Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Clementine
Astronàutica
Sonda dissenyada inicialment per a la Iniciativa de Defensa Estratègica nord-americana i adaptada després a l’exploració espacial amb la missió de cartografiar la Lluna.
Al final del 1996 la NASA anuncià que basant-se en les dades que havia enviat el 1993, es podia dir que existia aigua al pol sud del nostre satèllit L’anunci, envoltat de polèmica, pot ser contrastat per la sonda Lunar Prospector La Clementine havia de viatjar cap a l’asteroide 1620 Geographos, però un error en una maniobra féu que es perdés Recuperat després el control, les seves missions futures estan encara per determinar
Olympus
Astronàutica
Satèl·lit de telecomunicacions llançat el 1989.
Fou llançat originàriament per a fer proves de noves tecnologies aplicades a les telecomunicacions Utilitzat per a transmissions televisives, cobreix tot Europa i ha retransmès llançaments des de Cap Kennedy Després de cinc anys en funcionament, l’Olympus entrà en contacte amb les restes del pas dels Perseids La correcció de l’òrbita provocà que es perdés el control sobre el satèllit, per la qual cosa la missió es donà per acabada a l’agost del 1993
Phobos
Astronàutica
Nom de les dues sondes enviades a Mart i els seus satèl·lits per la Unió Soviètica el 1988.
La Phobos-1 fou llançada el 7 de juliol i la Phobos-2 cinc dies després Una errada en el comandament informàtic de la primera provocà que situés malament els panells solars i l’antena, amb la qual cosa la comunicació es perdé i hom no pogué realitzar observacions, però obtingué imatges en raigs X de la corona solar La Phobos-2 s’acostà fins a 50 m de la superfície del satèllit natural Fobos, del qual obtingué imatges d’alta resolució Arribà a l’òrbita de Mart el gener del 1989 i féu mesures del seu camp magnètic abans que hom en perdés el contacte
Maria de Mèdici
Història
Reina de França, muller (1600) d’Enric IV.
En ésser assassinat el rei 1610, fou nomenada regent del seu fill Lluís XIII pel parlament Portà a terme una política gairebé en tot contrària a la d’Enric IV, marcada, pel que fa a les relacions exteriors, per l’acostament a la corona hispànica i, quant al govern interior, per la influència del partit devot, en el qual el papa i els espanyols eren ben representats Aviat fou palesa la seva debilitat hagué de cedir davant els protestants 1612 i les ambicions polítiques del partit nobiliari 1614, el qual aconseguí que perdés la confiança del seu mateix fill, en esdevenir rei 1617 Sota la…
Aiguatèbia i Talau
Municipi
Municipi del Conflent que comprèn la vall de la riera dels Pujols (afluent, per la dreta, del riu de Cabrils) i un petit sector de la vall de Cauders.
Es troba al centre de les terres àrides anomenades les Garrotxes del Conflent a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Capcir, i a la part meridional del terme municipal hi ha el bosc de Clavera La manca de possibilitats per a l’agricultura i la migradesa dels pasturatges que cobreixen les parts menys pedregoses de les serres han fet que aquest municipi, així com els que l’envolten, perdés el 96,3% de la població en cent anys de 554 h, aiguatebiats , el 1861, a 21, el 1982, en gran part durant el s XX El terme municipal és travessat per una de les carreteres que uneixen la vall…
International Business Machines
Electrònica i informàtica
Empresa nord-americana de màquines i material informàtic.
Fundada el 1911 a Nova York, com a fusió de tres empreses constructores de maquinària d’oficina i de precisió, s’expandí considerablement amb la invenció de la tabuladora-impressora i la difusió de les targetes perforades El 1935 presentà la primera màquina d’escriure elèctrica, i el 1944 el primer calculador electrònic, fabricat en sèrie a partir del 1951 El maig del 1997, la computadora del grup IBM anomenada Deep Blue guanyà el campió del món d’escacs Garry Kasparov després de sis partides celebrades a Nova York Era la primera vegada que una màquina vencia un jugador d’alt nivell Les seves…
Ivo Sanader
Política
Polític croat.
Graduat en literatura comparada i llengües romàniques a la Universitat d’Innsbruck Àustria, el 1982 retornà a Croàcia aleshores dins la República Federativa Socialista de Iugoslàvia , i treballà per a l’agència estatal de turisme a Dalmàcia, i posteriorment fou cap d’edicions en una editorial i editor de revistes Al final dels anys vuitanta retornà a Àustria, on es doctorà Després d’intentar sense èxit establir-se en el sector privat, retornà a Croàcia durant el desmembrament de Iugoslàvia Protegit per Franjo Tudjman , líder de la Unió Democratacristiana de Croàcia HDZ, el 1991 fou nomenat…
principats llatins d’Orient
Història
Estats llatins del Pròxim Orient, sorgits com a conseqüència de la primera croada i organitzats segons el sistema feudal francès.
A part l’imperi llatí de Constantinoble, el més important fou el regne llatí de Jerusalem, que dominava, amb diverses relacions de dependència, els principats d’Antioquia, Tiberíades, Galilea, els comtats d’Edessa, Trípoli, etc Balduí de Lorena fundà la primera sobirania llatina a Edessa comtat d’Edessa, a la qual succeí, després d’un llarg setge, la d’Antioquia principat d’Antioquia a càrrec de Boemond de Tàrent 1098 Amb aquest començaren les lluites contra els emperadors grecs, que reclamaven la sobirania sobre el principat i que els fou reconeguda per la pau del 1108 els emperadors…
Shinzō Abe

Shinzō Abe (2017)
(CC BY 2.0) Joseph F. Dunford
Política
Polític japonès.
Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Seikei 1977, fou alguns anys executiu a la indústria siderúrgica El 1993 fou elegit diputat a la Cambra de representants pel Partit Liberal Democràtic PLD, càrrec que revalidà en les eleccions subsegüents Ocupà diversos càrrecs en el partit, i en els governs de Yoshirō Mori i de Junichiro Koizumi El 2003 fou nomenat secretari general del PLD El setembre del 2006 succeí Koizumi com a primer ministre del Japó quan aquest es retirà a mig mandat Després que el PLD perdés la majoria absoluta al Senat, dimití el càrrec 2007, que ocupà Yasuo…
La Ben Plantada
Literatura catalana
Novel·la d’Eugeni d’Ors, signada amb el pseudònim Xènius i publicada el 1911, primer —entre el 23 d’agost i el 5 d’octubre— a la secció Glosari de La Veu de Catalunya i després en volum independent.
És considerada el breviari del Noucentisme, i representa una reacció contra el Modernisme, contra l’espiritualisme lliure i anàrquic de Joan Maragall i, sobretot, contra el “pairalisme”, formes que a Catalunya havia pres el Romanticisme, i proposa un programa, gairebé eticocultural, d’exaltació del classicisme i de la tradició Enceta un model de novella que acabà caracteritzant la producció narrativa de l’autor, més que no pas la del Noucentisme Al llarg d’una divisió clàssica en tres parts i trenta gloses ambientades en una colònia estiuenca de la costa catalana, l’autor va caracteritzant el…
,