Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
la Querimònia

la Querimònia Ratificació d’Alfons IV realitzada el 1328 (el document original del 1313 es troba perdut des d'antic i des de sempre s’ha considerat la ratificació de 1328 com la veritable Querimònia)
Xarxa d’Arxius Comarcals
Història
Privilegi concedit el 1313 per Jaume II a la Vall d’Aran, en retornar al domini de la corona catalanoaragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.
S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria Concedia, a més,…
convinença
Dret català
Associació de caràcter familiar pròpia de la Vall d’Aran, anomenada també mitja guadanyeria
.
Hom la constitueix per pacte exprés en capítols matrimonials i dóna lloc a un règim de comunitat limitada de béns, en el qual els consorts paguen per parts iguals els deutes derivats del règim i el govern de la casa, i es divideixen, a la mort d’un d’ells, si no hi ha fills, els guanys i els augments obtinguts durant el matrimoni Hom pot també convenir entre els pares del fill o de la filla que es casa, i fins i tot amb estranys, pactant que els béns guanyats i els que hom guanyarà romandran en comunitat mentre subsisteixi l’associació Era freqüent antigament, però actualment és en desuetud…
torneria
Dret civil
Retracte gentilici segons el qual, quan una persona vol vendre un bé immoble, ha d’oferir-lo en primer lloc als seus germans i altres parents col·laterals, i si aquests no volen adquirir-lo, pot després vendre’l a qualsevol persona.
En el cas que el venedor no faci aquest previ oferiment, els parents del venedor poden retreure la finca venuda Només existeix en el dret comarcal de la Vall d’Aran i és regulat pel privilegi de la Querimònia 1313
Festa d'Aran
Història
Dia oficial de la Vall d'Aran (17 de juny), celebrat anualment des del 1991.
Commemora la data de celebració de les primeres eleccions al Conselh Generau d’Aran , que reprèn l’autogovern atorgat per Jaume II des del 23 d’agost de 1313 amb els privilegis de la Querimònia , confirmada pels successius monarques, des d’Alfons IV 1328 fins a Ferran VII 1817
costums i privilegis de la Vall d’Aran
Dret català
Conjunt de costums pels quals els aranesos s’han regit durant segles.
No foren escrits fins que en el privilegi reial de la Querimònia 1313 obtingueren confirmació de les llibertats, les franqueses, les immunitats i els costums respectats pels reis predecessors, privilegis confirmats per Alfons III el 1325 Aquest dret consuetudinari havia rebut la influència del dels territoris pirinencs veïns Pere III, que el 1337 moderà algun dels costums sobre danys causats per animals, el 1352 confirmà les consuetuds araneses en matèria de dret successori i patrimonial del matrimoni Per una provisió reial del 1595, les Constitucions de Catalunya foren…
privilegi
Dret català
Disposició d’excepció, concedida pel rei a una població o territori (Recognoverunt proceres a Barcelona, Querimonia a la Vall d’Aran) o a una determinada classe de persones, com els nobles (Privilegi de la Unió) o a un estament de les corts.
Era donat sovint com a recompensa a favors fets i tenia generalment caràcter irrevocable Des del 1283 els privilegis adquiriren caràcter de llei feta a les corts i com a tal paccionada, ratificatòria de privilegis atorgats per Jaume I A partir del s XV la seva importància tendí a decaure, ja que només eren atorgades meres confirmacions dels ja existents
la Vall d’Aran

Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país, que constitueix un enclavament del gascó, en la variant aranesa.
La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de…