Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
petició d’herència
Dret civil català
Acció que la llei atribueix a l’hereu per tal d’obtenir el reconeixement de la seva qualitat i els béns que formen part del cabal relicte com a universalitat.
Aquesta acció pot exercitar-la l’hereu contra qualsevol persona que posseeixi els béns hereditaris en concepte d’hereu o sense allegar cap títol Aquesta acció prescriu al cap de trenta anys
tresor
Dret civil
Dret romà
Qualsevol objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment d’ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari.
El dret romà el considerà res nullius ‘cosa de ningú’, susceptible d’ocupació mitjà normal d’obtenir-ne la propietat, llevat del cas que hom el descobrís en predi aliè o en propietat estatal o pública, en el qual cas calia distribuir-lo meitat i meitat entre el propietari i el descobridor El dret actual conserva bàsicament la mateixa legislació, bé que en cas que l’objecte posseeixi un valor històric, arqueològic, artístic o científic, l’estat es reserva el dret de comprar-lo a just preu i de continuar les excavacions en una propietat privada
teoria de models
Tecnologia
Teoria i tècnica de reproducció, a escala de laboratori, del comportament d’un sistema físic (d’un vaixell en la mar, del moviment de l’aire al voltant d’una aeronau, etc) emprades en l’estudi i en el disseny de sistemes (vaixells, avions, etc) que presenten grans dificultats en llur experimentació a escala real.
Per tal que el model de laboratori tingui un comportament idèntic al del model a escala real cal que el primer posseeixi una semblança geomètrica i dinàmica respecte al segon semblança En l’estudi del model de laboratori hom utilitza una sèrie de relacions entre diferents magnituds físiques que, per llur caràcter adimensional, permeten d’establir un parallelisme amb el model real Les més emprades són el nombre de Reynolds per al moviment de fluids viscosos, el nombre de Froude relació entre la força de la gravetat i la força d’inèrcia per a l’estudi de fluids amb superfície…
epònim
Història
Literatura
Personatge el nom del qual és aplicat a la representació d’un fet abstracte, normalment una qualitat o un defecte que posseeixi aquest personatge.
En aquest sentit, les muses designen la inspiració, i cadascuna d’elles representa una diversa activitat artística
seroaglutinació
Biologia
Aglutinació que té lloc quan un sèrum és col·locat en contacte d’antígens bacterians, en el cas que aquest sèrum posseeixi els anticossos específics corresponents.
radioactivitat
Radioactivitat natural. Un camp magnètic desvia els raigs α i β, però no afecta els raigs γ
© Fototeca.cat
Física
Fenomen físic que presenten certes substàncies.
Consisteix en l’emissió espontània de partícules alfa, beta, neutró o radiacions gamma, captura K, o de totes dues alhora, procedents de la desintegració de determinats núclids que les formen, per causa d’un arranjament de llur estructura interna activitat La radioactivitat pot ésser natural o artificial , segons que la substància ja la posseeixi en l’estat en què és trobada en la natura o bé li hagi estat induïda per irradiació El conjunt dels nuclis radioactius d’una mateixa espècie, que hom diu que formen un radionúclid , tenen una radioactivitat ben definida, comuna a tots…
deposició
Dret canònic
Pena vindicativa eclesiàstica aplicada als clergues consistent en la suspensió d’ofici, en la inhabilitació per a obtenir nous càrrecs i en la privació de tots els beneficis, càrrecs i pensions que el reu posseeixi, sense perdre, però, les obligacions i els privilegis dels ordes rebuts.
adobar
Adobament de pells en un poblat indi nord-americà
© Fototeca.cat
Tecnologia
Donar a les pells o als cuirs el tractament o els tractaments adequats per tal de transformar-los en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi el tacte, la resistència, les propietats i l’aspecte necessaris per a l’aplicació pràctica a què vagin destinats (fabricació de calçat, vestits, etc).
llengües romàniques
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües derivades del llatí, que formen part, doncs, de la branca itàlica de la família de les llengües indoeuropees.
Els idiomes romànics, parlats per uns 600 milions de persones, s’estenen principalment per l’Europa sud-occidental, pel nord-est dels Balcans, per gairebé tota l’Amèrica del Sud i Central i per part de l’Amèrica del Nord, terres que en conjunt reben el nom de Romània Quant al nom, té relació amb Romanus , que, ampliant el seu primitiu valor ètnic i jurídic, d’àrea inicialment restreta, es cobrí progressivament d’un sentit lingüístic al seu costat sorgí Romania parallel de Gallia, Hispania , etc Més tard, romanus i romanicus s’especialitzà en el sentit de ‘llengua vulgar’ oposada a latinus ‘…