Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
bandura
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts.
Té dotze cordes —sense cordal— que hom fa sonar pinçant-les amb el plectre D’origen oriental sud-est d’Àsia, esdevingué molt popular a Ucraïna a partir del s XV
pinces
Química
Nom genèric que hom dóna a diversos tipus de suports de metall que, per mitjà de dispositius diversos, serveixen per a aguantar parts diverses d’un muntatge, com els matrassos, refrigerants, tubs d’assaig, etc.
Els més importants són la pinça de Fischer , suport per a bureta consistent en un braç fix en forma de V i dos de mòbils que es mouen en el mateix pla, bo i pinçant la bureta en posició vertical, muntats usualment sobre un suport vertical i en doble pinça per a dues buretes, i la pinça de Hofmann , instrument consistent en un marquet metàllic, dos costats del qual fan de guia d’una peça mòbil que avança parallela als altres dos costats, per mitjà d’un cargol que l’empeny fins a obstruir el pas d’un tub elàstic
cítares
Música
Família d’instruments que inclou tots els cordòfons senzills, en els quals la caixa de ressonància no n’és, en principi, un element essencial.
Dins la família de les cítares, hom distingeix entre les cítares de bastó i les cítares amb post Les primeres, formades per una corda tesada entre els dos extrems d’un bastó arquejat, són les més primitives i comprenen els diferents tipus de bastons musicals Les cítares amb post es caracteritzen pel fet de tenir un nombre variable de cordes tesades sobre una post de diferents formes, entre les quals hom distingeix les cítares amb diapasó cítara de concert, sense diapasó címbal, saltiris pinçat i percudit i de tecla, en les quals l’executant produeix el so indirectament tot accionant un…
cistre
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, sense cordal, i en el qual hom obté el so pinçant amb el plectre les cordes, generalment dobles i metàl·liques.
El mànec és força allargat i té la caixa en forma de pera i el fons pla Era conegut a l’edat mitjana i fou utilitzat sobretot als s XVI i XVII Al s XVIII foren construïts cistres-tiorba amb dos clavillers
arpa
Arpa
© Fototeca.cat
Música
Instrument musical del grup dels cordòfons composts que hom fa sonar pinçant les cordes col·locades en posició vertical, tesades dins un marc de forma triangular, un costat del qual fa de caixa de ressonància.
Sembla un derivat del primitiu instrument de corda anomenat art musical , i han arribat mostres de la seva existència en el Neolític 3000 anys aC a Mesopotàmia tombes d’Ur En aquest estadi primitiu tenia molt poques cordes i el marc, de forma més aviat arquejada, sostenia les cordes solament amb dos braços Ben remotament Síria, segle IX aC aparegué també el tipus angular d’arpa, amb el tercer costat del triangle o columna de sosteniment Aquesta fou la forma amb què s’estengué l’arpa a l’Occident Escandinàvia, Irlanda, els segles V-VI, mentre n'han subsistit d’altres a Àfrica i a l’Àsia Els…
cítara
cítara
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon en el qual el so és produït pinçant amb els dits o amb un plectre les cordes, tesades entre els dos extrems de la caixa de ressonància, proveïda de dos braços units per un travesser que manté tibants i verticals les cordes que vibren a l’aire.
Essent igual la llargada d’aquestes cordes, llur altura de so depèn de llur tensió i de llur gruixària, i llur nombre ha variat segons l’època cinc, al segle VIII aC set, al segle VII aC onze, al segle V aC i, finalment, quinze Serví per a l’acompanyament del cant i per a les execucions purament instrumentals dels virtuosos El tipus modern, utilitzat sobretot a l’Europa central Tirol, consta d’una caixa de ressonància plana generalment trapezoidal, d’uns 60 cm de llargada i 25 cm d’amplada, que hom colloca damunt una taula Quatre o cinc cordes melòdiques són esteses sobre un batedor dividit…