Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
promulgació de lleis
Dret
Acte solemne pel qual el cap de l’estat testifica l’existència d’una llei i n’ordena l’observança.
És un acte divers de la publicació d’ençà de la Revolució Francesa
recurs de queixa
Dret
Recurs extrajudicial presentat, de paraula o per escrit, contra les decisions dels comuns davant el Consell General de les Valls d’Andorra, i des d’aquest davant els delegats permanents dels coprínceps.
El termini d’admissió és limitat als deu primers dies subsegüents a la promulgació de la sentència o del decret
lleis clementines
Dret canònic
Col·lecció de lleis eclesiàstiques compilada per ordre del papa Climent V (1314) i promulgada per Joan XXII (1317).
Formen part del Corpus Iuris Canonici Fins a la promulgació del codi de dret canònic 1917, foren font supletòria del dret civil de Catalunya
negociació col·lectiva
Economia
En una empresa capitalista, establiment de normes sobre regulació de salaris i altres aspectes laborals elaborades per acord entre la part social i l’empresarial.
El reconeixement d’aquesta forma de negociació de les condicions laborals ha donat lloc a la promulgació de normes legals específiques per canalitzar les aspiracions d’ambdues parts
Pere Martell
Història
Conseller reial.
Fill, probablement, del còmit Pere Martell Fou conseller de Jaume I en la promulgació del nucli inicial dels furs de València, tot i que sembla que no fou jurista
Guillem Borrell
Història del dret
Jurista.
Documentat des del 1050, exercí de jutge a Vic des del 1079 al 1111 Hom li atribueix d’haver pres part en la promulgació dels primers usatges en temps de Ramon Berenguer el Vell
consell de prefectura
Història
Òrgan consultiu del prefecte d’un departament francès, pel qual era presidit.
Fou creat el 1800 i actuava, també, de tribunal contenciós Desaparegué en 1981-82, arran de la promulgació de la llei de descentralització A més del departament dels Pirineus Orientals, fou estès als departaments en què fou dividit el Principat de Catalunya en 1812-14
provisor
Dret canònic
Jutge eclesiàstic que exerceix per delegació del bisbe la jurisdicció en els plets o les causes tocants al fur eclesiàstic.
Amb la promulgació del codi de dret canònic 1917, les atribucions es dividiren, en les cúries eclesiàstiques, entre el vicari general, que exerceix la jurisdicció graciosa o voluntària, i l’oficial o provisor fiscal , que exerceix només la contenciosa, pràctica ja estesa anteriorment en les cúries importants, com ara Tarragona, Barcelona o València
constitució sinodal
Dret canònic
Disposició diocesana promulgada pel bisbe en un sínode o amb assentiment del capítol catedral.
Com a tal, té força de llei i no pot ésser derogada ni reformada si no és per un nou decret episcopal, donat in plena synodo A Catalunya, les constitucions sinodals revestiren antigament molta importància i arribaren a influir àdhuc en colleccions de dret consuetudinari Llur promulgació era precedida d’una fase consultiva del bisbe amb el seu capítol catedral
Corpus Iuris Civilis
Història del dret
Nom donat al sXII a la compilació de dret romà duta a terme per ordre de Justinià (sVI), la qual tingué vigència fins als temps moderns.
Comprèn El Codi , compilació de constitucions imperials en dotze llibres el Digest , recull en cinquanta llibres de solucions donades a casos concrets com a resultat de la pràctica dels juristes les Institucions , dedicades a l’ensenyament del dret i les Novelles o Novellae Constitutiones post Codicem , que recullen les noves constitucions dictades per Justinià des de la promulgació del seu Codi fins a la seva mort 565 Al final hi ha un recull medieval anomenat Libri feudorum , relatiu als llombards