Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
protomedicat
Història
Tribunal de Castella creat el 1477 pels Reis Catòlics i format pels protometges que examinaven i concedien les llicències per a l’exercici de la medicina.
Al s XVII, amb el decret de Nova Planta, estengué la seva jurisdicció amb caràcter d’exclusiva al Principat de Catalunya, jurisdicció que perdurà fins a la creació del Collegi de Cirurgia de Barcelona el 1760
Francesc Argerich i Baliat
Medicina
Cirurgià militar, pare de Cosme Marià Argerich del Castillo.
Fou vicerector del Real Colegio de Cirugía de Càdiz Al voltant del 1750 fou destinat com a metge militar a Buenos Aires, la capital del virregnat del Riu de la Plata, on exercí de cirurgià major del presidi i fou cojutge fundador del Tribunal del Protomedicat El 1780 participà, com a metge en cap, en l’expedició que lluità contra la insurrecció de Tupac Amaru
Gaspar Balaguer
Medicina
Metge.
Es graduà a Osca 1746 A Barcelona fou metge de l’Hospital de la Santa Creu 1756, catedràtic de medicina a la Universitat de Cervera i membre del protomedicat Escriví dos treballs d’interès Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en varios pueblos del Urgel y otros parajes del Principado de Cataluña en el año 1785 1786, juntament amb Vicenç Grasset, i Tarifa o regulación de los precios a que deben arreglarse en la venta de los medicamentos simples y compuestos los boticarios del Principado de Cataluña 1795, una de les primeres publicacions d’aquest tema
Cosme Marià Argerich del Castillo

Cosme Marià Argerich del Castillo
Metge, fill de Francesc Argerich i Baliat.
Enviat pel seu pare a Catalunya, estudià medicina a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1780, i hi romangué probablement fins el 1793 En tornar a Buenos Aires, tot seguit s’integrà al Colegio de Medicina y Cirugía El 1794 fou nomenat primer examinador del Protomedicat Durant les invasions britàniques 1806-07 prestà serveis en els hospitals de sang Defensà al Cabildo Abierto 1810 la independència de Buenos Aires Amb els canvis del 1810, cresqué el seu protagonisme i intervingué en l’organització i promoció de l’ensenyament de medicina, sobretot a la nova facultat mèdica i…
protometge
Cadascun dels metges que formaven el tribunal del protomedicat de Castella.
Francesc Cosme Argerich i Martí
Medicina
Metge.
Fill de Cosme Marià Argerich del Castillo , estudià al Colegio de San Carlos de Buenos Aires, on fou condeixeble de Bernardino Rivadavia El 1801 inicià la seva carrera de medicina com a alumne del primer curs sota el patrocini del Protomedicat, on tingué, entre altres mestres, el seu pare Metge militar des del 1806, fou també professor d’anatomia i director de l’Institut Militar de Medicina 1815-21 Nomenat cirurgià major de l’exèrcit 1822, ocupà el càrrec de secretari interior de l’Acadèmia de Medicina 1823 Treballà com a cirurgià, en diversos períodes, a l’Hospital de Dones de…
Cristòfol Martí de Montúfar
Medicina
Metge.
Estudià al Reial Collegi de Cadis i es graduà en medicina, especialitzat en cirurgia Ingressà a la Reial Armada, on exercí com a professor El 1787, s’establí a Montevideo i després d’un breu període de dos anys a la Península, per ordre reial el 1789 tornà a partir a l’Uruguai Ocupà diferents càrrecs, entre els quals cal subratllar el de cirurgià del regiment d’infanteria, metge de l’Hospital de la Caritat, tinent del Protomedicat Participà en la defensa per a contenir les invasions angleses Marxà a l’Argentina, on, el 1810, s’establí Hi exercí com a cirurgià del Regiment de…
Joan Baptista Peset i Vidal
Medicina
Historiografia catalana
Metge i historiador de la medicina.
Vida i obra Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del segle XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària Membre d’una notable família de metges valencians, el seu pare, Marià Peset de la Raga , fou un destacat professor de la Facultat de Medicina, i el seu fill Vicent Peset i Cervera publicà Tratado de terapéutica Joan Baptista acabà els estudis de medicina a la Universitat de València l’any 1842 i durant les dues dècades següents exercí la medicina rural en diverses localitats de la Manxa Al principi de la dècada del…
,
Barcelona

Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…