Resultats de la cerca

Pot manifestar-se de moltes maneres prosa rítmica és aquella que és animada d’una cadència musical semblant a la de la poesia lliure prosa poètica , la que imita els recursos de la poesia o que substancia tant els valors poètics que esdevé, en certa manera, una poesia en prosaprosa lírica , la que s’inspira clarament en el lirisme característica que la defineix essencialment i que resta depurada de qualsevol altre element aliè Amb referència al mode d’escriure-la i a l’estil, hom pot parlar de la prosa assenyalant la seva…

Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al segle X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al segle XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del segle XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La reforma de Pius V 1568 només…

Així, és citada per Joan Roís de Corella, Miquel Peres i Bernat Fenollar i també apareix a la versió de Bernadí Vallmanya de La cárcel de amor de Diego de San Pedro 1493 Aquests texts, tots ells traduccions, es caracteritzen per la seva prosa recargolada, llatinitzant i artificiosa, la qual cosa pot fer creure que l’expressió no tenia cap matís dialectal la prosa catalana escrita a València o pels valencians, sinó estilístic “estil de valenciana prosa” i que servia per a distingir el discurs ampullós i abarrocat de la redacció planera i sense filigranes retòriques

El terme deriva del mot medieval francès roman , produït al s XII i que expressava primer simple versió a la llengua romanç de relats novellescs llatins, i tot seguit, els d’una literatura original en vulgar que desenrotllava, en vers —fonamentalment octosíllabs apariats— i, a partir del s XIII, en prosa, diverses matèries novellesques, molt especialment la bretona o artúrica, pròpia de l’anomenat roman courtois i elevada a una gran dignitat artística per Chrétien de Troyes i els seus seguidors, la qual fou compendiada en el cicle de Tristany i el corpus Lancelot-Graal i que…

Escrits probablement entre el 700 i el 600 aC, contenen comentaris als himnes vèdics, descripcions del ritual sacrificial i pregàries, i són destinats a servir de guia per al cerimonial dels bramans Donaren lloc a un corrent de la teologia postvèdica, caracteritzat per una evolució vers el ritualisme, i relacionat amb un creixement del poder sacerdotal Representen la prosa més antiga en una llengua indoeuropea, bé que no tenen gaire mèrit literari