de l’altar major de l’església de Molig 1567 i féu les pintures del de la Concepció a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1584 Treballà sovint amb el lleidatà Miquel Verdaguer i la seva obra domina tota la segona meitat del s XVI a Perpinyà

La seva església conserva un retaule gòtic, del s XV, atribuït a Peitaví

Associat amb Joan Perles i Antoni Peitavi, després aconseguí d’independitzar-se El 1589 pintà ell sol el retaule major de l’església parroquial d’Estagell Rosselló

Esculpí, entre altres nombrosos retaules rossellonesos, els de les esglésies perpinyaneses de Sant Joan 1584, del Carme 1598-99 i de la Real 1617, i collaborà amb pintors com Antoni Peitaví i Honorat Rigau

Comprèn una gran part de la vall del torrent de Lluç, del puig d’Estaca 2 059 m alt fins més avall del mas Concellabre La zona més alta d’aquesta vall és boscada Hi ha 581 ha conreades, de les quals 208 són de cereals sobretot blat, i també sègol, civada i ordi i 336 de prats i farratge Les hortalisses ocupen 7 ha La ramaderia és important 380 caps de bestiar boví, uns 480 d’oví i uns 80 d’equí La població experimenta un lleu augment des del 1962 El poble és situat a 273 m alt, a l’interfluvi del torrent de Lluç i el seu afluent, per l’esquerra, la riera de la Verneda L’església parroquial,…

La ramaderia de bestiar boví 273 caps, aprofitats per a llet i carn, la principal activitat econòmica, condiciona els conreus 150 ha 128 ha són de prats i farratge, 16 ha de cereals blat, ordi i sègol i 1 d’hortalisses Hom hi ha installat una fàbrica de formigó El poble 1 206 m alt és situat a la confluència dels esmentats rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur centre de la baronia d'Ur i per l’església parroquial Sant Martí, edifici romànic modificat al s XVIII, que conserva una gran pica baptismal del s XII, amb decoració escultòrica,…

Honorat Rigau a 1592 — 1621, successor d’Antoni Peitaví, contractà el 1596 unes pintures amb el capítol d’Elna i el 1609 pintà el sagrari de Palau del Vidre, obra que ha servit per atribuir-li el retaule de la Mare de Déu de Montalbà Vallespir El seu fill Honorat Rigau i Nofra — 1624 contractà el retaule de Sant Ferriol per als mínims de Perpinyà 1623, actualment a la parròquia de Sant Joan Un germà d’aquest, Jacint Rigau i Nofra — 1631, també pintor, fou el pare de Maties Rigau , pintor que deixà l’ofici pel de sastre Fills d’aquest foren el pintor Jacint Rigau-Ros i Serra i…

Comprèn els departaments del Loira Atlàntic, Maine i Loira, Mayenne, Sarthe i Vendée La capital és Nantes S'estén al vessant SE del massís Armoricà, des dels turons de Normandia, al N, fins al Marais peitaví, al S, i entre les conques de París i Aquitània Correspon a les terres del baix Loira, amb el seu afluent, el Maine Presenta un paisatge de plana ondulada amb sòls foscs, que corresponen als esquists i gresos que formen el sòcol, bé que vers l’est els afloraments sedimentaris cretacis donen uns sòls clars El clima és d’influència atlàntica Els conreus són de cereals blat i…

El sector nord-oriental és accidentat pels contraforts meridionals del Carlit pic de Bena, sota el qual s’obre el coll de Bena, per on passa el camí que comunica la Solana amb la vall de Querol La població i els conreus es concentren principalment al fons de la vall, al llarg del riu d’Aravó Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l' estació de la Tor de Querol , internacional, on s’inicien les línies de ferrocarril a Barcelona per Puigcerdà i a Tolosa per Foix, a més del ferrocarril de via estreta de la Cerdanya a Perpinyà És un centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar Més…

Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…