Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
pupil·la
Anatomia animal
Obertura de l’iris, situada generalment en el centre, per on passen els raigs lluminosos cap a l’interior de l’ull, i que té per objecte dosar, segons les circumstàncies, la claror que penetra a l’ull.
És anomenada també nineta de l’ull
pupil·la de sortida
Física
En un sistema òptic, imatge que el sistema dóna del diafragma real de l’aparell.
pupil | pupil·la
Dret civil
Dret romà
Orfe menor d’edat sota la cura d’un tutor.
En el dret romà, era el qui abans d’atènyer la pubertat impúber es trobava fora de la potestat paterna, per defunció del pare o per emancipació, i que estava subjecte a la tutela testamentària i dativa dels impúbers
midriasi
Oftalmologia
Dilatació excessiva o anormal de la pupil·la.
Rep diferents noms, segons l’origen de l’anormalitat Així, pot ésser espàstica per un espasme del dilatador de l’iris, espinal per una lesió del centre cilioespinal de Budge, paralítica per paràlisi del nervi motor ocular comú i traumàtica quan es trenca l’esfínter de la pupilla per una contusió de l’ull
camp de plena il·luminació
Física
Part del camp de definició d’un instrument òptic que conté els punts que determinen amb la pupil·la d’entrada del sistemà òptic feixos que travessen les lents del sistema sense ésser limitats (vinyetats).
Generalment, és obtingut en estendre cap a l’espai-objete el con determinat en unir els contorns de la pupilla d’entrada i de la llucana d’entrada En els instruments òptics és molt convenient que el camp de definició coincideixi amb el camp de plena illuminació, per tal d’evitar el vinyetatge, la qual cosa s’aconsegueix, en els telescopis i microscopis, collocant el diafragma a les imatges reals intermèdies, i, en les cambres fotogràfiques, en el pla focal de l’objectiu