Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde franciscà el 1751 El 1762 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem 1781, que és una descripció d’aquelles terres i de la vida i els costums dels seus habitants Escriví també una Gramática arábiga , amb un vocabulari àrab-castellà 1764, i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda Totes aquestes obres van quedar inèdites Bibliografia Homs i Guzmán, A ed…

Important port fluvial, és el primer centre comercial de l’Assam, i té una refineria de petroli Té indústries de tractament del te i d’altres productes agrícoles de la regió cacauets i cotó Té aeroport Centre d’ensenyament superior Gauhāti University, fundada el 1948 A la rodalia radiquen diversos centres de peregrinació hindú i ruïnes de temples Antiga capital de l’Assam sota l’administració britànica, havia estat també capital del reialme hindú de Kāmārupā amb el nom de Prāgiyotisa, vers l’any 400

Centre de peregrinació des del segle VI, fou destruït pels musulmans vers el segle XII En les seves restes arqueològiques segles III-XI dC hi ha representades totes les èpoques de l’art búdic Cal destacar-ne la columna d’Ašoka segle III aC, nombroses estàtues del Buda de Mathūra, entre les quals sobresurt l’enorme Bodhisattva del Bala, el stupa Okamekh segle VI del període dels Gupta, juntament amb tota la creació plàstica d’aquest període segles IV-VII, en què el cos humà és tractat amb una gran finesa de modelatge

L’any 645, després de dotze anys de recórrer l’Índia, tornà a la Xina amb vint cavalls carregats de texts del mahāyāna i del hīnāyāna A petició de l’emperador Taizong relatà detalladament el seu viatge en l’obra Xiyuji ‘Memòries sobre les contrades occidentals’, font d’inspiració d’obres de viatges, com la famosa novella Xiyouji ‘Peregrinació a l’oest’ Dedicà la resta de la seva vida a traduir, amb l’ajut dels seus deixebles, els llibres que havia dut Traduí també el Daodejing al sànscrit El seu esforç immens per a aproximar el budisme xinès al de l’Índia no pogué deturar el…

Fill d’una família benestant, el 1325 emprengué un viatge de peregrinació a la Meca i de perfeccionament de la seva educació a l’Orient mitjà Aviat abandonà aquests objectius per dedicar-se a viatjar i a conèixer noves terres i pobles Recorregué l’Àfrica del Nord, Egipte, Pèrsia, la Rússia meridional, l’Índia, Ceilan, i arribà a Sumatra i a la Xina Tornà al Magrib el 1349 per reprendre, poc després, els seus viatges per la península Ibèrica i l’Àfrica Negra De tornada a Fès, el 1354, dictà les memòries dels seus viatges a Ibn Ǧuzayy que n'embellí l’estil i hi intercalà nombrosos…

Prevere, amic d’Antoni de Bastero, anà amb ell a París El 1717 s’establí a Roma i fou preceptor i secretari a casa del conestable Colonna Fou també secretari de Llorenç Tomàs i Costa, agent de Carles d’Àustria a Roma Redactà unes interessants i originals Observacions sobre la Crusca Provençala estampada en Roma aquest present any 1724 ms avui a l’arxiu de la RABLB publicat per A Rafanell, en forma de notes potser per comunicar-les personalment a Bastero Deixà també inèdites biografies en català de Benet XIII i sant Víctor i La vida i peregrinació de D Francisco Bru, fill de Berga…

Fill d’un miner i una mestra d’escola, es dedicà a l’ensenyament Publicà els seus primers poemes el 1909, i es féu conèixer amb novelles, com Sons and Lovers 1913 Amb The Rainbow 1915 començaren els seus problemes amb la censura, i el 1919 abandonà Anglaterra i començà la seva peregrinació pel món a la recerca de civilitzacions “no contaminades pel divorci farisaic entre la carn i l’esperit” d’Itàlia passà a Austràlia — Kangaroo 1923— i d’allà a Nou Mèxic — The Plumed Serpent 1926— Tornà a Itàlia, on escriví la seva novella més famosa, Lady Chatterley's Lover 1928, prohibida per…

La primera pedra de l’ermita es colocà al maig del 1644, i fou beneïda al desembre de 1651 L’església actual és un edifici de finals del segle XVIII d’una sola nau amb capelles laterals i una façana classicista El 1850 s’hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s’hi installà de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l’orde les monges foren expulsades novament el 1931 Abandonat durant la guerra civil, el santuari fou restaurat els anys 1946-61 A finals del segle XX, s’iniciaren noves obres de millora i rehabilitacions que permeteren la…

Hom ha intentat de cercar una explicació natural d’aquest fet, i generalment l’ha relacionat amb una espècie de tamariu Tamarix mannifera Tant l’Antic Testament com el Nou li donen un caràcter sobrenatural, dins la línia general de l’amor de Déu que guiava el seu poble