Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
totalitat
Filosofia
En el quadre de les dotze categories del pensament d’I.Kant, categoria de la classe de la quantitat que expressa la unitat de la pluralitat.
Representa la síntesi de la pluralitat diverses coses i la unitat formant un sol tot
condomini
Dret civil
Forma de comunitat en la qual la propietat d’una cosa corporal pertany a una pluralitat d’individus per quotes-parts qualitativament iguals.
Es diferencia del gènere comunitat perquè el condomini només actua sobre coses corporals, i aquestes han d’ésser unes singuli , és a dir, d’una mateixa natura i contextura D’altra banda, el condomini té les notes característiques d’una comunitat pluralitat de subjectes, existència d’una cosa o d’un dret que sofreix la indivisió, on tots tenen una mateixa titularitat qualitativa, però que pot ésser quantitativament diferent Les quotes o fraccions són perfectament delimitades i, per tant, són susceptibles d’alienació Qualsevol coparticipant pot desfer l’estat de comunitat
singular
Gramàtica
Dit d’una de les possibilitats de realització del morfema gramatical nombre, que representa una sola entitat individualitzada, en oposició al plural, que en representa més d’una.
Pot representar la singularitat en els noms comptables cadira, nen, rossinyol la pluralitat en els noms collectius gent, ramat o en l’ús genèric dels noms comptables l’home és racional l’absència d’oposició de nombre en noms no comptables bonesa, saviesa
identitat multiple
Sociologia
Condició segons la qual els individus poden arribar a disposar i a compartir conjunts de qualitats de similitud diversa a base de trets comuns de diversa naturalesa, sense que els uns estiguin per sobre dels altres a l’hora de definir la seva pròpia personalitat.
Qualsevol d’aquestes qualitats de similitud pot esdevenir vàlida perquè les persones es classifiquin a si mateixes o siguin classificades pels altres en categories socials diverses La identitat múltiple té lloc en un context de globalització i d’accés a una creixent pluralitat de referents culturals i normatius molt diversos
esperit de finesa
Filosofia
Expressió utilitzada per B. Pascal per a referir-se a la senzillesa dels principis que regeixen la vida quotidiana.
Les dificultats a l’hora de tractar els assumptes quotidians no vénen mai de la complexitat d’aquests assumptes —que, ben al contrari, són generalment obvis—, sinó de la seva pluralitat i de la multiplicitat d’elements que cal considerar en cada qüestió pràctica La noció més propera a l’esperit de finesa fóra així la de “subtilesa”
mancomunat | mancomunada
Dret
Dit de les obligacions on hi ha pluralitat de deutors o de creditors.
col·lectiu
Gramàtica
Dit d’un terme que, estant en singular, designa una pluralitat d’individus.
Hom diu que un terme en plural o diversos termes reunits és pres en sentit collectiu i no distributiu quan és subjecte d’una proposició indivisa indivís
Roscelin
Cristianisme
Escolàstic francès.
Canonge, professà a Compiègne, Loches —on fou mestre d’Abelard—, Besançon i Tours, i, segons testimonis de l’època, fou l’iniciador del nominalisme en reduir els universals a flatus vocis , signes verbals arbitràriament establerts per a referir-se a una pluralitat d’individus semblants L’aplicació d’aquesta doctrina a l’àmbit del diví el portà a una interpretació triteista de la Trinitat, per la qual hagué de comparèixer al concili de Soissons 1092
John Ellis McTaggart
Filosofia
Filòsof anglès.
Estudià a Cambridge, d’on posteriorment fou professor Juntament amb FH Bradley, fou el principal representant de l’idealisme anglès En el seu sistema, de caràcter místic, rebutja el monisme i utilitza la dialèctica hegeliana per a construir un univers format per una pluralitat de substàncies, i en el qual el temps és inexistent Exposà la seva doctrina en A Commentary on Hegel’s Logic 1910, Human Immortality and Preexistence 1915 i The Nature of Existence 1921-27
sotsemfiteusi
Dret civil català
Contracte de sotsestabliment de la cosa emfitèutica (emfiteusi) a terceres persones.
Comportava la cessió del domini útil al darrer emfiteuta i el domini directe al primer establiment els altres establiments restaven com a senyors mitjans amb dret a cens en nua percepció, fadiga i lluïsme Aquesta pluralitat de senyors era peculiar de l’antic territori de Barcelona i d’altres viles i llocs del Principat fou prohibida per la llei de 31 de desembre de 1945 sobre inscripció, divisió i redempció de censos a Catalunya, si bé hom respectà les situacions creades
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina