Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Francesco Bartolozzi
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià.
Fou deixeble a Venècia del gravador Joseph Wagner 1745 Enriquí la tècnica del gravat amb la innovació del puntejat Treballà també a Anglaterra 1764, on figurà entre els fundadors de la Royal Academy Traslladat a Portugal, fou director des del 1802 de l’acadèmia de belles arts de Lisboa, ciutat on fundà una escola de gravat
òliba

Òliba vulgar (Tyto alba)
© Steve Garvie
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels titònids, que fan de 35 a 45 cm i tenen els discs facials units formant-ne un de sol en forma de cor, a l’interior del qual també hi ha el bec.
De les 10 espècies que componen el gènere, només n'hi ha una d’europea, l' òliba vulgar Talba , de 35 cm, que té les parts superiors de color castany daurat clar, finament puntejat, les inferiors més clares o completament blanques i la cara blanca, amb els ulls negres S'alimenta, bàsicament, de petits rosegadors Habita i és sedentària a tot Europa, llevat de l’Escandinàvia
anticoagulant

Representació gràfica i percentatge dels valors del temps de protrombina en l’individu normal (puntejat) i en el pacient en tractament anticoagulant (ratllat). La fletxa puntejada indica el desplaçament des de la zona dels valors normals de l’individu sa a la zona òptima per a la terapèutica de l’individu en tractament. La progressió a nivells més baixos (fletxa ratllada) és perillosa i cal reduir la medicació
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Agent que inhibeix la coagulació de la sang en interferir algun dels seus mecanismes.
En el plasma sanguini, i circulant lliurement, hi ha diversos anticoagulants, com l’antitromboplastina, l’antitrombina, etc En certes situacions patològiques hom pot trobar, també en el plasma, d’altres anticoagulants o taxes anòmales dels habituals Ultra aquests anticoagulants produïts pels organismes, n'hi ha d’altres, de procedència diversa, emprats en farmàcia L’oxalat i el citrat sòdics, per exemple, actuen respectivament desionitzant i precipitant el calci factor IV de la coagulació no poden ésser utilitzats en terapèutica per la seva toxicitat, però hom els fa servir per a…
codicologia
Diplomàtica i altres branques
Ciència del llibre manuscrit que consisteix en l’estudi arqueològic dels còdexs (també, de llibres impresos antics), en tots els components que permeten de refer-ne la història completa.
La codicologia, doncs, s’ocupa de la forma externa rotlle, còdex, la matèria papir, pergamí, paper i la preparació puntejat, ratllat, la composició dels quaderns alteracions d’ordre, afegits i folis mancants, l’escriptura paleografia, la distribució del text columnes, marges, glosses, indicacions auxiliars, colofons, les illustracions miniatures, caplletres, el sistema de còpia o transcripció del text les peciae , el dictat pecia, l’enquadernació, l’estat de conservació, les restauracions i tots els altres aspectes Com a ciència autònoma, la codicologia s’ha separat de la…
dansa de Campdevànol
Folklore
Dansa, dita també gala de Campdevànol, de caràcter cerimoniós, probablement d’origen senyorial, ballada a Campdevànol (Ripollès) per la festa major, amb melodia pròpia, una de les més belles del folklore català.
Dirigeix la dansa el capdanser , vestit de festa amb barret de copa i proveït d’una almorratxa amb aigua d’olor amb la qual ruixa les balladores inicia el ball galejant la batllessa passeig a la plaça i ball puntejat, després les quatre pabordesses encarregades de l’altar del Roser i les balladores restants, totes les quals acompanya als balladors respectius es retira i les parelles prossegueixen soles la dansa fins a la corranda final Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa , propietària del camp on es feia la festa
calceolària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o subllenyoses, de la família de les escrofulariàcies, de fulles generalment oposades o verticil·lades, senceres, i flors bilabiades, de llavis còncaus, petit el de sobre i gros el de sota, en forma de gran vesícula arrodonida.
N'hi ha més de 200 espècies, de Xile i del Perú, i algunes arriben fins a Mèxic Però només els híbrids notablement els de C arachnoidea amb C crenatiflora , de Xile són conreats com a plantes ornamentals de jardí, principalment d’interior Entre aquestes darreres hom conrea les denominades calceolàries híbrides multiflores Les més decoratives d’aquestes són les de flors petites, de colors diversos i de llavi inferior puntejat, com en la cultivar nana Són plantes molt delicades, de creixença lenta, que exigeixen temperatures baixes i protecció enfront dels raigs del sol directes…
or

or
Heràldica
Metall heràldic representat gràficament per un puntejat i cromàticament pel groc o l’or.
Manuel Carlos Jiménez Cordero
Arquitectura
Arquitecte costa-riqueny establert als Estats Units des del 1974.
Estudià a la Universitat de Houston, ciutat que ha esdevingut el context adoptiu de la totalitat de la seva obra Inicià la pràctica professional el 1983, amb la realització de la seva pròpia casa estudi 1983-84, que posteriorment amplià a la parcella veïna, on construí l’estudi Blau 1986, que destaca per l’economia, la racionalitat i l’emotivitat La influència del mexicà Luis Barragán o d’Aldo Rossi dóna com a resultat una obra on la memòria de tipologies arquetípiques es combina amb un espai fluid puntejat per efectes lluminosos Aquests trets caracteritzen altres residències i…
mosaic
Fitopatologia
Nom comú de diferents malalties de les plantes (tabac, patatera, tomaquera, etc), els agents de les quals són virus.
El mosaic del tabac és la malaltia vírica de diverses solanàcies tabac, tomaquera, etc i altres plantes espinac, bleda-rave, nap, etc La malaltia és anomenada mosaic perquè hom detecta el símptoma més clar de la infecció del virus en taques cloròtiques en les fulles en forma d’empedrat, encara que té molts altres símptomes, com ara raquitisme, necrosi i pèrdua de la funció dels òrgans afectats Aquesta malaltia comporta greus perjudicis econòmics, a causa, principalment, de l’ampli espectre de conreus susceptibles de patir-la i a la dificultat del seu control, ja que hom no pot combatre el…
Mancor
Municipi
Municipi de Mallorca, a la zona de contacte entre la serra de Tramuntana i es Raiguer.
El sector septentrional, dins la serra, culmina a 905 m alt, a sa Fita, termenal amb Escorca i Selva de Mallorca El declivi vers es Raiguer és ràpid, fins a 500-200 m alt, puntejat per relleus aïllats, com el puig de Suró 641 m alt Els materials liàsics i triàsics dominen a la serra, i els eocènics en es Raiguer El bosc cobreix el sector muntanyós, amb predomini del pi blanc al NE 148 ha i de l’alzina al NW 140 ha La màquia d’olivella ocupa unes 300 ha, i els pasturatges unes 50 ha Els conreus 720 ha són gairebé tots de secà predominen els conreus herbacis 46 ha, les oliveres 188…