Resultats de la cerca

Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25 000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13 000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n'era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732

Anomenat, a la compilació vigent del dret civil català, Tribunal de Testaments i Causes Pies , coneix de les causes referents a la part espiritual dels testaments i designa els marmessors substituts per a afers de caràcter piadós La darrera modificació del dret civil català, feta pel Parlament de Catalunya 1984, ha suprimit tota referència a aquest Tribunal de Causes Pies

Segons aquesta disposició, els tribunals eclesiàstics podien demanar el compliment de les disposicions piadoses contingudes en els testaments i nomenar marmessors datius encarregats del compliment de les disposicions piadoses ordenades pel causant El tribunal subsistí malgrat el decret d’unificació de furs, i la compilació del dret civil català mantingué la competència del tribunal de testaments i causes pies de la diòcesi de Barcelona L’any 1984, però, el Parlament de Catalunya suprimí de la compilació tota referència a aquest tribunal

Tècnic municipal de Sarrià, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers La seva obra més important són les Escoles Pies de Sarrià 1891-93, bé que els plans —a causa de la incompatibilitat— són signats per Eduard Mercader i Secanella Altres obres seves són el Pla d’Alineacions de Sarrià 1888, la casa Martínez, al passatge d’Isabel, a Gràcia 1890, el xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles 1890, el cafè Alhambra, al passeig de Gràcia 1900, i la casa Tintoré, als carrers de Bailèn i Mallorca, a Barcelona 1901

Professor a l’acadèmia de San Fernando de Madrid És autor del mausoleu de Juan B Romero cementiri de València, unes Pietats per a les Escoles Pies de València i Xixona, unes estàtues per al monument al governador Quijano, a Alacant, i uns Apòstols per a la seu de Sogorb

Una zona de saladar la separa de l’albufera d’Elx Les terres bonificades de les Pies Fundacions Sant Felip Neri la limiten per ponent Constitueix una important reserva ornitològica unes dues-centes espècies d’ocells, entre els quals es destaquen el cigne i l’agró roig hom hi practica la caça

Les sèries documentals són, principalment registre de deliberacions, llibres de confraries o d’agremiats, llibres de privilegis, exàmens, passanties, plets, causes pies, comptabilitat Al s XIX la dissolució dels gremis dispersà la documentació una part de la vella documentació dels gremis pogué ésser conduïda a d’altres arxius o formà part de collecions particulars, però la major part fou perduda

Autor d’un Sant Pere Pasqual , a la barana dels marges del Túria, a València El seu fill Tomàs Llorenç i Vilanova València 1713 — 1772, escultor i franciscà, féu diverses obres religioses a València Santa Tecla, els Mínims, les Escoles Pies, els Carmelitans Calçats, així com a Xest, Museros, Villena i Iecla, i la portalada de l’església parroquial d’Alcoi

Filla de pare d’origen libanès i de mare d’ascendència catalana De molt jove mostrà grans dots per a la música i la dansa i començà precoçment la seva carrera artística amb només tretze anys L’any 1990 enregistrà el primer disc, Magia , i l’any següent guanyà el tercer premi del Festival de la cançó de Viña del Mar Xile Amb el disc Pies descalzos 1996, ja produït per ella mateixa, obtingué una gran popularitat a l’Amèrica Llatina Posteriorment refermà el seu èxit amb Dónde están los ladrones 1998 S’introduí al mercat angloparlant amb l’àlbum bilingüe Laundry Service/Servicio de…

Rector de les Escoles Pies de Mataró, el 1813 publicà Observaciones sobre la guerra de España contra Bonaparte i el 1834 la tragèdia La gloria de Iluro Amb l’obra Ópera española 1841 intentà demostrar l’aptitud de la llengua castellana per a l’òpera, i com a prova hi inclogué una traducció del Belisario de Donizetti Deixà unes Memorias históricas de Mataró 1866