Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
plenari
Dret processal
Part del procés criminal que segueix el sumari fins a la sentència, durant el qual hom exposa els càrrecs i les defenses en forma contradictòria.
Hom l’anomena normalment judici oral
Consell Nacional de la Cultura i de les Arts
Els nous membres del CoNCA elegits els 2012 amb la presidenta del Parlament de Catalunya
© Generalitat de Catalunya
Organisme públic que té per finalitat assessorar la política cultural del govern de Catalunya, organitzar la política de suport i promoció a la creació artística i assignar-ne els recursos.
Té un precedent remot en la Junta de Museus de Barcelona del 1907 i, posteriorment, a l’octubre del 2003 professionals de la cultura constituïren la Plataforma pel Consell de les Arts, que advocava per l’establiment d’un sistema de protecció i foment a la creació despolititzat i sense ingerències partidistes La llei per la qual es creà aquest ens fou aprovada pel Parlament de Catalunya el 8 de maig de 2008 Estableix com a òrgans de govern el Plenari, integrat per onze membres de trajectòria reconeguda en l’àmbit cultural i independent elegits pel Parlament de Catalunya, amb les…
sistema acusatori
Dret processal
Procediment per a perseguir i jutjar els delictes, oposat al sistema inquisitiu, que exigeix, com a elements essencials, acusació concreta per a jutjar una persona, publicitat en el procés, igualtat de drets i deures entre l’acusació i la defensa, llibertat per a l’acusat fins a l’existència de sentència definitiva, possible impugnació per qualsevol motiu de la sentència, etc.
Seguint l’exemple de les legislacions francesa i belga, l’espanyola ha acceptat el sistema acusatori en la fase del judici oral o plenari, tot mantenint l’inquisitiu en la del sumari
Cornelis van Eesteren
Arquitectura
Urbanisme
Urbanista i arquitecte neerlandès.
Collaborador de Theo van Doesburg, fou un dels delegats preparadors del IV CIAM i del plenari del GATCPAC a Barcelona Fou planificador-urbanista d’Amsterdam, i president del CIAM En 1946-67 fou professor de l’Escola Tècnica Superior de Delft
procés penal
Dret processal
Conjunt d’actuacions judicials encaminades a esbrinar les causes que concorren en la perpetració d’un delicte i determinar la culpabilitat dels participants.
Comprèn les actuacions del jutge instructor sumar i les decretades pel tribunal superior rotlle en el període del plenari i encara, si calen, les que són motivables per la interposició de recursos recurs contra la sentència Quant a la jurisdicció, hom parla de procés ordinari , per diferenciar-lo dels militars És anomenat també causa penal
acusat | acusada
Dret processal
Dit de la persona contra la qual és dirigida, en general, l’acusació penal.
En la fase inicial i investigatòria del procés penal, aquell a qui és atribuïda la comissió d’un delicte rep el nom d' inculpat o querellat des del moment que és dirigida l’acusació contra ell rep el nom d’encartat en un sumari, si és decretat el seu processament formal, rep el nom de processat i quan ha finalitzat el sumari i comença el judici oral o plenari, en què hom demana contra ell l’aplicació d’una pena o l’exigència d’una responsabilitat pecuniària, rep més propiament el nom d' acusat
Antoni Garcia i Miralles
Política
Polític.
Estudià dret a la Universitat de València Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al Congrés per Alacant a les legislatures del 1977, el 1979 i el 1982 Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva…
Assemblea de Parlamentaris
Organisme extraoficial format pels 47 diputats i els 16 senadors votats pel Principat de Catalunya en les eleccions legislatives espanyoles del 1977 —més tard, s’hi afegiren els 4 senadors designats pel rei—.
Es constituí al palau del Parlament, a Barcelona, el 25 de juny de 1977 i demanà el restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas Tot i que el plenari de l’Assemblea es reuní encara diverses vegades —a l’agost, a Lleida—, foren més aviat una comissió permanent de 14 membres, presidida per J Reventós, i una de negociadora de 6 parlamentaris les que participaren en el procés d’organització de la preautonomia catalana A mitjan 1978 l’Assemblea designà la Comissió dels Vint, redactora de l’avantprojecte d’Estatut de Sau i, revisat aquell, l’aprovà al desembre…
Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals Europees
Organisme que té com a objectiu la representació de parlaments d’estats membres de la Unió Europea de nivell subestatal.
Creada el 1997, els estatuts de l’organització foren aprovats a la conferència celebrada el 29 i el 30 d’'octubre de 2001 a Funchal Madeira El 2010 en formaven part setanta-quatre parlaments regionals de vuit estats de la Unió Europea Àustria, Alemanya, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, Gran Bretanya, Itàlia i Portugal, considerablement heterogenis quant a competències, origen i caràcter Les seves atribucions se circumscriuen a l’àmbit consultiu i d’intercanvi d’informació Té com a interlocutors els òrgans de la UE, davant dels quals ha de vetllar pel bon govern, l’aplicació del principi de …
Francesc Guardans i Cambó
Entitats culturals i cíviques
Advocat i editor.
Net de Francesc Cambó , es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid, i féu cursos de postgrau en econòmiques a la Universitat de Columbia Nova York Vicepresident executiu de l’Institut Cambó de Barcelona, editor de la collecció de clàssics de la Fundació Bernat Metge i assessor de Libros de Vanguardia, ha estat vicepresident segon de The Chase Manhattan Bank 1981-1985, conseller delegat del Grupo Anaya 1992-1996 i director regional d’Àsia-Pacífic de l’editorial neerlandesa Wolters Kluwer, a Sydney 1996-2000 L’octubre de 2009 substituí Xavier Bru de…