Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
aleteig auricular
Patologia humana
Ona que no travessa el nòdul auriculoventricular en totes les ocasions.
En l’electrocardiografia hom observa ones en dent de serra, rítmiques i regulars
nectocalze
Zoologia
Cadascun dels òrgans de flotació de les colònies de sifonòfors que acompanyen el pneumatòfor quan aquest és poc desenvolupat.
Es tracta d’individus medusoides sense boca ni tentacles Llurs contraccions rítmiques serveixen també per a la locomoció de la colònia
balançada
Tecnologia
Efecte produït en una peça de gran massa sotmesa a rotació lenta quan el seu centre de gravetat ( cdg
) és situat sobre un eix paral·lel al de rotació.
Es manifesta amb unes rítmiques acceleracions i desacceleracions del moviment de la peça en qüestió Per a anullar-la cal disposar uns contrapesos de manera que el cdg sigui situat a l’eix de rotació equilibrament estàtic
estil tul·lià
Retòrica
Un dels quatre estils retòrics més importants (romà, hilarià, tul·lià, isidorià) a les escoles medievals.
Prenent com a exemple la imitació de Ciceró i de Livi, aquest estil no recorria a les regles rítmiques del cursus , sinó que es caracteritzava per una sèrie de figures i trops i aconseguia una certa escalfor sentimental amb una dosi notable d’èmfasi retòrica
Henry Dixon Cowell
Música
Compositor nord-americà.
Fou la personalitat més destacada de l’escola d’experimentalistes dels EUA Inventor dels tone clusters i, amb L Theremin, del rythmicon , instrument que pot produir combinacions rítmiques molt complexes Són obres seves Communication 1920, Vestiges 1924, Synchrony 1930 i quatre Continuations 1934, etc
electroencefalograma
Electroencefalograma amb les seves vuit derivacions més característiques
© fototeca.cat
Biologia
Electrònica i informàtica
Enregistrament de l’activitat elèctrica cerebral, constituïda per oscil·lacions complexes i irregulars que són el resultat de la suma integrada de les variacions elèctriques de les neurones i, especialment, de les oscil·lacions del potencial de repòs de la seva membrana i dels potencials d’acció.
En l’electroencefalograma de persones sanes es presenten activitats rítmiques a diferents freqüències Els ritmes β són constituïts per freqüències compreses entre 30 i 14 cicles per segon, els ritmes α, entre 12 i 8, els ritmes subα o α lents, entre 8 i 7, els ritmes φ, de 7 a 3, i els ritmes δ, de 3 a 0,5
sitar
Música
Instrument de corda puntejada, propi de l’Índia, anàleg a la guitarra, bé que amb la caixa de ressonància semiesfèrica i el mànec força més llarg i travessat per nombrosos trasts, a l’extrem del qual sol portar encara un altre ressonador, constituït per una carbassa.
Té tres jocs de cordes les quatre melòdiques, que passen per sobre els trasts, dues de laterals, per a les variacions rítmiques, i una vintena de ressonància, que passen per sota els trasts És derivat de l’antic śitrā-vīnā , i, com ell, acompanya tradicionalment els cants religiosos Modernament Ravi Shankar l’ha popularitzat arreu del món gràcies als seus concerts
còlon
Literatura
Membre de la frase, definit en funció de dades mètriques o rítmiques.
Ja era usat pels teòrics grecs, i fou incorporat pels moderns
Boris Blacher
Música
Compositor alemany, de pares russos.
Del 1953 al 1970 fou director de la Musikhochschule de Berlín Interessat en les organitzacions rítmiques, la seva música, d’escriptura atonal, té una gran força dramàtica De les seves composicions cal citar les òperes Fürstin Tarakanova 1940, Die Flut ‘La marea’, 1946, Preussisches Märchen ‘Rondalla prussiana’, 1949, Opera abstracta 1953, l’obra simfònica Paganini-Variationen 1947, dos concerts per a piano 1947 i 1952, Zwischenfälle bei einer Notlandung ‘Incidents en un aterratge forçós’, 1964, per a veus, instruments i aparells electrònics, i Fluchtversuch ‘Temptativa d’evasió…
combinacions mètriques
Literatura
Organitzacions rítmiques, unitàries i sovint autònomes, provinents de l’enllaç de diferents versos.
La forma més elemental és la tirada o sèrie de versos monorims, sobretot llargs, com els de 5E5, 6E6 i 7E7 síllabes emprada per la cançó de gesta i altres gèneres poètics narratius, evolucionà diversament, en especial per bipartició dels versos llargs en dos de curts, els parells portant la rima i els senars restant lliures la poesia catalana presenta tirades liriconarratives de versos de cinc, sis i set síllabes però la forma més coneguda és la del romance heptasíllab castellà, de la qual, tanmateix, hi ha indicis de conreu català independent La sèrie monorima pot organitzar-se en grups del…