Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
posidònia
Botànica
Gènere d’herbes perennes aquàtiques, marines, submergides, hidrògames, de la família de les potamogetonàcies, de rizoma gruixut i fibrós, de fulles dístiques i cintiformes, de flors aclamídies i polígames, reunides en espigues bracteades, i de fruits carnosos.
Només inclou dues espècies, de les quals Poceanica , l'altina, és mediterrània
altina
Botànica
Planta fanerògama marina, de la família de les potamogetonàcies, que té la tija repent i coberta de residus esfilagarsats de fulles velles, i les fulles linears, cintiformes i flàccides.
Típicament mediterrània, fa herbassars submarins, entre els 15 i els 30 m de profunditat, a la zona litoral els pescadors la prenen sovint per una alga Les fulles mortes s’acumulen a vegades en gran quantitat a les platges
potamogetonàcies
Botànica
Família d’helobials constituïda per plantes herbàcies aquàtiques, submergides o flotants, de fulles simples, de flors petites, verdoses, unisexuals o hermafrodites, aclamídies o amb un periant d’origen estaminal, reunides en espigues o en espàdixs, i de fruits normalment en núcula o en drupa.
Comprèn unes 120 espècies, d’aigua dolça i salada Potamogetonàcies més destacades Cymodocea nodosa cimodocea , algueró Posidonia sp posidònia Posidonia oceanica altina , alga de vidriers Potamogeton sp potamogèton Zostera sp zostera Zostera marina alga de mar Zostera nana algueró
colònia
Colònia de Posidonia oceanica a les costes d’EivissaPaenibacillus
Alberto Romeo (CC BY-SA 2.5)
Geobotànica
Població vegetal situada poc o molt lluny de l’àrea principal de les espècies que la componen.
fura
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que ateny uns 35 cm de llarg i té el cap negre, el dors ataronjat i clapat de negre i els flancs puntejats de blanc.
Habita en els fons de roca i de prades de Posidonia de la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar del Nord
alguer
Geobotànica
Herbassar de fanerògames marines.
És integrat sobretot per plantes dels gèneres Cymodocea cimodocea, Posidonia altina i Zostera algueró, i sol ocupar els fons litorals situats entre 10 i 30 m de profunditat, aproximadament, immediats a la línia de la costa
Antoni Moranta
Escultura
Escultor.
Basa el seu treball en materials reciclats i amb una temàtica sempre vinculada a la natura, amb una clara influència de l’art pobre i del minimal art Formalment, adopta un estil geomètric, de formes simples i elementals, com ara en Cosmologies , on combina fusta i vidre amb restes de posidònia trobades a les platges
Lies
Geologia
Primera sèrie (i època) del Juràssic, compresa entre el Retià i el Dogger (o Juràssic mitjà), formada per argiles, denominada també Liàsic, Juràssic inferior o Jura negre.
El Lies se subdivideix en Hettangià, Sinemurià, Pliensbaquià i Toarcià La transgressió marina s’aferma a Europa amb el Hettangià, a partir del qual comencen a dipositar-se argiles i margues, de vegades esquistoses, riques en ammonits piritosos i lamellibranquis, especialment del gènere Posidonia En el jaciment alemany de Holzmaden, del Toarcià, són molt abundants els ictiosaures i peixos, i apareixen per primera vegada els plesiosaures Quant a la fauna terrestre, en el Lies apareixen els pterosaures i els primers mamífers i es desenvolupen enormement els restants grups de rèptils
bentos marí
Aspecte del bentos marí, amb una esponja, un dels animals més abundants
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Bentos que ocupa tot el fons marí, des de la costa fins a les grans profunditats oceàniques.
La diversitat dels organismes que en formen part és molt gran Hom hi troba vegetals arrelats al substrat Zostera, Posidonia , etc, organismes vegetals i animals fixats al substrat, però sense penetrar-hi algues, cnidaris, poliquets tubícoles, ascidiacis, etc, animals que neden o s’arrosseguen arran del fons molluscs, crustacis, peixos, sedentaris o vàgils, i microorganismes o petits animals excavadors que habiten en els sediments del fons Aquests tipus d’organismes es distribueixen molt diferentment, segons els substrats fons de roca, de sorra, de fang i les condicions de l’aigua salinitat,…
escórpora
Scorpaena porcus
Whodden (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids, d’una llargada màxima de 30 cm, que tenen el cos oblong i comprimit.
Llur cap és gros, amb unes quantes sèries de crestes espinoses i apèndixs cutanis No tenen bufeta Posseeixen glàndules verinoses en relació amb els primers radis de les aletes pectorals i ventrals, la picada de les quals resulta molt dolorosa Llur camuflatge en el fons és perfecte, perquè tenen la facultat d’adquirir una coloració que imita el paisatge on es troben Són depredadors que cacen a l’aguait restant perfectament immòbils i vigilant amb els ulls enormes fins que una presa es posa a llur abast Són de costums bentònics i viuen a les costes rocalloses i a les praderies de Posidonia…