Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
desdoblament de la personalitat
Coexistència en un mateix subjecte de dues menes de comportament: l’un, socialment adaptat i de motivació conscient, i l’altre, patològic, determinat per l’inconscient.
Generalment, els actes corresponents a aquesta segona personalitat no són recordats
dixi
Lingüística i sociolingüística
Funció que consisteix a assenyalar algú o alguna cosa present en el moment de la comunicació (jo, ell; ací, allà).
Hom parla de dixi en fantasma quan els elements afectats de dixi no són físicament presents, sinó recordats o imaginats
trofeu
Art
Història
Entre els antics grecs i romans, signe de victòria erigit pels vencedors amb les despulles de l’enemic vençut, que es penjaven al tronc d’un arbre o s’amuntegaven sobre el mateix camp de batalla en record de la victòria atesa.
Posteriorment, el nom passà a designar bàsicament els monuments erigits en recordança de les victòries Ja a l’època llegendària de Grècia hom troba l’esment de trofeus molt antics erigits en forma anomenada antropomòrfica el vencedor penjava dalt d’un arbre o d’un pal les armes del vençut amb la mateixa disposició que aquest, en vida, les endossava Al llarg dels temps, el nombre de trofeus erigits passà a ésser una mostra de la glòria de cada general així, Pèricles es vanava d’haver-ne erigits nou A Roma, seguint el costum grec, ultra els llegendaris trofeus d’Enees, Ròmul, etc, són …
Mègara
Ciutat
Antiga ciutat de Grècia, situada a la costa septentrional del golf Sarònic, prop de l’actual ciutat homònima, al nomós de l’Àtica.
Fou el centre de la regió la Megàrida compresa entre l’istme de Corint, l’Àtica i la Beòcia Fundada a la fi del període micènic per corintis o argius, que es governaren amb una monarquia, durant els segles VIII i VII aC assolí la més gran esplendor i fundà diverses colònies, entre les quals Mègara Hiblea Vers el 560 aC Pisístrat s’emparà de les seves possessions de Salamina i de Nisea, mentre Teàgenes assolia el poder de la polis Aquest tirà recuperà els territoris espoliats i fundà Heraclea del Pont En morir, la ciutat es debaté enmig d’una forta anarquia, fins que participà en la guerra…
Josep Barberà i Suqué

Josep Barberà i Suqué
© ARXIU ARMAND BALLART
Escalada
Excursionisme
Escalador i excursionista.
Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès des del 1941, el 1944 formà part de la secció Grup d’Alta Muntanya GAM, i el mateix any fundà a Sant Cugat una delegació, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat de la qual fou president 1969-72 El 1947 també s’associà al Centre Excursionista de Catalunya i al Centre Acadèmic d’Escalada CADE El 1983 formà part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Com a escalador feu la primera ascensió hivernal estatal al Toubkal 1966, i una expedició al Caucas 1967 A partir del 1966, inicià l’exploració de la majoria de les…
,
Manuel Barba i Roca
Agronomia
Dret
Advocat i agrònom.
De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals destaquen Sobre…
western
Cinematografia
Gènere cinematogràfic l’acció del qual se situa al Far West, durant la segona meitat del segle XIX.
El gènere aprofita l’esperit d’aventura, les condicions atzaroses i el caràcter violent que acompanyaren la colonització d’aquests territoris A partir d’una visió romàntica, un conjunt d’arquetips el xèrif , els fora de la llei, el cow-boy , els indis, les caravanes, el ferrocarril, la diligència, el foraster, etc i d’arguments el viatge, la transhumància, la rivalitat ramaders-agricultors, la guerra contra els indis, la febre de l’or, etc es repeteixen amb variacions i superposicions, acompanyades d’una estètica inconfusible el barret vaquer, les pistoles, el saloon , el paisatge dels…
Crònica

Edició del 1558 de la Crònica de Ramon Muntaner
© Biblioteca de Catalunya
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals…
,
Alexandre el Gran

Representació d’Alexandre el Gran en un mosaic romà conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Història
Rei de Macedònia (336-323 aC), fill de Filip i d’Olimpíada.
Biografia Fou educat per Aristòtil, i ben aviat 340 aC el seu pare l’associà a les feines del govern nomenant-lo regent El 338 comandà la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea Després de l’assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne a vint anys Tota la Grècia sotmesa per Filip s’alçà aleshores, però Alexandre donà prova de la seva força militar prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare Consolidada així l’hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia El 334 aC passà a l’…
amor
Psicologia
Literatura
Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta d’altres sentiments.
La visió psicològica del fenomen amorós arrenca de les dades físiques o biològuiques que ha aportat en els darrers temps l’endocrinologia L’estricta consideració d’aquestes dades identificaria, però, l’amor a l’instint sexual, punt de vista que totes les tendències psicològiques intenten de superar a partir de la següent fórmula bàsica en l’espècie humana, l’amor constitueix un fenomen complex en el qual intervenen dues arrels fonamentals, una d’instintiva o biològica, la sexualitat, i una altra de caràcter psíquic o espiritual, l’eròtica o erotisme Segons l’orientació reflexològica d’Ivan…