Resultats de la cerca

Les tres peces es coneixen com el mosaic de Bellerofontes, el mosaic de Teseu i Ariadna i el mosaic del Circ Aquest darrer fa 7 m per 3,40 m i representa una cursa de circ segurament al Circ Màxim de Roma És policrom, i pot ésser datat de cap a la fi del segle III dC o ja dins el segle IV Hom el considera un dels millors mosaics, dels que representen curses de circ, del món romà Els tres mosaics són exposats al Museu d’Arqueologia situat al monestir de Sant Pere de Galligants

El bust ha esdevingut un gènere que, segons les èpoques i els estils, ha adoptat amb preferència una forma i unes mesures determinades Bé que hi pot haver busts per mutilació, és a dir, com a fragment d’una escultura de cos sencer, llur importància està en el fet d’ésser un tipus especial de disciplina escultòrica Històricament, la seva existència apareix reduïda al món europeu, bé que hom pot trobar busts a Egipte el de Nefertiti, per exemple A Grècia el de Pèricles, de Crèsiles, i sobretot a Roma, el bust adquireix una autonomia plena, al servei del retrat, basant-se en les imagines maiorum…

El lloc fou ocupat per una gran villa de l’alt imperi, completament refeta durant el s IV dC a aquesta segona fase de la villa pertanyen unes termes Hi fou bastit al damunt el mausoleu, aprofitat durant l’època medieval com a capella dedicada a sant Bartomeu, i després com a casa de pagès fins el 1958 La primera referència a les restes romanes és del 1572 Ponç Icard, però els mosaics no foren descoberts fins el 1877 Antoni Gallissà, Gudiol i sobretot Domènech i Montaner en feren els primers estudis, del 1901 al 1909, encara que la publicació del darrer aparegué el 1931 Hom l’…

L’edifici Es tracta d’una església de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis, semicirculars i precedits d’arcs presbiterals els de l’absis central i nord són dobles Una estructura d’embigat de fusta cobreix les tres naus i, a la nau central, forma unes falses encavallades que suporten la biga comunera No podem ni descartar ni afirmar amb rotunditat que aquesta estructura de fusta sigui l’originària La coberta se sosté amb arcs de mig punt que descansen sobre pilars cilíndrics a cada costat de la nau central aquests pilars presenten una curiosa decoració prop del punt d’unió…

És l’edifici més gran del conjunt monumental i compleix la funció de parròquia del barri on es troba Presenta una estructura complexa deguda a les moltes transformacions que s’hi han fet La planta tenia una capçalera trilobada, un transsepte elevat i un creuer de construccions anteriors, que van ser reaprofitats en l’edifici romànic afegint-los a una única nau rectangular cap al final del segle XII Com a resultat, la nau és desproporcionada amb relació al transsepte El transsepte elevat de planta rectangular és cobert amb una volta de canó a l’interior i amb doble vessant a l’exterior Els dos…

L’edifici L’església es troba adossada a una casa que centra un petit grup de masos Datat del segle XI, encara que modificat posteriorment, és un original edifici de planta circular, com Sant Pere Gros de Cervera Segarra o Sant Jaume de Vilanova del Pla Bages Cobert per una cúpula semiesfèrica, és capçat a l’est per un absis semicircular més baix, precedit per un profund arc presbiteral No s’hi conserva cap finestra oberta Al mur sud, una obertura, que podia haver estat una antiga porta o una fornícula, dona pas a una petita capella poligonal afegida La porta d’entrada, en arc de mig punt, es…

Situada a la vora de la mar Adriàtica, sorgeix al mig d’una llacuna, sobre un arxipèlag de més d’un centenar d’illes petites, separades per una xarxa de canals, en part regulats per l’home, entre la llacuna viva i la llacuna morta, a 4 km de la terra ferma i a 2 km de la mar oberta, de la qual és separada per un cordó litoral Pellestrina, San Pietro in Volta, Alberoni, Lido Actualment, ocupa una àrea d’uns 7 km 2 , i el nucli urbà central comprèn 18 illes, entre les quals San Giorgio Maggiore i la de La Giudecca, amb 160 canals, les ribes dels quals són unides per prop de 400 ponts L’artèria…

Situació i presentació Confronta amb els termes de Sant Julià de Ramis N, Girona E i S i Sant Gregori W és situat, doncs, al N de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter, que fa de límit oriental del terme amb la plana de Campdorà, antigament del municipi de Celrà, però en l’actualitat agregada a Girona A llevant del pla de Sant Gregori, el territori és accidentat pels darrers contraforts sud-orientals de la serra de Rocacorba Drena l’antic terme municipal el curs baix de la riera de Xuncla o torrent de Sarrià, que desguassa per l’esquerra al Ter, dintre el municipi…

Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…