Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
reincorporació
Acció i efecte de reincorporar o de reincorporar-se.
Lambert Menera
Història
Guerriller.
Fou alcalde de Bassegoda Lluità per la reincorporació del Rosselló a Catalunya, després de la pau dels Pirineus, en collaboració amb els patriotes rossellonesos
Lambert Manera
Història
Guerriller.
Fou batlle de Bassegoda Lluità, sovint amb Josep Trinxeria, per la reincorporació del Rosselló a Catalunya Morí en atacar els assetjadors francesos de Girona
els Comtats
Història
Nom amb el qual hom designava, fins a la constitució de la província francesa del Rosselló (1659), el conjunt dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (amb Conflent, Vallespir, Capcir, Baridà).
Tingueren una administració en part separada de la resta del Principat de Catalunya des de llur reincorporació el 1344, després d’haver format part del regne de Mallorca, fins al punt que hom oposava sovint els Comtats al Principat
moneda cerdana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat de Cerdanya, testimoniada des del 990.
Substituïda per la moneda barcelonesa amb la incorporació del comtat al casal de Barcelona, aparegué de nou una moneda cerdana amb l’encunyació d’ardits i diners a Puigcerdà, després de la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya a Catalunya el 1493
Guillem de Lloret
Història
Cavaller.
Alfons II de Catalunya-Aragó, durant la campanya de reincorporació de les Balears, l’envià com a missatger, juntament amb Cervià de Riera i Pere de Cardona, per tal d’obtenir la submissió d’Eivissa En retornar Alfons a Catalunya el deixà com a governador d’aquesta illa
Pere d’Hortafà i de Saportella
Història
Cavaller, baró d’Hortafà, fill de Pere d’Hortafà i de Cruïlles.
Rebé de Lluís XI de França la castellania d’Òpol, però aviat prengué partit per Joan II de Catalunya-Aragó i defensà Perpinyà contra els francesos 1475 Obligat a exiliar-se en rendir-se la plaça, els seus béns foren confiscats El 1493, després de la reincorporació dels comtats de Rosselló i Cerdanya a Catalunya, fou nomenat per Ferran II procurador reial governador dels comtats 1494 i portantveus de general governador
Bernat Galceran de Pinós i de Fenollet
Història
Noble, senyor de les baronies de Pinós ( Bernat Galceran I de Pinós
), Mataplana i la Portella, fill tercer de Pere Galceran (III) i camarlenc dels reis Joan I i Martí l’Humà.
Succeí el seu germà Pere Galceran III, mort sense descendència legítima, l’any 1383 Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre vers el 1668, ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371 Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa a costum d’Espanya, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia El 1389 participà en la defensa de Catalunya contra les tropes armanyagueses Formà part del grup de personalitats que entronitzaren la…
Club Cobalto 49
Fascicle de “Cobalto 49” (abril-maig 1949) amb motiu de l’Exposició Miró organitzada a Barcelona pel Club Cobalto 49
© Fototeca.cat
Agrupació fundada a Barcelona el 28 d’abril de 1949 per S.Gasch, Joaquim Gomis, S.Illescas, Joan Prats i Eudald Serra (procedents de l’ADLAN), i Maria Teresa Bermejo i R.Santos i Torroella (de la revista d’art Cobalto
, 1947-48, que donà nom al grup).
Fou fundada per tal de donar a conèixer les noves manifestacions artístiques del moment Organitzà la gran Exposició Miró, retrospectiva, a les Galeries Laietanes de Barcelona, que significà la reincorporació del pintor a Barcelona, i també sessions de jazz i conferències amb la collaboració del Hot Club, la primera Exposició Antològica d’Art Contemporani a Terrassa, la primera exposició conjunta de Joan Ponç, Tàpies i Cuixart, de “Dau al Set”, etc Publicà la revista Cobalto 49 , de la qual sortiren quatre fascicles Posteriorment es decantà sobretot per les arts visuals i la…
flogist
Filosofia
Substància hipotètica postulada per Stahl a la fi del segle XVII per explicar la combustió, la calcinació dels metalls, la respiració, la fermentació i la putrefacció.
La teoria del flogist fou la reformulació científica de l’antic principi del foc Segons Stahl, el flogist formava part de totes les substàncies combustibles o transformables per la calor i es desprenia en cremar-les o en calcinar-les Una reincorporació de flogist podia, en certs casos, regenerar-les, i així s’explicava que els òxids es retransformessin en metalls en escalfar-los amb carbó, que era considerat com a flogist gairebé pur Malgrat que avui sembli absurda a la llum dels conceptes moderns de massa, de matèria i d’energia, la teoria del flogist permeté d’ordenar d’una…