Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
picarol
Esquella petita que hom penja al coll d’un animal (cabra, ovella, bou).
picarol

Picarols
© Corel
Cadascun dels cascavells o les campanetes que hom posa als guarniments dels cavalls o dels muls.
Picarol
Setmanari
Setmanari d’humor, publicat a Barcelona des del 10 de febrer al 16 de març de 1912.
En sortiren sis números, editats per Santiago Segura i dirigits per Xavier Nogués i Josep Aragay Tingué gran categoria artística pels dibuixos dels directors i dels collaboradors, com Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Pere Ynglada, Ismael Smith, Marià Pidelaserra, Feliu Elias, Remigi Dargallo i Pasqual Capuz Els texts eren de Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Carner, Carles Soldevila, Ramon Reventós i Cristòfol de Domènech
Josep Costa i Ferrer
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant caricaturista.
Estudià a l’escola de belles arts de Palma A començament de segle s’installà a Barcelona i collaborà en revistes satíriques catalanes La Tomasa , Cu-cut i especialment L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , amb els pseudònims de Sancho, Caray d’H i Picarol , amb el qual es féu popular també collaborà a L’Asino de Roma, Frivolidad de Mèxic i Chicago Tribune El 1928, en tornar de Chicago hi havia tingut una botiga d’antiquari, es retirà a Palma, on installà les Galeries Costa Es dedicà a activitats artístiques i d’antiquari i fou el promotor de la urbanització…
Remigi Dargallo i Hernández
Disseny i arts gràfiques
Metge i dibuixant; establert a Barcelona des del 1896.
Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona 1952-59 Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari 1963 de la Societat Catalana de Biologia Com a dibuixant collaborà a “Papitu” primera època, “El Gall” 1912, “Picarol” 1912, “Revista Nova” 1914, etc, i emprà el pseudònim de Remigius
Faianç Català
Establiment artístic creat el 1891 a Sabadell pel ceramista Marià Burguès com a taller ceràmic, amb botigues a Barcelona.
El seu nebot, Santiago Segura, li donà un nou tomb assessorat per Miquel Utrillo, Xavier Nogués i Xènius , una de les botigues barcelonines esdevingué la sala d’exposicions de la plana major del Noucentisme Hi nasqueren Les Arts i els Artistes 1910, hi foren promogudes revistes com “Picarol” 1912, “Revista Nova” 1914 i 1916 i “Vell i Nou” 1915-19 i hi fou protegida la primera època de “Papitu” 1908-11 En ésser fundada la seva filial, Galeries Laietanes , prosseguí només com a botiga d’objectes d’art
Santiago Segura i Burguès
Economia
Marxant i promotor artístic.
Nebot de Marià Burguès, continuà el seu negoci del Faianç Català i el convertí en important galeria d’exposicions El 1915 fundà les Galeries Laietanes , també a Barcelona, mentre nous establiments, La Basílica —d’antiguitats decorat amb murals de Xavier Nogués i Manuel Humbert— i la botiga de marcs i estampes La Pinacoteca, completaven la seva cadena d’establiments artístics Promogué revistes com La Cantonada —dirigida per Utrillo—, Picarol , Revista Nova i Vell i Nou Fou el més decidit promotor de l’art noucentista català Una bona part de la seva important collecció d’art…
Antoni Saltiveri i Vidal
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
És autor d’una gran quantitat de sainets, entre els quals destaquen L’últim anglès 1895, en un acte i en vers La família Picarol 1934, estr 1907, i Tretze dones per un nuvi 1908 També escriví comèdies i peces breus de caràcter humorístic — A cop calent 1892, La filla del comendador 1903 i Les mitges de Paula 1904, totes tres en un acte i en vers, Un mort ressuscitat 1891, Un gendre de l’altre món 1910 i Gras i magre 1935, estr 1905— i algun drama, com L’exemple 1934, estr 1904 També es dedicà al teatre infantil, amb peces com El dia de rebre s d
,
Ramon Reventós i Bordoy
Literatura
Periodisme
Periodista i contista.
Publicà contes i notes d’humor en diverses revistes, com Arte Joven , Pèl & Ploma , Picarol , que dirigí entre el 1912 i el 1913, Papitu , L’Esquella de la Torratxa , D’Ací i d’Allà i El Poble Català , entre d’altres És considerat l’humorista més destacat de la seva època per la voluntat desmitificadora i crítica dels seus textos, tot i que demostra poca preocupació formal i estilística A més de nombrosos contes, publicà la narració infantil Els camins de la sort 1922, en la revista La Mainada Joan Triadú n’inclogué cinc narracions a l’ Antologia de contistes catalans 1850-1950 …
,