Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Yitzhak Rabin
Yitzhak Rabin
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Polític i militar israelià.
Estudià agricultura i en 1943-48 fou oficial de la divisió jueva Palmach, que lluità al costat dels aliats a la Segona Guerra Mundial El 1948 defensà Jerusalem en la primera guerra araboisraeliana guerres araboisraelianes , i fins el 1968 ocupà càrrecs a l’exèrcit israelià, entre els quals, cap d’estat major 1964-68 Ambaixador als EUA 1968-73, fou diputat des del 1974 pel partit laborista, que liderà en 1974-77 anys en què també succeí Golda Meir com a primer ministre, i des del 1992 Ministre de Defensa en el govern d’unitat de 1984-86 i en 1986-90 en el govern del Likud presidit per IŠamir…
Shimon Peres

Shimon Peres (2013)
© Parlament Europeu
Política
Polític israelià.
Emigrà a Palestina 1934 i l’any 1947 s’afilià al moviment sionista de joves, Haganah D’ençà de la creació de l’Estat d’Israel 1948 ocupà diversos ministeris, en especial el de defensa Membre del socialista Mapai, el 1965 seguí David Ben Gurion al partit Rafi fundat per aquest El 1968 ingressà al Partit Laborista d’Israel — format per la fusió del Mapai, el Rafi i l’Ahdut ha'Avoda — , el qual presidí en 1977-92 Primer ministre abril-juny del 1977 i líder de l’oposició durant l’etapa de govern del Likud 1977-84, en 1984-86 presidí un govern d’unitat nacional laborista-Likud Després de la…
Dani Karavan
Arts decoratives
Artista plàstic israelià.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Tel-Aviv i Jerusalem i continuà la seva formació a Florència i a París Les seves obres de caràcter escultòric sobresurten per la capacitat d’integració en l’emplaçament, i sovint esdevenen art natura land art, obres de caràcter monumental i que funcionen com a llocs de memòria És autor d’intervencions permanents com Plaça Blanca 1977-88, a Tel-Aviv el Camí dels Drets Humans 1989-93, a Nuremberg Passatges Homenatge a Walter Benjamín 1990-94, a Portbou Plaça de poble 1994-95, a la riba del llac de Zuric, Suïssa Plaça de la Tolerància Homenatge a Yitzhak…
Partit Laborista d’Israel
Partit socialdemòcrata israelià fundat el 1968.
Té l’origen en el Mapai abreviació a partir del nom en hebreu del Partit dels Treballadors de la Terra d’Israel, creat el 1930, el qual, des del 1948, ocupà el govern ininterrompudament fins a esdevenir Partit Laborista després de reabsorbir dues escissions, la Unitat dels Treballadors Laboristes de Sió 1944 i el Rafi 1965, i posteriorment fins el 1977 Han estat primers ministres laboristes David Ben Gurion 1948-53 i 1955-63, Levi Eshkol 1963-69, Golda Meir 1969-74, Yitzhak Rabin 1974-77 i 1992-95 i Ehud Barak 1999-2001 El lideratge del partit fins el 2001 ha estat ocupat per…
Yasser Arafat

Yasser Arafat (1999)
© UN Photo/Eskinder Debebe
Política
Nom amb el qual és conegut el líder palestí Muḥammad ‘Abd Ar’ūf Arafat.
El 1944 s’afilià a la lliga d’estudiants palestins, que presidí en 1952-56 Participà en totes les guerres araboisraelianes i el 1956 fou cofundador d’ Al-Fatah Des del 1968 presidí el comitè executiu d’aquest moviment i el de l’ Organització per a l’Alliberament de Palestina , que tingué les bases a Jordània fins el 1970 L’OAP i Arafat en foren expulsats durant l’anomenat "setembre negre", en què intentaren enderrocar la monarquia, i s’establiren al Líban, on a partir del 1975 l’organització prengué part en els conflictes armats que enfrontaren les diverses comunitats d’aquest país, des del…
acords de pau d’Oslo
Acords signats entre el govern laborista israelià i el líder de l’OAP, I.Arafat, amb l’objectiu d’establir l’autogovern palestí a Gaza i a Cisjordània, territoris ocupats per Israel des del 1967.
Els acords, signats a Washington el 14 de setembre de 1993 sota els auspicis dels EUA i la Federació Russa, havien de posar fi al conflicte palestinoisraelià garantint, d’una part, seguretat i, de l’altra, un territori de sobirania palestina Establien una primera fase transitòria de cinc anys per a atènyer l’estatut definitiu dels territoris palestins, durant els quals, després de la retirada prèvia de les forces israelianes de Gaza i Jericó, hom preveia l’elecció per sufragi universal directe d’un consell provisional palestí amb competències governamentals inclosa la creació d’un cos de…
Ehud Barak

