Resultats de la cerca

És aplicat preferentment al personal docent de nivell mitjà i superior En l’ensenyament universitari de l’Estat espanyol hom distingeix quatre cossos de funcionaris docents els catedràtics d’universitat, els professors titulars d’universitat, els catedràtics d’escoles universitàries i els professors titulars d’escoles universitàries Els dos primers tenen plena capacitat docent i investigadora i els altres dos, plena capacitat docent i, quan posseeixen el títol de doctor, plena capacitat investigadora La universitat, a més, pot disposar del concurs de personal docent contractat temporalment…

Generalment es fa servir aquesta denominació per al professor virtual que treballa en un campus virtual, si bé cada vegada hi ha més mons virtuals que ofereixen la possibilitat d’assistir a cursos específics d’alguna matèria

Llicenciada en filologia clàssica, des del 1983 fou professora de la Universitat de Barcelona de paleografia medieval, diplomàtica general, epigrafia i numismàtica Les seves recerques i investigacions giren principalment entorn de l’antroponímia i toponímia catalana i de l’escriptura i la seva evolució al Principat És autora, entre altres obres, de L’escriptura a les terres gironines, segles IX-XVIII 1993, 2 vol, juntament amb JMPons, Lletres reials a la ciutat de Girona 1293-1515 2000, 2 vol i El llibre manuscrit 2002

Vida i obra Filla de Román de Saavedra Entre els anys 1919 i 1921 començà a publicar a Penedès  poemes de regust finisecular i desig classicista de perfecció formal Des de llavors, la seva poesia evolucionà adquirint trets propis del postsimbolisme La seva consolidació poètica data del 1924 el 4 d’abril El Dia de Terrassa li publicà un conjunt de nou poemes amb una breu presentació elogiosa, que reproduí La Veu de Catalunya Són poemes de to popularitzant, però fan una reflexió sobre l’home i la mateixa poesia S’acosten molt a la dicció i les formes que havia adoptat Marià Manent Així, el…

Professora de llengua i literatura catalanes a l’institut de secundària M Àngels Cardona de Ciutadella Menorca, ha publicat, entre d’altres, I del somni, tot 1998, premi de narració novellada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997,  Flor de gessamí 1999, premi l’Illa de Menorca de narració curta,  Com una nina russa 2002,  Omplir la nit 2003, premi Contarella de literatura juvenil 2003,  Mar de boira 2004, premi Ciutat d’Olot de novella juvenil 2004,  Freqüències 2006,  La mort de l’ànima 2007, finalista del premi Sant Jordi de novella 2006, en…

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Llicenciada en llengua i literatura castellanes, acabà els estudis a l’Escola de Bibliotecàries l’any 1959 Treballà a la biblioteca de la Universitat de Barcelona fins el 1980, i des del 1976 fins a l’actualitat, a l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, de la qual, a més, fou directora entre els anys 1985 i 1991 És membre del Consell de Biblioteques de Catalunya, des de la seva creació el 1988 En 1995-2000 fou presidenta del Collegi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya El 1998, la seva trajectòria fou premiada per la FESABID Federación Española de…

El 1965 es traslladà a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona Dedicada a l’activitat docent, ha estat catedràtica de literatura i llengua castellanes en instituts d’educació secundària i, des del 1995, a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 2002 fou nomenada directora de la càtedra José Agustín Goytisolo El 1974, amb Te deix, amor, la mar com a penyora , guanyà el premi Puig i Llensa de la revista Recull , relat que donà títol al seu primer aplec 1975 Seguí un segon volum de narracions, Jo pos per…