Resultats de la cerca

Figura emblemàtica de l’escola pianística soviètica, fou alumne de Heinrich Neuhaus a Moscou Fins el 1948, la seva carrera es desenvolupà gairebé exclusivament a la Unió Soviètica Rebé les màximes distincions pel seu prestigi com a pianista i com a intèrpret de música de cambra Formà un cèlebre trio amb Leonid Kogan i Mstislav Rostropovich, i es convertí en un dels màxims especialistes en l’obra pianística de Beethoven

D’origen anglès —sempre mantingué el passaport d’aquest país—, es formà al Conservatori del Liceu amb Sánchez Cabañach i Antonio Puyé Posteriorment es perfeccionà amb Enric Granados a l’acadèmia fundada l’any 1901 per aquest compositor i pianista Acadèmia Granados El 1916, en morir el seu mestre, li succeí com a director de l’acadèmia, que a partir del 1920 dugué el seu nom Acadèmia Marshall Fou una de les figures més destacades de l’escola pianística catalana A la dècada dels anys vint, Marshall alternà la tasca docent amb la concertística, aquesta abandonada progressivament…

Consisteix a tocar amb totes dues mans els mateixos acords simultàniament, desplaçant les mans sobre el teclat com si estiguessin lligades

Alumna de Karl Engel a Munic, ha guanyat diversos premis i beques Ha excellit en la interpretació de l’obra pianística de Mozart, del qual ha enregistrat la integral de les sonates per a piano Destaquen també els recitals de música de cambra juntament amb el violinista Augustin Dumay

Fou un dels concertistes més coneguts internacionalment del seu temps Deixeble de WAMozart, com a compositor el seu estil se situa en la transició del classicisme al Romanticisme La seva obra més important és pianística Compongué, entre d’altres, cinc simfonies, sis sonates per a piano i cinc concerts per a piano i orquestra

Nascut en el si d’una família de músics, des de ben aviat manifestà la seva inclinació per la música, i a l’edat de sis anys oferí a Barcelona el seu primer recital públic El pedagog i continuador de l’escola pianística d’Enric Granados, Frank Marshall, que assistí al concert, es feu càrrec des d’aquell moment de la seva educació pianística Als setze anys es presentà com a solista de l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb el  Concert núm 1  de L van Beethoven El 1957 Giménez anà a París, on estudià amb Marcel Ciampi Ha estat premiat en diversos concursos, com ara el…

Estudià a la seva ciutat natal i, posteriorment, al conservatori Čajkovskij de Moscou La seva tècnica extraordinària, derivada de l’escola d’interpretació iniciada per F Liszt, li permet exposar una concepció molt personal de les partitures, que sovint ha estat controvertida No obstant, això no li ha impedit consolidar-se com un dels pianistes més rellevants de la nova generació Ha destacat particularment en la interpretació de l’obra pianística de Bach, Beethoven i Chopin

Començà els seus estudis musicals a Barcelona i el 1852 es traslladà a Madrid per continuar la seva formació pianística Se sap que en aquesta ciutat actuà juntament amb el pianista nord-americà LM Gottschalk Oferí concerts també a Saragossa, Tarragona, la seva ciutat natal, Reus, i a l’estranger Entre el 1886 i el 1889 dirigí la capella de música del monestir d’El Escorial Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi Compongué i li foren editades diverses obres per a piano, dins l’estil de saló, entre les quals destaquen Le Chant de Ninon i peces ballables

D’una gran precocitat, rebé lliçons de piano del seu pare, intèrpret de cimbalom, i després les amplià a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on des del 1930 fou deixeble d’Ernö Dohnányi Del 1933 al 1941 feu gires de concerts Mobilitzat, la guerra interrompé la seva carrera pianística, que el 1947 reprengué tocant en locals de Budapest, mentre rebia lliçons de György Ferenczy Condemnat a treballs forçats del 1950 al 1953 per la seva oposició al règim comunista, s’exilià definitivament el 1956 arran de la revolta hongaresa A l’Europa occidental i als Estats Units causaren sensació…

Inicià els estudis molt jove, i a catorze anys ja tenia un important repertori Fou deixebla de Lazare Lévy i d' O Messiaen , amb qui es casà, com també de M Ciampi, S Caussade, C Estyle i D Milhaud A les classes de Messiaen conegué bona part dels compositors francesos més importants del moment, i de manera especial P Boulez Desenvolupà una important tasca concertística, amb una atenció especial al repertori contemporani, i estrenà tota l’obra pianística de Messiaen, que li dedicà Visons de l’amén 1943 i Vingt régards de l’enfant Jesus Boulez escriví per a ella la Sonata núm 2…