Resultats de la cerca

La història de la Roma republicana és, però, la història de la lluita constant de la plebs per assolir els mateixos drets de ciutadania que els patricis Associada en una societat forta i estretament vinculada, la plebs amenaçà repetidament els nobles de constituir-se comunitat independent, allunyada de la ciutat, i, gradualment, obtingué la modificació de les diverses lleis que li eren contràries abolició del poder d’interpretació del dret consuetudinari dels magistrats patricis llei de les XII taules, derogació de la prohibició de connubium entre patricis i plebeus…

El 215 aC, durant la guerra contra Anníbal, proposà la creació de la Lex Oppia encaminada a reprimir el luxe i la fastuositat — segons alguns autors antics, descarada — de les dames romanes Aquesta llei, considerada com una de les disposicions sumptuàries més antigues, fou abrogada l’any 195 aC, malgrat la forta oposició del censor Marc Porci Cató

Del 444 al 367 aC foren cretas tribuns militars amb poder consultar, que, en nombre de sis, reemplaçaren els cònsols i prengueren llurs mateixos poders llevat del triomf Un altre funcionari important era el tribú de la plebs tribunus plebis instituït al començament del segle V aC per tal de fer valer la voluntat de la plebs davant el patriciat Tingué, doncs, des d’un principi caràcter revolucionari Primer hi hagué dos tribuns, després cinc, i finalment deu 457, elegits sempre entre els plebeus dins llurs assemblees A Roma i els seus entorns eren “sacrosants”,…

Entre els seus membres es destaquen Sext o Publi Papiri , contemporani, segons la tradició, de Tarquini el Superb Gai Papiri Carbó , tribú de la plebs 131 aC i cònsol 120 aC Partidari dels Gracs, abandonà el seu fervor democràtic i els traí Gneu Papiri Carbó , tribú de la plebs 92 aC, cònsol amb Cinna 85 i 84 aC i amb Mari el Jove, lluità contra Metel i Pompeu en un intent d’alliberar Mari Capturat per Pompeu a Sicília, fou ajusticiat També cal esmentar el cònsol Luci Papiri Cursor , probablement autor de la Lex Poetelia-Papiria , en favor dels deutors

La gens era un veritable clan que tenia el propi cap, un culte propi i un nom gentilici que portaven tots els seus membres La reunió dels caps patres de les famílies que formaven els poblats primitius donà origen a un consell d’ancians o senat A l’època etrusca les gentes augmentaren llur influència, constituïren el patriciat i posseïren el poder A la llarga, però, mantingueren lluites amb la plebs i les famílies menys importants minores i hagueren de claudicar i d’acceptar que la plebs adquirís drets polítics A partir d’aquest fet, la gens perdé la cohesió i la…

Fill de T Semproni Grac, que havia assolit dues vegades el consolat, i de Cornèlia, filla d’Escipió Africà El 147 aC prengué part en el setge de Cartago al costat d’Escipió Emilià El 137 era qüestor en l’exèrcit romà que assetjava Numància, i el 133 aC fou elegit tribú de la plebs Presentà un projecte de llei agrària per a resoldre el problema del latifundi, potser amb la intenció d’enfortir el grup social que proporcionava la base de l’exèrcit L’oligarquia s’oposà a la llei, que fou aplaudida per la plebs Grac féu destituir l’altre tribú que s’hi oposava i n'…

Tribú de la plebs 232 aC, cònsol 223 aC i censor 220 aC, féu construir el circ Flamini i la via Flamínia Novament cònsol 217 aC, lluità contra Anníbal i fou vençut a Trasimè, on morí

Té el seu origen en el plebanus o dirigent d’antigues plebs o comunitats parroquials Poc corrent als Països Catalans, el nom només és aplicat al rector de Montblanc Conca de Barberà i a algun rector valencià com el de Santa Maria d’Oliva Safor

Fou tribú de la plebs 91 aC Els seus intents de reforma lex judicialis, lex agraria i, sobretot, la rogatio livia , que concedia als itàlics la ciutadania romana provocaren a Roma una sèrie de tumults — en un dels quals morí assassinat — i la guerra amb les ciutats itàliques