Resultats de la cerca

Als anys seixanta s’incorporà a la Diputació de Barcelona com a especialista en pedagogia a l’Institut del Teatre Posteriorment portà el negociat tècnic de cultura del Servei Tècnic de Cultura, i finalment el negociat de difusió de museus Desenvolupà el programa de difusió de museus més avantguardista del seu temps per als museus de la Diputació de Barcelona i prengué part en altres iniciatives vinculades a la difusió dels museus, com ara la Revista de Museus Participà en l’Assemblea de Museus de Catalunya del 1977 i en la fundació de l’Associació de Treballadors de Museus de Catalunya el…

Estudià peritatge químic i fou president de l’Escola Catalana Mossèn Cinto i fundador i director de la revista Ciència 1926-33, a la primera època Des del 1913 milità en diverses organitzacions catalanistes fins el 1922, que ingresà a Acció Catalana, de la qual fou secretari general També fou gerent de La Publicitat des del 1935 i membre del Consell d’Economia de Catalunya Fou membre fundador de la Societat de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l’Institut d’Estudis Catalans Després de la guerra civil, s’exilià el 1939 a França, i el 1942 a Mèxic Allà treballà en la fabricació d’…

Es doctorà en química orgànica per la Universitat de Barcelona 1974 i féu estudis postdoctorals a Geneva Estats Units basats en la síntesi d’inhibidors de l’hormona juvenil d’insectes 1978-79 Des del 1991 és professor de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques, on ha desenvolupat diversos càrrecs, entre els quals el de director de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals 2005-08 Des del 2008, és director de l’Institut de Química Avançada de Catalunya Ha estat director i coordinador de nombrosos projectes de recerca, alguns finançats per companyies farmacèutiques…

Estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona Collaborà de jove en diversos periòdics i fou militant de la Lliga Regionalista Com a escriptor s’inicià als anys trenta conreant en català diversos gèneres El veler 1932, poesia L’esfondrada 1934, drama en vers, i Benaventurats els lladres 1935, narració En esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista i, amb Josep Vergés i Matas , fou un dels fundadors i principals collaboradors del setmanari Destino , que posteriorment dirigí 1944-56, i d’ Edicions Destino Des del 1936 escriví només en castellà La seva obra més…

Tenia com a finalitat adreçar-se als mexicans per fer-los conèixer la realitat de Catalunya des d’un punt de vista favorable al dret a l’autodeterminació Fou dirigida pel polític Ramon Peypoch Hi collaboraren Vicenç Guarner, Miquel Ferrer, Joan Ventura i Sureda, Pere Bosch i Gimpera, Carles Esplà i Josep MBatista i Roca, entre d’altres

Era adherida a la Federació Internacional de la Premsa Tècnica Fou dirigida per Ramon Peypoch i Pich, i entre els membres del consell directiu hi havia Leandre Cervera, Josep Grau i Cases, Enric Rebés i Castellà, Santiago Rubió i Tudurí i Josep de C Serra i Ràfols En foren redactors, entre altres, Pere Bosch i Gimpera, Rafael Campalans, Pius Font i Quer, Carles Pi i Sunyer i Pau Vila

L’11 d’abril de 1872 s’acordà la fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom d’ Ateneu Barcelonès , i el dia 8 de maig es constituí la primera junta directiva, amb Manuel Duran i Bas com a president de la nova institució El nombre de socis que aportà cada membre fou de 444 per l’Ateneu Català i de 107 pel Casino Mercantil En total, a l’inici de l’any 1872 la institució tenia 551 membres, que arribaren a 615 al final del mateix any Des del 1906 té la seu al palau Savassona del carrer de la Canuda de Barcelona, obra construïda el 1796 pel mateix titular de l’edifici, Josep…

Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…