Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
latitudinarisme
Cristianisme
Moviment doctrinal anglicà estès a Anglaterra entre els s. XVII i XIX, que admetia la salvació per a tot el qui guardés la fe en Crist i cerqués la veritat a la Bíblia.
Els latitudinaris s’oposaven sobretot als puritans i episcopalians
Matthew Parker
Cristianisme
Prelat anglès.
Capellà d’Anna Bolena 1535 i vicecanceller de la Universitat de Cambridge 1545, fou fet per Elisabet I arquebisbe de Canterbury 1559 Participà en la publicació dels 39 articles 1562 i de la Bíblia episcopal La seva administració autoritària provocà el descontentament dels puritans
Thomas Wentworth
Història
Política
Polític anglès, primer comte de Strafford.
Membre de la Cambra dels Comuns 1613, formà part del consell privat de Carles I 1629 Nomenat lord diputat d’Irlanda 1632-39, aplicà una política autoritària Tornà a Anglaterra, i s’oposà als puritans i als escocesos Acusat d’alta traïció pel parlament, fou executat
Antonio de los Ríos Rosas
Història
Política
Polític andalús.
Fou diputat per Màlaga des del 1836 Gran orador i home auster encapçalà la fracció del partit moderat dita “dels puritans”, fou ministre amb el duc de Rivas i amb O'Donnell, president del Congrés 1863 i de les Constituents 1869 Durant la República féu costat a Castelar
revivalism
Cristianisme
Conjunt de moviments de massa, de tipus místic, encapçalats per algunes Esglésies o grups protestants per ‘revitalitzar’ la fe i l’entusiasme i guanyar nous fidels, en els moments de decaïment.
Els més remarcables foren iniciats als s XVI, XVII i XVIII, pels baptistes, els puritans i els pietistes alemanys Als s XIX i XX, a diverses ciutats d’Amèrica i la Gran Bretanya, fou encoratjat pel metodisme, sobretot sota Wesleys, GWhitefield, etc Alguns grups, com l'Exèrcit de Salvació, n'han fet l’element central de llur culte
recusant
Història
Nom donat a Anglaterra als qui refusaven el culte nacional anglicà (s. XVI-XVIII).
Referit primer 1552 als catòlics popish recusants , aviat el mot s’estengué a tots els no conformistes el primer dels Recusancy Acts d’Elisabet I del 1593 els confon Durant el s XVII tornà a designar només els catòlics, exclosos per antinacionalistes del si dels no conformistes, nom que es reservaren els puritans i altres sectes menors
William Laud
Cristianisme
Eclesiàstic anglès.
Bisbe de Saint David 1621, amb l’adveniment de Carles I d’Anglaterra assolí un important paper bisbe de Londres 1628, canceller de la Universitat d’Oxford 1629 i arquebisbe de Canterbury 1633, participà en el govern i enfurismà els puritans escocesos i els presbiterians en voler imposar l’anglicanisme Detingut per ordre del Parlament Llarg, fou condemnat a mort i executat
William Prynne
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Destacat purità que prengué part activa en la campanya a favor de la clausura dels teatres anglesos, fet que defensà en l’obra Histriomastix 1632 Acusat de difamar la reina Enriqueta Maria, fou empresonat i mutilat Amb el triomf dels puritans rebé indult a la seva pena perpètua 1660 Defensà els drets de Carles II i a partir d’aleshores produí la seva millor obra Brevia Parlamentaria Rediviva 1662
June Anderson
Música
Soprano nord-americana.
Considerada la successora de Joan Sutherland en la interpretació del repertori belcantista italià, debutà l’any 1978 al New York City Opera, i aviat es convertí en una de les figures d’aquesta companyia Ha cantat també al Covent Garden de Londres Semiramide , Rigoletto , La Scala de Milà La sonnambula i al Palais Garnier de París Robert le Diable , La fille du régiment i Els puritans Ha actuat a Barcelona dins de la temporada del Grec del 1989, i al Liceu en un concert d’àries d’òpera 1990
Annapolis
Capital de l’estat de Maryland, als EUA, vora la badia de Chesapeake.
Centre industrial conserves, instruments de precisió, productes electrònics, congeladors Drassanes, pesqueres Fundada cap al 1649 pels puritans, fou anomenada, de primer, Providència, i després, Anne Arundel, fins que el 1694 fou rebatejada definitivament amb el nom d’Annapolis El 1783 fou ratificat el tractat de París que posà fi a les hostilitats amb la Gran Bretanya Tres anys més tard, la Convenció d’Annapolis reunió dels representants de Virgínia, Nova York, Pennsilvània, Nova Jersey i Delaware per a reglamentar llurs relacions comercials preparà la futura Convenció federal…