Resultats de la cerca

Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que…

Hom coneix una trentena d’espècies de protozous paràsits de l’espècie humana, però no totes són patògenes Els grups que presenten organismes patògens són balantidi, ameba, plasmodi, tripanosoma, leishmània, toxoplasma, pneumocist, trichomonas i giàrdia

Tenen una mida inferior a 100 μ, susceptibles de reproduir-se sexualment o per gemmació, en el qual cas es forma una gemma amb dues bandes ciliars que es desprèn i neda lliurement més tard va cap al fons i dóna lloc a l’adult, que té el cos pedunculat, es fixa a un suport i perd els cilis Tenen unes prolongacions filiformes o tentacles, que segreguen una substància enganxosa S'alimenten de preses, també protozous, de forma passiva, esperant que passin i restin adherides a llurs tentacles, a través dels quals els xuclen els líquids orgànics El gènere més important és l’acineta

Tenen axopodis disposats radialment al voltant del cos i proveïts sovint d’un exoesquelet silícic Habiten a les aigües dolces, bé que n'hi ha de marins Presenten una reproducció alternant, sexual o asexual, i es nodreixen d’altres protozous

Són transparents i tenen el citoplasma clarament diferenciat en ectoplasma i endoplasma La cèllula varia constantment de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, generalment lobopodis, amb funció locomotora o alimentària captura de preses s’alimenten, doncs, per fagocitosi En entrar en contacte amb la presa, la superfície de l’ameba s’enfonsa formant una depressió on l’aliment queda empresonat aquesta depressió es tanca i forma una vacuola dins el citoplasma En condicions desfavorables, les amebes es poden enquistar Les amebes es reprodueixen per bipartició Poden viure a l’aigua dolça, a la…

No pot ésser duta a terme autonòmicament per gairebé cap metazou, ja que el tracte intestinal és deficient en enzims capaços d’atacar polisacàrids altres que els bastits sobre lligams α-1,4 Per contra, molts bacteris posseeixen cellulases que poden hidrolitzar la cellulosa trencant l’enllaç de la cellobiosa També alguns protozous, fongs inferiors i fins i tot algunes larves d’insectes tenen enzims cellulosolítics En el cec dels remugadors habita una nombrosa població de bacteris simbionts, que possibilita la digestió de la matèria vegetal ingerida En el recte dels tèrmits i d’…

Es dóna sobretot en protozous i en algues inferiors

És freqüent en la majoria dels embrancaments animals, dels protozous als mamífers

Els antimonials són emprats per a combatre les afeccions produïdes per diversos protozous amebes, leishmànies, tripanosomes, etc

Són organismes unicellulars els esquizòfits esquizofícies i bacteris, certs fongs llevats, certes algues bacillariofícies, flagellades i diverses clorofícies i els protozous