Ehud Barak
© US Departament of Defense / Robert D. Ward
Política
Polític i militar israelià.
Ingressà a l’exèrcit el 1959 Llicenciat en física i matemàtiques 1976, inicià una brillant carrera militar en les guerres araboisraelianes dels Sis dies 1967 i del Yom Kippūr 1973 Cap de l’estat major 1991, el 1994 fou un dels signants de l’acord de retirada de les tropes israelianes de Gaza i Jericó i d’un tractat de pau amb Jordània Ministre de l’interior del govern laborista de Yitzhak Rabin 1995 i, en 1995-96, d’afers estrangers del de Shimon Peres Primer ministre 1999, constituí el govern de coalició Un Israel liderat pels laboristes Malgrat la implicació dels EUA en les…
Yitzhak Shamir
Política
Polític israelià.
Adherit de molt jove al sionisme , el 1935 anà a Palestina Membre de l’organització paramilitar Irgun 1937 i fundador i líder del grup Lechi 1940-49, fou un dels dirigents de la lluita clandestina contra els britànics, que l’acusaren de terrorista Estigué empresonat el 1941 L’any 1946, arran de l’atemptat a l’hotel Rei David de Jerusalem, fou arrestat i enviat a un camp d’internament a Eritrea, del qual s’evadí Romangué a França, exiliat, fins el 1948, que retornà amb l’establiment de l’Estat d’Israel A la dècada dels cinquanta i seixanta es dedicà als negocis privats i promogué campanyes de…
premi Nobel de la pau
Entitats culturals i cíviques
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a persones o institucions que han treballat en la recerca de la pau.
És concedit pel parlament noruec Relació de premis Nobel de la pau 1901 Jean-Henri Dunant Suïssa, F Passy Finlàndia 1902 E Ducommun Suïssa, A Gobat Suïssa 1903 Sir WR Cremer Gran Bretanya 1904 Institut de Dret Internacional 1905 Bertha Kinsky von Suttner Àustria 1906 Theodore Roosevelt Estats Units d’Amèrica 1907 ET Moneta Itàlia, Louis Renault França 1908 Fredrik Bajer Dinamarca, Klas Pontus Arnoldson Suècia 1909 AMF Beernaert Bèlgica, Paul Henri d’Estournelles de Constant França 1910 Oficina Internacional de Pau 1911 TMC Asser Països Baixos, AH Fried Àustria 1912 ERoot Estats Units d’…
Israel

Estat
Estat de l’Àsia occidental, enclavat essencialment a l’antiga Palestina, que limita al N amb el Líban i Síria, a l’E amb Jordània, al S amb el golf d’‘Aqaba, al SW amb Egipte i a l’W amb la Mediterrània. Ocupa i administra els alts del Golan i una part de Cisjordània, en la qual el territori de Gaza i la ciutat de Jericó disposen, des del 1994, d’un règim autonòmic palestí. La capital és Jerusalem, però aquest estatus està en discussió.
La geografia física El territori d’Israel comprèn una plana litoral d’uns 184 km de longitud que s’estén a la vora de la mar Mediterrània, una gamma de relleus poc elevats a l’interior, la màxima altitud de la qual és assolida al N, a les muntanyes de Galilea, on es troba el cim més alt del país Har Meron, 1208 m, la depressió que inclou la vall del Jordà i la mar Morta, a l’E, on s’assoleixen els 396 m sota el nivell del mar i, al S, el Nègueb, regió desèrtica de forma triangular limitada a l’E amb Jordània i a l’W amb el Sinaí, que a l’extrem meridional s’obre a la costa septentrional d’‘…