Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
premsa de relligar
Disseny i arts gràfiques
Nom genèric que hom dóna a les diferents eines emprades pels relligadors o enquadernadors quan cal subjectar els llibres o quan cal que estiguin fortament premuts, en qualsevol de les operacions a les quals els sotmeten.
Aquestes eines poden ésser constituïdes per dues peces de fusta o metàlliques unides per dos espàrrecs que les premen en enroscar-hi les femelles, o bé poden consistir en petites premses de cargol d’accionament mecànic o hidràulic, segons la importància del taller
acordió
acordió
© Fototeca.cat
Música
Instrument musical aeròfon de llengüetes lliures, constituït per una manxa, muntada entre dues plaques de fusta o metall, que és accionada amb els braços.
Els dits de la mà dreta premen les tecles o els botons que produeixen la melodia extensió del la al do 3 , i els la mà esquerra teclegen sobre els botons dels baixos 5 octaves i els de l’acompanyament cada botó produeix un acord, d’aquí el nom de l’instrument Fou patentat el 1922, a Berlín, per Friedrich Buschmann
cítara
cítara
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon en el qual el so és produït pinçant amb els dits o amb un plectre les cordes, tesades entre els dos extrems de la caixa de ressonància, proveïda de dos braços units per un travesser que manté tibants i verticals les cordes que vibren a l’aire.
Essent igual la llargada d’aquestes cordes, llur altura de so depèn de llur tensió i de llur gruixària, i llur nombre ha variat segons l’època cinc, al segle VIII aC set, al segle VII aC onze, al segle V aC i, finalment, quinze Serví per a l’acompanyament del cant i per a les execucions purament instrumentals dels virtuosos El tipus modern, utilitzat sobretot a l’Europa central Tirol, consta d’una caixa de ressonància plana generalment trapezoidal, d’uns 60 cm de llargada i 25 cm d’amplada, que hom colloca damunt una taula Quatre o cinc cordes melòdiques són esteses sobre un batedor dividit…
embragatge
Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…
batedor
Música
Peça de fusta (generalment banús) fixada sobre el mànec dels cordòfons de corda fregada o pinçada, sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per a fer-ne variar l’altura de llur so.
diapasó
Música
Peça de fusta (generalment banús) fixada sobre el mànec dels cordòfons de corda fregada o pinçada, sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per a fer-ne variar l’altura de llur so.
Pot tenir o no compartiments o trasts És anomenat també batedor
romana
Tecnologia
Indústria tèxtil
Oficis manuals
Nom genèric de les palanques o sistemes de palanques que en diverses màquines, dispositius, etc, tenen una finalitat reguladora, com ara les que en els molins serveixen per a regular la pressió de la mola, les que en el teler mecànic regulen el funcionament del joc del fre, el desenrotllament del plegador d’ordit, etc, o hi premen el plegador enrotllador de la roba contra el plegador de cinta, etc.