Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
rubidi
Química
Element químic, de nombre atòmic 37, pertanyent grup Ia de la taula periòdica, quart membre de la família dels metalls alcalins.
Descobert l’any 1861 per Bunsen i Kirchhoff en l’anàlisi espectroscòpica de la lepidolita, el rubidi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb nombres de massa 85 72,15% i 87 27,85% aquest darrer, radioactiu, presenta emissió β i gaudeix d’una vida mitjana de 5×10 11 anys En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El rubidi és un element relativament abundant, generalment associat amb liti lepidolita, potassi carnallita o cesi, però no hi ha cap mineral que el contingui en proporció superior a l’1,5% Hom el recupera comercialment dels subproductes de la separació…
turbofan
turbofanRB211 de tres eixos coaxials, de l'avió Lockheed Tristar [Rolls-Royce]
Transports
Tecnologia
Nom donat als turboreactors en els quals l’aire aspirat no passa tot pel circuit de combustió, sinó que una part d’aquest aire circula perimetralment fins a mesclar-se amb els gasos que surten de la turbina.
toscà
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià que, en la seva modalitat florentina, esdevingué base de la llengua literària.
La Toscana, regió isolada als segles de formació dels romanços per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un llatí poc contaminat Els seus trets lingüístics més rellevants són la manca de metafonia, la reducció del segment -ri- a i el sufix - ariu esdevé - aio , i no - aro o - ero , el pas de LV > rb i RV > rb nervu > 'nerbo’ i l’anomenada “gorgia” o aspiració de les oclusives intervocàliques C, P i T en h, ph th , fenomen atribuït per alguns al substrat etrusc per exemple, ficu > 'fiho’, ‘figa’ De les diverses varietats toscanes destaca el…
Paul Émile Lecoq de Boisbaudran
Química
Químic francès.
Juntament amb RB Bunsen, GR Kirchchoff i W Crookes establí els fonaments de l’anàlisi espectroscòpica Descobrí espectroscòpicament l' eka-alumini 1875, que ulteriorment D&I Mendelejev demostrà que era el galli també descobrí el samari 1879 i el disprosi 1886
escola de Cambridge
Grup de filòsofs analítics britànics del segle XX, impulsat des de Cambridge i inspirat en G.E. Moore, B. Russell i L. Wittgenstein.
Units més aviat pel mètode, llur obra es caracteritza per la tendència antimetafísica i antiidealista i per l’anàlisi lògica del llenguatge, orientada a la classificació de les qüestions més que no pas a la construcció de sistemes Entre els membres que se solen incloure en el grup, cal destacar AJ Ayer, RB Braithwaite, J Wisdom, CD Broad i LS Stebbing
oligoelement
Alimentació
Biologia
Element químic que forma part d’un organisme en proporcions molt minses (<0,2% de la seva composició química), però que resulta indispensable per a la vida.
Participen en la constitució de substàncies organometàlliques importants hormones de la tiroide, cromoproteids, coenzims, i són necessaris per a la formació de molts complexos enzim-substrat Hom n'ha descrits una vintena de necessaris per a l’home Mn, Fe, Cu, Co, Ni, Al, Cr, Zn, Cd, Rb i Cs, entre d’altres En alimentació, un oligoelement és considerat essencial quan és present en el teixit de tots els organismes en una concentració aproximadament constant i quan la seva supressió causa anormalitats que es guareixen en corregir la deficiència Hom considera essencials el coure, el…
alum
Química
Qualsevol dels sulfats dobles d’un metall trivalent i d’un metall monovalent isomorfs de l’alum comú.
Llur fórmula general és M I M I I I SO 4 2 12H 2 O, on M I pot ésser Li, Na, K, Rb, Cs, NH 4 o Tl i M I I I pot ésser Al, Fe, Cr, Mn, Co, Rh, In, Ga, Ti, V i Tl Són coneguts també alums on l’ió SO 4 2 - és totalment o parcialment substituït per SeO 4 2 - Hom obté els alums evaporant solucions equimoleculars de llurs constituents Llur estabilitat decreix, en general, amb el pes atòmic d’M I I I , i creix amb el pes atòmic d’M I no totes les combinacions possibles entre els metalls esmentats corresponen a alums estables Alguns alums es troben a la natura Així, per exemple, l’…
rellotge atòmic
Esquema d’un ressonador de feix atòmic de cessi-133: 1, forn de cessi-133; 2, diafragmes; e, selector d’estat (d’entrada); 4, cavitat ressonant; 5, bobina elèctrica; 6, pantalles magnètiques; 7, analitzador (selector d’estat de sortida); 8, ionitzador de fil calent; 9, espectòmetre de massa; 10, fotomultiplicador; 11, recipient (tub de buit); 12, servomecanisme regulador de la freqüència del quars; 13, oscil·lador de quars; 14, divisors de freqüència
© fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge constituït per un patró atòmic de freqüència que produeix oscil·lacions d’una freqüència molt estable i per un dispositiu electrònic que permet de comptar aquestes oscil·lacions.
En algun cas, el rellotge atòmic és un rellotge de quars en el qual la vibració del cristall de quars és estabilitzada per la freqüència d’una transició atòmica Aquesta és independent de la pressió i de la temperatura, de l’envelliment i dels xocs i, per tant, l’oscillador atòmic és insensible a les principals causes que condicionen la precisió dels altres rellotges Els patrons atòmics de freqüència es poden classificar en tres grans categories els màsers , els ressonadors de broll atòmic o de feix atòmic i les cèllules de gas Els màsers són patrons actius, és a dir automantinguts, mentre…
oscil·lació solar
Astronomia
Fenomen pel qual la fotosfera i la cromosfera solar estan sotmeses a un moviment continu cap a dins i cap a enfora del Sol.
RB Leighton, RW Noyes i GW Simon descobriren l’any 1960 que aquestes oscillacions tenien un període de 5 minuts L’estudi de les oscillacions solars permet estudiar l’interior del Sol, del qual fins ara només se'n tenia un coneixement teòric La predicció teòrica de l’existència de les oscillacions solars es feu més de 10 anys abans del seu descobriment Les característiques de les oscillacions de 5 minuts han estat estudiades molt exhaustivament els darrers vint anys són manifestacions superficials de modes acústics i possiblement gravitatoris radials i no radials atrapats a l’…