Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
equilibri
Psicologia
Integració dels processos psíquics.
L’equilibri psicològic o mental es caracteritza per l’absència d’excentricitats i per una coherència i estabilització fonamentals de la conducta personal En el seu sentit dinàmic, entès com a procés més que no com a pur resultat, l’equilibri és un sistema de compensacions de les pertorbacions externes per mitjà de les activitats de l’individu en la doctrina freudiana, l’equilibri brolla del fet que els somnis, les sublimacions, etc, compensen de les frustacions externes i repressions internes Per a les teories de l’aprenentatge i del condicionament, l’equilibri, com a estabilització de les…
Francesc Martínez de Foix i Llorens
Esport general
Activista per als disminuïts psíquics.
Marcat per un germà amb una minusvalidesa intellectual, començà de molt jove l’activitat de voluntariat al servei d’aquest collectiu com a monitor El 1980 fou nomenat director de la cooperativa Taller Escola Barcelona, que posteriorment portà a la creació del Grup TEB 2000 Aquesta organització, formada per vuit cooperatives, cerca la inclusió en la societat de persones amb alguna discapacitat a través d’un entorn favorable que faciliti els diversos requeriments per a una vida tan autònoma com sigui possible en els diferents àmbits, com ara els del treball, l’habitatge o l’esport En aquest…
afonia
Patologia humana
Pèrdua o disminució de la veu.
En uns casos és produïda pels esforços fets parlant afonia espàstica en d’altres, per trastorns psíquics afonia histèrica, afonia paranoica en d’altres, per lesions produïdes per inflamacions o tumors
astènia
Patologia humana
Sensació patològica de debilitat o cansament, generalitzada a tot el cos, semblant a la que hom experimenta després de realitzar un exercici físic fort.
Pot ser conseqüència de diversos trastorns orgànics o psíquics en el primer cas, l’astènia sol ésser més intensa cap a la fi del dia, i en l’altre de bon matí
individualitat
Psicologia
Segons C.G.Jung, especificitat i particularitat de l’individu en tots els aspectes psicològics, allò que el caracteritza com a individu singular, únic.
Fa referència a tot allò que no és collectiu sinó que pertany a un únic individu La individualitat no es troba en els elements psíquics en si mateixos, sinó en les seves agrupacions i formacions complexes en cada individu concret
experiment de Pavlov
Biologia
Investigació clàssica de Pavlov que consisteix a aïllar quirúrgicament un fragment de la mucosa de l’estómac per tal de conservar les seves relacions vasculars i nervioses, però recollint a part el producte de la secreció de les glàndules digestives.
D’aquesta manera hom pot comprovar la composició i la quantitat de suc gàstric en relació amb l’alimentació, amb els estímuls psíquics, etc Aquest experiment ha estat bàsic per a la teoria pavloviana dels reflexos condicionats i en la investigació fisiològica
andropausa
Biologia
Cessació de la funció sexual en l’home.
A diferència de la menopausa, que és la cessació de la funció sexual en la dona, s’esdevé entre límits d’edat molt variables Pot anar acompanyada de trastorns psíquics com ara ansietat, hipocondria, irritabilitat, manca d’atenció i de memòria i tristesa
prolactina
Bioquímica
Proteïna de pes molecular 24 000, obtinguda pura per primera vegada de la hipòfisi de les ovelles.
És anomenada també hormona luteòtropa HLT o lactòtropa Estimula la secreció làctia de les glàndules mamàries i augmenta el teixit glandular i la producció de llet Fa desenvolupar, en molts animals, instints maternals i produeix efectes psíquics intensos Estimula també la producció de progesterona
aperitiu
Alimentació
Agent estimulant de la secreció gàstrica i, per tant, afavoridor de la millor digestió dels aliments.
Els brous, extrets de carn i de llevats, hidrolitzats de proteïnes, etc, inicien la secreció intestinal a causa de llur contingut en aminoàcids i peptones L’efecte dels aperitius de natura alcohòlica amargants, bitter , vermuts, etc és més aviat causat per factors psíquics que no pas per mecanismes bioquímics autònoms
Emil Kraepelin
Psiquiatria
Psiquiatre alemany.
Introductor d’una nova classificació de les malalties mentals, descriví per primera vegada la dementia praecox i la psicosi maniacodepressiva Estudià especialment els efectes psíquics de l’alcohol i de la fatiga en els processos mentals El seu Lehrbuch der Psychiatrie 1883 orientà durant molts anys els estudis psiquiàtrics europeus
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina