Resultats de la cerca

Usats des dels primers segles cristians, n'hi ha d’argila i vidre, com les ampullae , que contenien roba xopada amb sang dels primers màrtirs de vori, com les píxides píxide del Museu de Berlín s IV d’or i argent, amb relleus, esmalts i pedreria en forma d'arqueta, com l’anomenada de Carlemany s XIII conservada a Aquisgrà o la de Sant Patllari s XV, a Camprodon Des de l’edat mitjana adoptaren les formes arquitectòniques de les esglésies romàniques, gòtiques i renaixentistes i sovint augmentaven les proporcions fins a poder contenir cossos sencers Un exemple gòtic és el del reliquiari…

La primera obra que hom en coneix, el dibuix de la prova de passantia, el 1567, és un penjat Des d’aleshores fins al 1626 són nombroses les peces que treballà, i hom podria dir que fou l’argenter més cercat pel consell barceloní El 1582 obrà, en argent daurat, la imatge de santa Eulàlia per al penó de la ciutat de Barcelona el 1588 rebé del consell la comanda de fer una urna reliquiari de bronze daurat del 1611 data l’encàrrec del reliquiari en forma de templet dels sants Fabià i Sebastià per a la capella de la casa de la ciutat actualment al Museu d’Història de la…

Féu la seva prova de passantia el 1679, presentant una medalla d’or amb la imatge de sant Oleguer És autor documentat de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomás de Villanueva catedral de València i d’un frontal d’argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Entre les obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l’església prioral de Reus 1696 Com a gravador són notables els seus frontispicis de llibres i les làmines que illustren la relació d’actes dedicats pel gremi d’argenters de…

El fundador de la dinastia fou Pere Alerigues , a qui és atribuïda una custòdia granper a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1407-12, en la qual treballaren, també, els seus fills Miquel i Francesc Miquel Alerigues , el més notable de la família, féu, el 1423, un crucifix d’argent per a l’església de Sant Mateu, a Perpinyà, i diversos reliquiaris per a esglésies de Montpeller i Perpinyà Les seves obres mestres són els busts-reliquiari de sant Abdó i sant Senén per a l’església del monestir d’Arles Vallespir Són fets en argent i situats cadascun d’ells al mig d’una bacina del…

Hermann Vischer el Vell — Nuremberg 1488 és autor de fonts baptismals Wittemberg i de relleus per a monuments funeraris El seu fill, Peter Vischer el Vell Nuremberg 1460 — 1529, el succeí al capdavant del taller i realitzà, entre altres, el sepulcre de l’arquebisbe Ernest de Saxònia 1495, les figures dels reis Teodoric i Artur per a la tomba de Maximilià 1513 a l’església dels Franciscans Innsbruk i el reliquiari de Sant Sebald 1508-1519, la seva obra mestra, en la qual collaboraren els seus fills Hermann Vischer el Jove Nuremberg ~1486 — 1517, fill de l’anterior, fou el principal…

Autor, entre altres obres, del reliquiari de Sant Ermengol seu d’Urgell, una de les obres més ambicioses del seu gènere a la Catalunya de l’època 1752-54

El 1509 s’establí a Basilea Féu el reliquiari de Sant Bernat per al monestir de Sant Urbà 1514 Els seus dibuixos i gravats amb influència italiana i d’ADürer tracten preferentment de la guerra i les seves conseqüències

Gravador d’encunys a la seca de València 1399, amb Joan Diona acabà el retaule d’argent de la seu de València 1423 i és autor del reliquiari del rei Martí i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d’Alfons el Magnànim

És autor 1596 del reliquiari de Sant Jordi, d’argent daurat al foc, conservat a l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de València Juntament amb el seu gendre Agustí Roda, féu, per a la seu de Tortosa, la Custòdia del Corpus 1626-38, important peça d’orfebreria, d’argent daurat amb esmalts blaus