Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
pulsatiu | pulsativa
Patologia humana
Caracteritzat per batecs o pulsacions, especialment dit d’una classe de dolor.
aparell excretor
Aparell excretor humà: 1, ronyó; 2, calzes menors; 3, calzes majors; 4, pelvis renal; 5, urèter; 6, bufeta urinària i 7, uretra (en aquest cas, femenina)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt d’òrgans encarregats d’extreure del cos dels animals els productes finals del catabolisme cel·lular.
En els organismes d’una sola cèllula, com els protozous, l’excreció és feta pels vacúols pulsatius i per difusió des de la superfície cellular En els espongiaris i celenteris els productes del catabolisme són llençats a l’exterior per cadascuna de les cèllules En els altres grups els diferents tipus de ronyons deriven d’una estructura primitiva anomenada arquinefró , que consisteix en dos conductes que s’estenen al llarg del celoma Aquests celomoductes reben un conjunt de túbuls renals o de Malpighi, nefrons o nefridis , collocats metamèricament i encarregats de filtrar la sang i fabricar l’…
criptofícies
Botànica
Petita classe d’algues unicel·lulars biflagel·lades, de simetria dorsiventral, incloses en el grup dels cromòfits.
A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i…
xantomonadals
Botànica
Ordre de xantofícies unicel·lulars i mòbils, de cèl·lules biglagel·lades, que presenten fisoides, un vacúol pulsatiu i un sol cloroplast.
Solen produir estatòspores
neuràlgia
Patologia humana
Dolor intens en forma de crisis paroxismals de caràcter pulsatiu o lancinant que s’irradia pel territori de distribució sensitiva d’un nervi perifèric.
Les neuràlgies són conseqüència de fenòmens d’excitació i irritació dolorosa dels nervis sensitius, produïdes generalment per irritacions mecàniques o inflamatòries sense que es presenti sempre lesió anatòmica