Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
percussió
Tecnologia
Mètode d’exploració clínica que consisteix a provocar certs sons donant cops amb els dits o amb un instrument especial, en una regió del cos, per tal de conèixer l’estat de les vísceres subjacents.
4 coeficient de percussió En l’estudi del xoc entre dos cossos, quocient entre la velocitat relativa que porten després del xoc i la d’abans del xoc En un xoc perfectament elàstic el coeficient de percussió val 1, i en un xoc totalment inelàstic val 0
percussió
Militar
Cop donat a l’estopí o al fulminant d’un projectil pel percussor d’una arma de foc, en ésser alliberat pel ressort que el reté, i que provoca la detonació que transmet el foc a la càrrega de projecció.
instruments de percussió
Exemples d'instruments de percusió
© Fototeca.cat
Música
Conjunt d’instruments que produeixen llur so gràcies al xoc entre un percussor (maces, baquetes, martells, mans, etc) i una superfície de tripa, metall o fusta.
Hom pot classificar els instruments de percussió en instruments d’un so determinat timbales, Glockenspiel, celesta, xilofon, campanes, etc d’un so indeterminat timbals, caixa clara, bombo, tamborí, pandereta, etc i de metall percudit triangle, platerets, cròtals, gongs, etc En la moderna classificació organològica, la majoria dels instruments de percussió corresponen als idiòfons No obstant això, hi ha alguns instruments de bufament que no són percudits per a obtenir-ne el so I a l’inrevés, els timbals i els tambors, considerats els instruments de percussió…
coeficient de percussió
Tecnologia
En l’estudi del xoc entre dos cossos, quocient entre la velocitat relativa que porten després del xoc i la d’abans del xoc.
En un xoc perfectament elàstic el coeficient de percussió val 1, i en un xoc totalment inelàstic val 0
centre de percussió
Física
En un cos travessat per un eix al voltant del qual pot girar, punt en què hom pot percudir sense que es produeixi una força de reacció en el piu de suport de l’eix.
Coincideix amb el centre d’oscillació En una tija de longitud L que gira al voltant d’un punt O , el centre de percussió és a una distància 2 L /3 del punt O
morter de percussió
Construcció i obres públiques
Tub d’acer, muntat verticalment sobre un peu, al qual hom ajusta un cilindre del mateix material.
A cops de martell hom obté fragments molt petits d’un material dur, el qual, posteriorment, és polvoritzat per altres mitjans
Pegasus
Música
Grup català pioner del jazz-fusió format al principi dels anys vuitanta per Josep Mas Kitflus (teclats), Santi Arisa (bateria i percussió), Rafael Escoté (baix) i Max Sunyer (guitarra).
El 2008 s'hi incorporà Dan Arisa percussió, fill de Santi Arisa El disc Nuevos encuentros 1982 marcà la seva entrada en el mercat discogràfic, seguit per Comunicació 1983, Pegasus a Montreux 1984 i Searching 1985 El mateix any actuaren al Carnegie Hall de Nova York, en el marc del festival de jazz d’aquesta ciutat La dècada dels vuitanta acabà amb Simfonia d’una gran ciutat, Còctel i El setè cercle 1990, amb el qual actuaren per primer cop al Palau de la Música Catalana El 1997 enregistraren Selva pagana i el 2014 Standby… On A principis de 2020 anunciaren la dissolució a finals…
ball
Ballarines egípcies executant danses acrobàtiques
© Corel Professional Photos
Dansa i ball
Seguit de passos, salts, gests o posicions, ordenats d’acord amb un ritme de cançó, una tonada instrumental o un simple acompanyament de percussió.
Els primitius se sentiren ben aviat atrets pel ball i el practicaren, amb un sentit màgic o religiós, al so d’algun instrument melòdic, d’algun cant, al ritme de les mans o d’algun altre mitjà de percussió Dels egipcis i dels hebreus han arribat molts testimoniatges de danses rituals Entre els grecs, el ball, desenvolupat juntament amb la música i la poesia, tingué vida sobretot en les representacions teatrals Entre els romans i els bizantins tingueren un èxit especial els balls d’espectacle, figuratius o realistes i eròtics De l’època dels trobadors hi ha força testimoniatges…
martell
Tipus de martell
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina de percussió constituïda per un cap de forma allargada i generalment metàl·lic (els extrems del qual són el cap i la pena), fixat, formant una T, en un mànec, generalment de fusta, que el travessa per l’ull.
Hom l’empra per a clavar claus o afermar-los, batre metalls, fornir a una altra eina l’energia necessària per a efectuar el treball, etc És una de les eines més antigues i el prototip de les que treballen per percussió N’hi ha de diverses formes, adaptats a la feina específica a què són destinats en cada ofici Els martells reben diferents noms concrets, segons la forma martell de bola, de punta, de tall, d’orelles, etc, l’ús martell de marcar, de reblar, etc o l’ofici martell de fuster, de picapedrer, de tapisser, etc Hom utilitza els de cap d’acer amb punta de bola per a…
idiòfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit dels instruments musicals que produeixen el so per la vibració de tot el material de què són formats, i no per la d’una part de l’instrument, sia per una corda, una membrana o una columna d’aire.
D’entre els idiòfons, hom distingeix els de punteig caixa de música, de fregament làmina vibrant, de bufament piano chanteur o de percussió Aquest darrer és, amb molta diferència, el grup més nombrós, i hom el subdivideix en instruments de percussió directa , en els quals el so és produït bé entrexocant les peces de l’instrument entre si castanyoles, platerets, etc, bé colpejant-les amb maces, baquetes, etc, o directament amb la mà xilòfon, tam-tam, i de percussió indirecta , en els quals hom agita o grata l’instrument cascavells, matraques