Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
hoste de correus
Història
A la corona catalanoaragonesa, a la baixa edat mitjana, funcionari públic, normalment hostaler, que recollia les cartes, les distribuïa als troters o correus i repartia les rebudes.
Era un càrrec de nomenament reial o municipal a Barcelona fou reglamentat el 1339 Arribà a ésser únic a cada població
mestre de guaita
Història
Funcionari municipal que a Mallorca era encarregat especialment de la vigilància dels esclaus i, circumstancialment, dels presoners de guerra, com, el 1381, dels sards.
Sembla que l’ofici existí ja des de la conquesta de l’illa al s XIII, però no fou reglamentat fins els anys 1370 i 1451
cònsol de nau
Història del dret
A l’edat mitjana, jutge elegit dins una nau per tal d’administrar-hi justícia mentre fos en alta mar o en terra estrangera i atendre a la recta distribució dels queviures; era elegit pels mateixos mercaders i tripulants.
El càrrec fou reglamentat per les ordinacions de la Universitat de Prohoms de la Ribera de Barcelona el 1258 És considerat com a precedent del cònsol d’ultramar
autoestop
Transports
Manera de viatjar per carretera consistent a fer aturar un vehicle per tal de fer-se transportar gratuïtament.
Aquest costum ha arrelat i s’ha estès per molts països, alguns dels quals l’han reglamentat han estat creades federacions d’autoestopistes, amb documentació i assegurances especials
cardador | cardadora
Indústria tèxtil
Obrer encarregat de l’operació de cardar o del funcionament de les cardes.
Des de l’edat mitjana era un ofici controlat, de fet, pels paraires, habitualment no reglamentat ni protegit, doncs, per l’organització gremial hom l’exercia, molt sovint, a les zones rurals, i, fonamentalment, l’exercien les dones, com el de filador
arrendament de terres de conreu
Dret civil
Contracte, anomenat també d’arrendament rústic, consistent en la cessió de l’explotació d’un predi, per un preu i un temps determinats.
Ha estat reglamentat legislativament per mantenir la continuïtat de la relació d’arrendament D’altra banda, la preferència donada legalment al propietari que voldrà treballar personalment la terra, ha induït a concedir a l’arrendatari un dret d’adquisició preferent de tempteig o de retracte si la propietat és transmesa gratuïtament o onerosament parceria
orde de Danebrog
Història
Orde de cavalleria danès.
La tradició n'atribueix la fundació a Valdemar II, el 1219, arran de la victòria de Reval Fou reglamentat el 1671 per Cristià V El 1695 en foren proclamats uns estatuts, reformats el 1808 per Frederic VI, el qual hi admeté els plebeus Recompensa mèrits civils i militars Els seus membres són coneguts també amb el nom de Cavallers Blancs El seu distintiu és una creu carregada amb la inscripció Gud og Kongen ‘Déu i el rei’
vidrier | vidriera
Història
Oficis manuals
Menestral que fabrica objectes de vidre.
El treball del vidre a Barcelona estigué reglamentat per disposicions municipals des del 1324 El 1455 esparters i vidriers integraren plegats la confraria de Sant Bernadí de Siena, tot conservant la seva autonomia professional La fabricació d’objectes de vidre experimentà una forta davallada vers el 1490 i un moviment d’expansió al s XVI El 1595 els vidriers se separaren dels esparters i formaren una nova confraria, posada sota l’advocació de sant Miquel El gremi de vidriers obtingué ordinacions pròpies en 1659-64, i les conservà vigents fins al moment d’ensulsiada del règim…
conferència episcopal
Dret canònic
Reunió de l’episcopat d’un estat o d’una regió eclesiàstica i del corresponent organisme de coordinació.
Iniciades a començament del segle XIX, les conferències episcopals eren simples reunions periòdiques dels bisbes d’una província eclesiàstica sota la presidència del metropolità Ha estat el concili II del Vaticà que ha donat consistència i impuls a les conferències nacionals i el Codi de Dret Canònic del 1983 n'ha reglamentat el funcionament cànons 447-459 A la conferència episcopal pertanyen de dret tots els bisbes residencials, coadjutors i auxiliars, els quals elegeixen un president El reglament ha de rebre l’aprovació de Roma, i les seves decisions no tenen per elles mateixes…
dret d’entrades i eixides
Història
Contribució sobre el valor de les mercaderies autòctones i estrangeres exportades o importades recaptada a les fronteres terrestres i marítimes i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
N'era exceptuada l’entrada del blat i d’algun altre producte alimentari essencial carn i vi, com també la sortida de draps, puix que ja havien pagat la bolla Reglamentat a partir de la cort general de Montsó de 1362-63 com a dret transitori, a l’igual del de la bolla, esdevingué aviat permanent La mitjana del dret era d’uns 2 diners per lliura, al segle XV, i passà a uns 4 diners per lliura als segles XVI i XVII, però experimentava reduccions o ampliacions per tal d’afavorir un corrent comercial o contrarestar un competidor La taxa sobre la moneda treta del país per…