Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
recluta
Persona que ha estat reclutada.
Santa Maria de Montsant
Ermita
Ermita i antic monestir cistercenc femení, situat al Montsant, dins el municipi de la Morera de Montsant (Priorat), al límit amb el de Cornudella, dominant el poble d’Albarca.
Ermita de llarga tradició eremítica, fou donada el 1164 a Pere de Montsant perquè hi establís una comunitat monàstica aquesta, reclutada entre els eremites, no perdurà Poc després 1176 hi residí un petit nucli d’eremites procedents de Cérvoles, que tampoc no s’hi consolidà El 1210 l’arquebisbe de Tarragona la cedí al matrimoni lleidatà format per Pere Balb i Guilleuma, que hi establí un monestir de monges cistercenques, sota la presidència de Guilleuma i ben aviat d’Anglesola, filla seva, que en fou la primera abadessa En 1215 es traslladà a Bonrepòs L’ermita del Montsant continuà…
Maria Josep Colomer i Luque
© Fototeca.cat
Transports
Pilot d’aviació, coneguda amb el nom de Pepa Colomer.
Filla d’un industrial tèxtil de Sabadell, és considerada la primera dona que obtingué el títol de pilot gener del 1931 a Catalunya i i la tercera de tot l’estat Des del 1932 participà en diversos concursos amateurs i realitzà bateigs d’aire a l’Aeròdrom Canudas Al juliol del 1935 la Direcció Estatal d’Aviació Civil li concedí el títol de professora de pilotatge i es convertí en la primera professora de vol de Catalunya El mateix any fou una de les fundadores de la Cooperativa de Treball Aeri i de la seva escola de vol, anomenada Escola Catalana d’Aviació en honor de l’antiga escola de l’…
,
Francesc de Tamarit i de Rifà
Història
Militar
Militar i polític.
Castlà de Montclar Fill i hereu de Pere de Tamarit i de Salbà cavaller que havia estat conseller en cap de la generalitat, els anys 1590-91 i 1592-93, i políticament malvist, fet que l’havia arruïnat, fou membre del Consell de Cent i, més tard 1638-41, membre del braç militar de la generalitat actuà conjuntament amb Pau Claris i altres diputats contra els propòsits de la cort de Madrid i els projectes del comte duc d’Olivares com la Unión de Armas i protestà sorollosament contra les malvestats comeses per les tropes castellanes, especialment el saqueig de Palafrugell 1639 Sembla que el…
miquelet
© Alberto González Rovira
Història
Membre d’una milícia especial, de caràcter mercenari o, alguns cops, voluntari, reclutada per diputacions o juntes de guerra dels Països Catalans per tal d’efectuar accions especials o de reforçar les tropes regulars.
El primer cos de miquelets —nom popular, derivat probablement del d’un de llurs caps, Miquelot de Prats— fou fundat, amb el nom de Companyia d’Almogàvers, per Francesc de Cabanyes 1640, durant la guerra dels Segadors, per tal de frenar la invasió de les tropes castellanes de Felip IV, que frenaren a Tortosa i a Cambrils Prengueren Constantí —on alliberaren 300 presoners catalans— i defensaren Montblanc i Barcelona batalla de Montjuïc, el 1641 Llur indisciplina, però, els duia a combinar les accions de guerra amb pillatges i robatoris, motiu pel qual foren suprimits pel lloctinent de Catalunya…
Ortodòxia
Títol que, basat en un concepte doctrinal (fidelitat als set primers concilis ecumènics anteriors a la separació de Roma, a diferència de les Esglésies nestorianes i monofisistes), designa el conjunt de les Esglésies orientals en comunió amb Constantinoble.
L’Església ortodoxa està organitzada al voltant de seus patriarcals patriarcat o d’esglésies sinodals, unides doctrinalment i litúrgicament, bé que amb una independència jurídica per respecte al patriarcat ecumènic de Constantinoble Després de la ruptura amb Roma Cisma d'Orient , dels mancats intents d’unió —concili II de Lió 1274 i concili de Florència 1439— i, sobretot, d’ençà de la caiguda de Constantinoble sota els turcs 1453, l’Ortodòxia s’anà desmembrant en múltiples Esglésies independents autocefàlia i Constantinoble anà perdent importància Avui, llevat d’una primacia d’honor, el…
croada albigesa
Història
Nom donat al conjunt d’expedicions militars organitzades contra els adeptes del catarisme a Occitània el segle XIII.
Després de vanes i llargues temptatives per tal d’obligar els senyors feudals del Llenguadoc a exterminar els reductes de llurs terres, el Papat es decidí, al principi del segle XIII, a emprar l’excomunió i l’interdit Quan, el gener del 1208, fou assassinat el legat papal Pere de Castelnou, la lluita adoptà uns aspectes més greus Ramon VI fou acusat a Innocenci III d’haver instigat al crim hom predicà una croada que prometia indulgències a tots els qui emprenguessin l’exterminació dels heretges i els seus fautors, començant pel comte de Tolosa Durant el 1208, l’abat del Cister, Arnau Amalric…
Girona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes…