Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
politja
A dalt, politja fixa; a baix, sistema de politja fixa i politja mòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Roda proveïda d’un ull en el seu eix geomètric, que li permet de girar a l’entorn d’un eix que hi és introduït, i amb la superfície lateral acanalada, de manera que permet de passar-hi un cable, una corda, etc, tot arrossegant-lo o essent arrossegada per ell, i que serveix per a canviar la direcció o el sentit d’una força, eventualment multiplicant-ne l’efecte quan forma part d’un sistema, com per exemple en un polispast.
En la politja fixa , en un dels extrems de la corda actua la resistència i en l’altre la potència, tot restant la politja fixa respecte al moviment de translació del conjunt En la politja mòbil , un dels extrems és fixat a un suport i en l’altre actua la potència, mentre la resistència és aplicada a l’eix de la politja i aquesta adquireix un moviment de translació simultani al de rotació
politja
Tecnologia
Roda de superfície lateral en forma de canal, solidària amb un arbre, l’eix del qual és el geomètric de la roda, que permet de transmetre un moviment a un arbre (o de rebre un moviment d’un altre arbre) mitjançant corretges, eventualment variant-ne la velocitat, com en alguns acoblaments mòbils flexibles.
Algunes politges permenten de tesar les branques fluixes d’una corretja, sense intervenir en el moviment, en ésser muntades damunt un suport articulat i proveïdes d’un ressort, d’un contrapès, etc, adequadament disposat, que augmenta l’adherència de la corretja a les politges Eventualment poden ésser emprades politges amb l’única finalitat d’evitar el fregament d’un cable, d’una corda, etc, per terra, per una paret, etc, i guiar-lo
politja alta
Esport
Màquina de musculació consistent en una estructura metàl·lica que conté un seient, dos rodets situats a l’extrem anterior per sobre del seient, una barra situada a l’extrem superior i un sistema de politges que permet la transmissió de moviment a un conjunt de pesos units a la barra.
politja baixa
Esport
Màquina de musculació consistent en una estructura metàl·lica que conté un banc, dos suports rectangulars a l’extrem anterior del banc, dos agafadors situats a l’extrem inferior i un sistema de politges que permet la transmissió de moviments a un conjunt de pesos units als agafadors.
aïllador de politja
Electrònica i informàtica
Aïllador de forma de politja, de petites dimensions, que era usat a les instal·lacions domèstiques; els més grans tenen ús a les línies de transport elèctric.
El conductor s’enrotlla o es lliga a la gorja de la politja
politja de Koepe
Tecnologia
Politja de gran diàmetre (de 5 a 8 m), amb la canal folrada d’un material d’elevat coeficient de fricció, emprada en aparells d’elevació, especialment a les mines.
polispast
A dalt, polispastreial; a baix, polispast elèctric d’una politja
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de dos grups d’una o més politges cadascun, l’un fix i l’altre mòbil, que permet, en multiplicar la força aplicada a un cable, a una cadena o a una corda, manualment o mecànicament per accionament elèctric (mitjançant un motor), pneumàtic (mitjançant pistons o bé un motor), etc, d’elevar càrregues amb un esforç inferior —proporcionalment al nombre de politges del grup mòbil— al que seria necessari.
Hom anomena polispast reial el que té dues o més politges a cada grup La força que cal aplicar per a elevar una càrrega amb un polispast és teòricament igual al quocient entre el pes de la càrrega i el nombre de branques de cable, cadena, etc, que eleven el grup de politges mòbils, és a dir, el doble del nombre d’aquestes politges En els polispasts diferencials el grup de politges fix ha estat substituït per dues rodes dentades de diàmetres diferents, muntades sobre un mateix eix, i el grup mòbil és constituït per una politja, de manera que una cadena sense fi passa per aquesta…
pou
Estructura externa d'un pou, amb politja i recipient per extreure l'aigua (pou de la localitat de Costitx)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació…
boixa
Tecnologia
Oficis manuals
Peça cilíndrica, de secció de corona circular, generalment de ferro colat, acer, bronze o llautó disposada dins el botó d’una roda o politja, a l’ull de la solera del molí, etc, per l’interior de la qual passa l’eix o l’arbre, el collferro, etc, i en general treballa com a coixinet de fregament.
En les politges solidàries a l’arbre, la boixa consisteix en dues peces que actuen com a tascons per a fixar la politja a l’arbre, i és anomenada boixa partida