Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
gosset de les praderies
Gosset de les praderies
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, que ateny uns 30 cm de llargada, de cos robust, cua curta i bosses a les galtes.
Són animals excavadors que habiten en colònies que poden comprendre centenars de milers d’individus Diürns i vegetarians, emeten un crit característic que s’assembla una mica a la bordada d’un gos Inclou diverses espècies, que habiten a les regions centrals i occidentals de l’Amèrica del Nord
coiot
Coiot
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels cànids, semblant al llop però més petit.
Té el pelatge abundant i espès, de color gris a l’hivern i més clar a l’estiu S'alimenta de petits mamífers que caça al capvespre o a la nit És característic el seu crit greu i llarg Habita exclusivament les praderies de la zona meridional de l’Amèrica del Nord
Nebraska
Vista de les praderies de Nebraska, prop de la ciutat de Scottsbluff
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Lincoln Estès per la part central de les Grans Planes, constitueix una plana ondulada inclinada d’W a E El clima és continental sec i presenta una forta oscillació tèrmica la pluviositat és de 500 mm, i va disminuint cap a les regions àrides de l’W És travessat pels afluents de la dreta del Missouri el més important és el Platte, el qual voreja l’estat pel NE i l’E Vegetació estèpica La població, pràcticament estancada des dels anys seixanta, presenta una densitat molt baixa 8,2 h/km 2 el 1995 els nuclis de població són principalment Lincoln i Omaha, mercats agrícoles a la vall…
steenbok
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 60 cm d’alçada, amb les banyes rectes, la cua curta i el pelatge de color gris groguenc o roig al llom i molt clar a la regió ventral.
Viu en ramats de pocs individus a les praderies de l’Àfrica meridional
tamín
Zoologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, molt semblant al cérvol comú però una mica més petit, de formes elegants i amb les banyes que divergeixen formant un arc.
Habita a les praderies pantanoses, on forma ramats de fins a cinquanta individus, de Birmània i Indoxina
garotina
Zoologia
Equinoïdeu de l’ordre dels diadematoïdeus, de la família dels equínids, que fa 2-3 cm de diàmetre, de pues molt petites i nombroses i color verd grisós.
Habita a les praderies de fanerògames, entre 10-20 m de profunditat Es comuna a les costes dels Països Catalans
tord flassader
Tord flassader
Xavier Rufray (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 10 cm de llargària, d’un color rogenc o taronja, amb una petita taca negra a l’aleta caudal, una banda longitudinal argentada al mig de cada costat i a sobre una altra d’un color terrós fosc.
Habita principalment a les praderies de fanerògames marines —en general no s’apropa a les costes rocalloses— de la Mediterrània, i no és freqüent a les costes dels Països Catalans
treslliures
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant al serrà, però molt més petit (només fins a 13 cm de llargària), amb aletes ventrals negres, costats amb cinc bandes transversals negres i una taca també negra sobre els primers radis tous de l’aleta dorsal.
Habita sovint als fons rocallosos i sorrencs, i també sobre les praderies de fanerògames, en profunditats superiors a 10 m Hermafrodita, és comú a les aigües dels Països Catalans, on hom el pesca
turnícids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de dimensions petites, fins a 15 cm de llargada, i aspecte molt semblant al de les guatlles, de les quals es distingeixen per l’absència del dit posterior.
Habiten a les grans praderies i muntanyes d’Àfrica i de l’Europa sud-occidental, i coven sobre el sòl Turnil sylvatica , la guatlla andalusa, habita al sud de la península Ibèrica i al nord d’Àfrica
esciúrids
Mastologia
Família de mamífers rosegadors caracteritzats pel fet de presentar les dents trituradores de la mandíbula superior proveïdes de crestes i les inferiors simples i còncaves.
Comprèn nombrosos gèneres amb multitud d’espècies arborícoles, de superfície i excavadores, de distribució cosmopolita Els gèneres més típics són els esquirols comuns, els esquirols voladors, les marmotes i els gossets de les praderies Els esquirols comuns viuen a molts boscs dels Països Catalans